Utilitzant la paraula trifulga em curo amb salut i espero evitar totes les temptacions de poder emprendre qualsevol acció punitiva envers la meva persona.

La situació és molt i molt greu i estic plenament convençut que s'han d'aclarir i depurar les responsabilitats i prendre sancions (que jo crec que haurien de ser càstigs judicials, però si no, les que estic convençut que s'haurien d'aplicar són les sancions polítiques). Nosaltres, el poble, ho necessitem. Si no, què ens quedarà per creure?

Intentaré explicar a quina trifulga o, més ben dit, conjunt de trifulgues, em refereixo. Molts anys enrere, el Consell General (quan encara faltava molt i molt per tenir Govern) va adquirir (que és una manera de dir-ho) un terreny a Andorra la Vella en un espai que no forçosament representava llavors un lloc ni tan sols molt privilegiat.

“Senyor Fiscal General de “l'Estat”: actuï, com podria fer més sovint i investigui. Si pot ser, trobi indicis dels quals vostè sap i que jo no sóc ningú per qualificar”

Les coses han anat canviant i molt, sobretot per la urbanització i construcció de la zona, tant en l'àmbit particular com en l'àmbit públic. L'Estat hi va contribuir decididament, construint en la referida parcel·la tres edificis que, al llarg dels anys, han tingut papers preponderants per la nostra societat. Han estat ubicats en els dits edificis a títol de recordatori instal·lacions tant i tan importants com: la caserna de Bombers (amb alguns habitatges per als mateixos membres del cos), la Sala de Reunions, la Sala d'Exposicions, la base de la Creu Roja, la Central de Telèfons, les oficines al públic de la Central de Telèfons (reformades i actualitzades diverses vegades), les connexions telemàtiques i telefòniques, etc. Entre unes coses i d'altres, aquell indret o cruïlla ha esdevingut, sense cap mena de dubte, el rovell de l'ou de la zona urbana Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Què ha passat aquí? Si m'ho permeteu, em referiré a actuacions de “l'Estat” de manera genèrica i un xic irònica. Definir quina institució o organisme s'ha de responsabilitzar d'una decisió o l'altra és complicat i ja serà problema d'aquell que hagi de depurar les responsabilitats. Com he dit abans, jo personalment crec que sobren indicis per buscar i segurament trobar responsabilitats penals i polítiques. Ens toca a tots nosaltres fer el que és necessari perquè es puguin depurar.

Començaré el llarg relat:

Un bon dia uns dirigents de “l'Estat” varen tenir la brillant idea que en aquest lloc tant i tan emblemàtic calia treure'n molt més rendiment i que seria la panacea construir un edifici súper emblemàtic per ubicar-hi multinacionals i altres empreses punteres que encara no estan a Andorra, però que de ser-hi ens posarien al món, definitivament, com un país pròsper i modern.

“Senyor cap de Govern: li faig la petició expressa com a màxim responsable de “l'Estat” perquè aturi aquest desgavell”

Uns dirigents de “l'Estat” van encomanar un projecte per fer un edifici que pogués realment assumir aquelles grandioses expectatives que s'havien plantejat. Poques o quasi cap definició en l'encàrrec i cap limitació econòmica i encara menys descripció o limitació dels espais. Jo diria màniga ampla com a cada encàrrec d'aquest tipus (Seu de la Justícia, etc.) Resultat: el projecte és d'un edifici certament espectacular. Cost de l'operació?

Mentre demanen pressupostos, acaben de definir el projecte i altres petiteses, és evident que per poder construir l'edifici cal abans destruir els que estan ubicats en la parcel·la. “L'Estat” prepara un concurs per adjudicar la destrucció dels blocs existents, però salvant el central en el qual estan ubicades les diferents connexions perquè sembla que és molt complicat desplaçar-les. Cost de l'operació?

Surten a la llum els pressupostos per construir el súper edifici i sorpresa o no, gràcies a la màniga ampla explicada anteriorment, l'estimació de la construcció del gran projecte és el doble de les previsions: “L'Estat” negocia, retalla, especula, fins i tot improvisa com de costum i finalment vista la bogeria que representaria construir The Cloud (així és com es bateja l'edifici) se'l decapita i s'abandona el projecte. Cost de l'operació?

Simultàniament, dues parts diferents de “l'Estat” reaccionen i actuen. Per una de les parts de “l'Estat” ha de reaccionar ràpidament per poder ubicar les oficines comercials i d'atenció al públic de l’STA (perdó, ara ja és Andorra Telecom). A tal efecte, es lloga un semisoterrani certament cèntric però que només permeten ubicar les dites oficines en unes condicions que jo m'atreviria a qualificar de tètriques i arcaiques a un súper preu (que per cert encara estem pagant avui i crec que per molts dies). Quan dic súper, evidentment hem refereixo a l'exagerat que és, no pas a l'avantatjós que podria ser el dit lloguer.

Una altra part de “l'Estat”, que sempre està a l'aguait aprofita l'ocasió per passar no sé pas quin acord amb l'altra part de “l'Estat” i amb el bombo i plateret mediàtic com ens té acostumats i que la caracteritzen, construeix a correcuita en la parcel·la una magnífica plaça amb acabats molt costosos i fets per durar molts anys. Fins i tot una o bé l'altra part decideix de guarnir l'edifici restant amb el primer, crec jo, jardí vertical d'Andorra. Quins projectes, quins pressupostos, quines adjudicacions públiques. Cost de l'operació?

Una part de “l'Estat” que també gaudeix forca de la seva presencia als mitjans de comunicació, ens anunciava no fa gaire que es trauria ben aviat un concurs d'idees per poder construir un edifici al lloc a on es va derruir l'altre per tornar-hi a ubicar la major part de les instal·lacions que ja hi estaven allà. De moment no s'ha comunicat quins espais es destinaran i tampoc quants diners volen destinar. Cost de l'operació?

“Aquesta “patuleia” està jugant sense to ni so amb els nostres diners des de ja fa massa dies”.

Pocs dies després d'aquesta comunicació, l'altra part de “l'Estat” (aquella que sempre està a l'aguait) ja anunciava que passaria un acord amb l'altra part per incloure probablement pisos socials en la parcel·la. Evidentment, per realitzar qualsevol cosa caldrà desmuntar i derruir aquella plaça que va costar tants pocs diners. Cost de l'operació?

Ara ens fan sortir a la nostra televisió un dels directors més ben pagats i amb diferència de “l'Estat” a dir a tots els que paguem que a la parcel·la construiran un edifici senzill, bonic i modern (això sí que compleixi les normes urbanístiques per poder encabir al seu interior totes les instal·lacions que estaven ubicades en aquell que van arrasar fa un parell o tres anys). Cost de l'operació?

Crec sincerament que ja és hora de parar aquest escàndol. Sóc molt prudent i no he volgut xifrar concretament cap dels costos de les diverses operacions per no crear alarmisme. Estem parlant de molts milions d'euros.

Senyor Fiscal General de “l'Estat”: actuï, com podria fer més sovint i investigui. Si pot ser, trobi indicis dels quals vostè sap i que jo no sóc ningú per qualificar.

Senyor cap de Govern: li faig la petició expressa com a màxim responsable de “l'Estat” perquè aturi aquest desgavell. Aquesta “patuleia” està jugant sense to ni so amb els nostres diners des de ja fa massa dies.

Això no pot continuar.