Solidaritat, empatia... i civisme!

Comentaris

Trenta (30) dies i escaig... són dies, molts dies... sense sortir, desitjant aquell passeig per les muntanyes tan a tocar de casa que tenim a Ordino, un passeig sentint el riu, escoltant les esquelles de les vaques, respirant profundament l'aire fresc… Tot això ho he trobat, però he de dir que he tornat a casa amb molt mal gust de boca.

Molts dies pensant i escoltant com en sortirem, de tot això, pensant en idees, accions i mirant de poder aportar quelcom perquè tot això passi el més ràpid possible per poder tornar a la ‘normalitat’.
Tenim una parròquia digna d'enveja, plena de natura, llocs meravellosos, paisatges de postal i segurament pobles i poblets dels més retratats de tot el Pirineu.

Segur que tot això farà que la parròquia d'Ordino s'ompli tan aviat com sigui possible de turisme que tornarà a aportar diners, rialles i alegries als nostres pobles.
Però estimats veïns/es... què trobaran tots aquells que vinguin? Ara per ara, i encara que soni malament, trobaran merda! Sí, sí... merda.

Aquest matí, en sortir al carrer per poder fer el passeig tan desitjat, he trobat els carrers plens d'excrements de gos. El final de la carretera de Segudet, on s'inicia un dels camins que ens porta a respirar autèntica natura i ben a prop de casa era un niu de fems, tot just a tocar de la brossa i les bossetes que el comú reposa dia rere dia... durant l'any i quan de vegades es toca el tema sempre s'assenyala ràpidament al "turista", a l’andorranet de capital que ve al poble…

Senyors, ara no hi ha excusa! Fa molts dies que estem tancats i pel poble només hem rondat els veïns... Aquest és l'aspecte i la rebuda que els volem donar als nostres visitants? Ni ells ni nosaltres ens mereixem trobar aquests meravellosos racons fets un femer.

Estem en un moment delicat econòmicament i ara no crec que sigui moment de parlar de proves d'ADN ni res per l’estil. Fem consciència i gaudim d'una parròquia neta i de la qual en puguem estar orgullosos

És hora de posar el granet de sorra, deixar d'assenyalar comuns, institucions, veïns... Tots tenim una responsabilitat i un deure, i que menys que complir amb aquests petits punts de civisme i respecte.
Comencem a mirar els nostres actes, ajudar al nostre entorn, qui diu excrements diu burilles de cigar, papers, plàstics i altres, fem que la nostra parròquia llueixi com mai sense l'ajut ni la feina remunerada de ningú, quan abans arrenquem abans somriurem.

Si us plau, tants aplaudiments, solidaritat, bones paraules... que es tradueixin en accions. Accions de civisme, respecte i coherència amb els nostres actes i els de les nostres mascotes. Bones accions que en el fons seran bones per tots i cada un de nosaltres.

Estem en un moment delicat econòmicament i ara no crec que sigui moment de parlar de proves d'ADN ni res per l’estil. Fem consciència i gaudim d'una parròquia neta i de la qual en puguem estar orgullosos.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending