Els problemes d’aquest hivern al Pas de la Casa són una nova plaga que no se li va ocórrer a Déu, per Egipte. Després d’entrar en funcionament la galeria antiallaus, que havia d’evitar tancaments viaris, han estat les mobilitzacions de pagesos, les intenses nevades i ara, l’esllavissada. Quan s’acosta el dissabte, els comerciants ja miren el cel com si en comptes de neu caigués radioactivitat. Cada setmana sembla que es repeteixi la mateixa història en bucle, com un mantra tibetà dels budistes.
La frontera està oberta, això sí, però cal transitar per la Quillane, carretera ideal per a un vídeojoc JGGamer i on un viatge amb bus converteix els passatgers en monjos shaolin que desafien les lleis de la gravetat i convertits en rèpliques de Shackleton encallat en el gel de l’Antàrtida, en un emperador del sacre Imperi romanogermànic, camí de Jerusalem en plena Creuada o com Sindbad el marí quan arriba a una illa on habiten els rocs, àguiles monstruoses que porten brillants al seu bec. Tot i que el premi, en aquest cas, és veure les primeres cases del poble de Bélesta després d’haver circulat, per l’estat de la carretera i les corbes, a la mateixa velocitat que la diligència de Playmobil amb la caravana de bandits inclosa.
“Allà ens hi espera el setè cercle de l’infern, guardat pel Minotaure”
I si el final del trajecte és Tolosa, allà ens hi espera el setè cercle de l’infern, guardat pel Minotaure i dividit en dos anells: el perifèric interior i l’exterior de la ciutat. Tenim la certesa que hi ha un oceà soterrani a les aurores de Ganimedes però som incapaços de posar data a la reobertura del tram entre Acs i Mérens i al moment en què acabarà aquesta malastrugança al Pas de la Casa. Ja només falta que el tiranosaure desnonat dels jardins de Juberri hi cobri vida.