Sentim parlar sovint de la no cobertura, per ara, dels psicòlegs de la CASS. I és un senyal del gran nombre de persones amb necessitat de ser ateses i escoltades. Però s'ha de reconèixer que hi ha un substitut que va molt bé. Els cambrers. Perquè, ¿oi que la majoria anem a fer una copa o un cafè al bar i allà expliquem els nostres problemes? ¿I oi que preferim això a estar parlant davant d'un senyor que, molts cops, porta bata blanca?

I això que els cambrers no són psicòlegs de formació (algun potser sí, qui sap) i ho sé perquè he fet de cambrer amb gent gran. I descobreixo que la part més important de la feina i per la qual no m'han pagat, ni falta que fa és escoltar els clients... a més d'atendre'ls. Són els cambrers els qui fan la feina, sovint dels psicòlegs, escoltant i escoltant els clients. De vegades, passant els límits quan aquests van passats de rosca i se'ls ha de parar els peus.

Desgraciadament per a moltíssima gent és l'únic psicòleg que es podran pagar, l'única atenció que podran rebre en aquest àmbit perquè la CASS encara no els inclou

De vegades penso que el més dur de ser cambrer és això i que tenim més feina en aquest sentit que els psicòlegs de veritat, els qui estan al despatx. Perquè el més important és saber atendre i desgraciadament per a moltíssima gent és l'únic psicòleg que es podran pagar, l'única atenció que podran rebre en aquest àmbit perquè la CASS encara no els inclou. I és una pena que hauria de fer reflexionar al SAAS, a la CASS, a Govern perquè, sí, la tasca dels aficionats a la psicologia anomenats 'cambrer', és bona, però l'altra és imprescindible.

I està molt bé usar els cambrers i psicòlegs aficionats de rebaixes, sí, allò que anomenem Facebook, però és una pena que el lloc més barat per desfogar-se sigui el bar. I això ara a més que tot i que diuen que hem sortit de la crisi jo no ho veig. En fi, que està molt bé explicar les teves neures als cambrers. Però recordem que aquests només són això. I molt dignament, és clar.