En un anterior article vaig explicar quines seqüeles comporta el confinament a nivell patològic. Ara us explicaré alguns dels tractaments eficaços per l'estrès que tenim estant confinats.

Un és l'EMDR (Moviment, Ocular, Desensibilització i Reprocessament). L'EMDR és una tècnica que utilitza els moviments dels ulls per ajudar al cervell a processar els flashbacks, els records del passat i aporta un sentit a l’experiència traumàtica. En el meu cas concret vaig estar aïllat, com ja vaig explicar anteriorment i m'ha ajudat a rehabilitar-me. Encara tinc certes crisis però les sé controlar millor. A més, hi ha teràpies psicològiques, de grup i farmacològiques amb l'ajut d'especialistes.

La qüestió no és sempre com viure amb un TEPT (Trastorn d'estrès postraumàtic), més ben definit és com conviure amb el TEPT. L’explicació més adient personalment és que som més emocionals del que és habitual i necessitem expressar verbalment les emocions, l’angoixa, compartir les vivències traumàtiques, els moments tristos, les necessitats d’abraçar i estimar, les ganes de cridar, les ganes de riure…

És bo saber expressar els sentiments, emocions, sempre amb l’objectiu d’exterioritzar-les sense por a aquestes emocions que fan del dia a dia estressant i angoixant.

Sé que no és fàcil, però també puc afirmar que no és impossible i que tancar-nos a no expressar allò que més ens angoixa sense voler compartir-ho no és gens bo per un mateix. L’únic que es guanya retenint emocions negatives dins de nosaltres és retroalimentar l’angoixa que ja patim. Que una persona comparteixi les emocions angoixants no és pas ser una persona amargada, més aviat és una persona amb el do d’expressar les seves emocions amb la finalitat de millorar la seva actitud emocional. No seríem éssers humans si no tinguéssim emocions.

Sé que no és fàcil, però també puc afirmar que no és impossible i que tancar-nos a no expressar allò que més ens angoixa sense voler compartir-ho no és gens bo per un mateix.

Els afectats de TEPT solen patir incomprensió, irritabilitat degut a la por constant de reviure el trauma, no es bo dir-los “t’entenc” ja que ningú pot arribar a saber fins a quin punt ha patit l’afectat. Però és important acceptar-lo amb les seves emocions i sensibilitats i ajudar-lo a ser una persona més dins de la societat sense donar importància als problemes que en un passat van fer-li mal. No és bo victimitzar aquestes persones.

Hem d’aprendre a acceptar-nos els uns als altres amb les nostres diferències emocionals i recordar que les emocions negatives i positives ens diferencien com éssers humans. Aquesta pandèmia de la Covid-19 esta produint aquesta bomba d'emocions, aquest estrès del que és normal. Per tractar el TEPT i moltes crisis d’angoixa, sols s'ha de ser valent i no evitar les emocions ja que repeteixo que són les que ens fan ser éssers vius. Per mi tampoc és fàcil ja que aquests dies recordo moltes coses, tinc uns records desbloquejats que m'inquieten. Però m'ho prenc positivament. Almenys  els desbloquejo i aprofito per recordar moments feliços que no tenia presents fins que es va decretar el confinament.

Tot és mirar el que és positiu. El més negatiu no ens ha d'importar. Ja patim prou i segurament més que patirem. La vida és així. Jo no recordo bé la meva infantesa però puc viure el dia a dia sense cap problema. Sé que pot semblar fàcil però tot estat emocional, repeteixo, és bo, i si ens creen problemes s'ha d'avisar als metges adequats segons el protocols establerts per Govern. Parleu amb les plantes, que és bo. Reinicieu la vida. Estimeu-vos els uns als altres. Reprenem tots una vida saludable. Recapacitem ja que no estem davant la fi del món. I si les plantes no us contesten, demaneu ajuda als psicòlegs, però dubto que arribem a aquest punt. Plorem sense por i parlem-nos molt. Jo parlo molt amb mi mateix, amb el meu gos, la meva gata, i també ploro i ric.

consulteu AQUÍ la font dinformació