Quan el Govern va tancar l’any 2025, els titulars dels diaris no podien ser més optimistes: el Principat passava de preveure un dèficit de 95 milions d’euros a tancar amb un superàvit de 88 milions. És a dir, de gastar i invertir més del que pensava ingressar , el Govern li ha donat la volta i n’ha "guanyat" 88 milions.

A primera vista, sembla una notícia fantàstica, com quan a final de mes et sobren diners al compte, o a la caixa. Però si mirem d’on surten aquests diners i on han anat a parar, la cosa canvia bastant. I no precisament per bé.

1. El mercat immobiliari s’ha congelat?: de 13 milions a 100.000 euros

El Govern esperava ingressar 13,4 milions d’euros només pels impostos que es paguen quan es ven un habitatge amb guanys (les anomenades plusvàlues). L’any 2024, se n’havien recaptat 25 milions, així que semblava una previsió raonable.

Doncs bé, el 2025 s’han recaptat només 100.000 euros. Pràcticament res. És com si una botiga de cotxes espera vendre 100 vehicles i al final només en ven un.

Això no és una casualitat, és un símptoma clar: el mercat immobiliari està pràcticament parat?. La gent no està venent pisos o cases amb guanys, ja sigui perquè no hi ha compradors, perquè els bancs no donen hipoteques o perquè els preus s’han estancat. El Govern ha pogut sobreviure a aquest forat gràcies al fet que les empreses han pagat molts més impostos del previst (l’Impost de Societats ha recaptat 167 milions, quan se n’esperaven 100). Però no pot estar tranquil: si demà les empreses van pitjor, el forat immobiliari es notarà molt.

2. Les obres que es van quedar al calaix: 60 milions que no s’han gastat Aquí ve una de les claus del superàvit. El Govern havia pressupostat 170 milions d’euros per fer obres: carreteres, edificis públics, altres millores, etc. La realitat? Només se n’han executat 110 milions.

Això vol dir que 60 milions d’euros en obres previstes no s’han fet. I compte, això no és estalvi. És com si un, pressuposta reformar tota la casa per 170.000 euros, però al final només en gastes 110.000 perquè no has pintat les habitacions, no has canviat el bany ni has arreglat el jardí. T’han sobrat 60.000 euros, sí, però la casa segueix igual de malament.

El ciutadà s’ha trobat amb un superàvit comptable, però a canvi de continuar circulant per carreteres que necessitaven millores o esperant equipaments públics que s’han ajornat. Darrere d’aquests 60 milions no executats hi ha, segurament, problemes per licitar les obres, retards administratius, o simplement projectes que es van aprovar sense estar prou madurs, convertint-se en promeses sense fonament.

3. Les ajudes socials que no van arribar a les famílies Potser el punt més trist de tot plegat. S’havien pressupostat 83 milions d’euros per ajudar famílies vulnerables i donar suport a entitats socials. El resultat final? Només se n’han gastat 77 milions.

És a dir, 6 milions d’euros s’han quedat a la tresoreria del Govern en lloc d’arribar a les famílies que ho necessitaven. I això no és una bona notícia. Deixar diners sense gastar en partides socials no és eficiència, és burocràcia, per ser suau. Vol dir que els tràmits per demanar aquestes ajudes són massa lents, que els requisits són massa complicats, o que les entitats no han pogut justificar els fons a temps. En qualsevol cas, hi ha famílies que necessitaven ajuda i no l’han rebut, o l’han rebut amb molt de retard.

A més, el Govern també ha gastat 15 milions menys del previst en el funcionament ordinari de l’administració (subministraments, contractes de serveis, etc.). Si l’administració ha funcionat amb menys recursos del previst, és molt probable que hagi estat oferint serveis de pitjor qualitat o amb més retards al ciutadà.

4. El misteri: Si hi ha superàvit de 88 milions, per què el deute només baixa de 26? Si el Govern ha "guanyat" 88 milions d’euros, la lògica diu que aquests diners s’haurien de fer servir per pagar els deutes. Per tant, el deute hauria d’haver baixat 88 milions.

La realitat? El deute ha passat de 1.367 milions el 2024 a 1.341 milions el 2025. Només ha baixat 26 milions.

On són els altres 62 milions del superàvit?

En resum: el superàvit real, en diners sonants i sonants disponibles per pagar deute, és de només 26 milions.

En conclusió: pressupostos reals, no llistes de desitjos Els comptes del 2025 deixen una lliçó molt clara: un pressupost no és una carta als Reis Mags.

Aprovar un pressupost amb 170 milions en inversions sense tenir els projectes a punt, o preveure 13 milions en plusvàlues en un mercat que s’està refredant (¿..?), és no ser realista.

El Govern ha aconseguit quadrar els comptes gràcies a:

1. Que les empreses han pagat 67 milions més del que s’esperava en Impost de Societats.

2. No executar 60 milions en obres (el país no té les infraestructures que necessitava).

3. No gastar 6 milions en ajudes socials (les famílies no han rebut tot el que necessitaven).

4. Estalviar 15 milions en el funcionament ordinari (l’administració ha funcionat amb menys recursos).

El mèrit no és mantenir presentar un superàvit comptable, sinó fer pressupostos realistes que es puguin complir i s’ajustin al que el país necessita. Cal invertir el que realment es pot invertir, gastar en ajudes socials tot el que fa falta, i assegurar que cada euro arriba a qui ho necessita. Perquè al final del dia, la salut d’un país no es mesura pel saldo d’un compte, sinó per les carreteres que funcionen, els hospitals que atenen bé, i les famílies que reben l’ajuda que necessiten quan més ho necessiten.