A l‘últim consell de preguntes del passat dijous 16 de gener, vaig manifestar al ministre i a l’arc parlamentari els meus dubtes sobre la implantació de la via preferent a Andorra. En aquest sentit, vaig transmetre al ministre els neguits que m’havien fet arribar ciutadans i professionals del món sanitari, després del poc temps de la posada en marxa d’aquest. 

Vaig denunciar al ple el fet que els pacients, amb la implantació del nou sistema, han d'esperar molts més dies per tenir hora amb el metge de capçalera i, si és una mica més urgent, no s'esperen i van a l'hospital. D’aquesta manera tenim un problema de metges de capçalera saturats, amb unes sales d’esperes plenes, i d’urgències també saturades. Aquesta situació em preocupa molt, ja que podria tenir com a efecte una disminució de la qualitat de l'atenció sanitària rebuda pels pacients.

Penso que el fet que el sistema de la via preferent obliga indirectament el pacient, via un reemborsament sanitari molt més avantatjós, a anar primer al seu metge referent abans d’anar al seu especialista, ha provocat la saturació del sistema sanitari. Efectivament, la participació de l'usuari en les tarifes de responsabilitat varia segons si se segueix o no la via preferent. Si es decideix no seguir la via preferent (per exemple, anant directament a l'especialista, tant a Andorra com fora, sense les derivacions del metge referent) la participació serà molt superior, més del doble en el cas de les visites mèdiques d’especialistes. 



Durant el ple, també vaig explicar que podria representar una pèrdua de temps per a l’usuari i un risc de sobrecost per a la CASS i l’usuari, ja que els pacients han de pagar dos cops. En un primer pas, pagant la visita del metge referent -a preu reduït, és cert- i de vegades només per tenir la recepta per anar a l’especialista, ja que la recepta ha d’anar relacionada amb la visita del metge. I en un segon pas, pagant  la visita de l’especialista. En aquest sentit, vaig preguntar a l’executiu quan la CASS procedirà al pagament per procés i no per acte. Un tema que fa molts anys que s’arrossega. 

Tenint en compte els meus dubtes i la resposta del ministre, vaig demanar la realització d’una enquesta als usuaris i els professionals de la sanitat, per a valorar, ajustar i rectificar el sistema. En aquest sentit, vaig afegir que potser s’hauria de reflexionar el sistema i ajustar les recomanacions internacionals a les peculiaritats del nostre país. 

Finalment, d’altra banda, em vaig referir a la posada en marxa de la historia clínica compartida, sobre la qual vaig indicar que entenc que és essencial per evitar duplicitat de proves, però aquest nou sistema necessita més seguretat, per vetllar per les dades íntimes dels usuaris. És un tema molt delicat. Vaig proposar al ministre la possibilitat d’utilitzar el sistema de targeta personal o bé d’explorar la creació d’una aplicació, on estiguessin recollides totes les dades, com a altres opcions més segures que es podrien plantejar i podrien ser possible. D’aquesta manera, seria l’usuari qui escolliria a qui donar la seva informació personal.

 

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.