T’han felicitat per alguna cosa i la primera reacció ha estat pensar: “No n’hi ha per a tant, la veritat, és que tampoc he fet res de l’altre món...”

O has rebut un reconeixement i en lloc d’alegrar-te, has passat dies esperant que algú descobrís que no te’l mereixes.

Benvingut a la síndrome de l’impostor. I la notícia important és aquesta: no és que siguis un frau. És que el teu cervell t’està jugant una mala passada.

La trampa de l’esforç

El cervell aprèn per repetició. Quan fas alguna cosa per primera vegada, t’exigeix atenció i esforç. I quan ho aconsegueixes, et recompensa amb una sensació clara: enhorabona, ho has fet bé.

Pensa quan vas aprendre a conduir. Cada canvi de marxa era conscient. Cada incorporació, un repte. I quan arribaves a casa o aconseguies aparcar, tenies una gran sensació d’orgull. El cervell registrava: esforç + resultat = èxit.

Però amb els anys, conduir s’ha automatitzat. Ja no hi penses. I conduir millor que mai, ha deixat de generar aquella sensació de “ho he fet bé”, perquè ja no costa.

Aquí és on comença el problema.

Quan la destresa sembla mediocritat

El cervell aplica el mateix mecanisme a tot el que domines.

Aquella presentació que vas preparar en dues hores i va sortir perfecta. Aquella decisió ràpida que va resultar encertada. Aquella conversa difícil que vas gestionar amb una naturalitat que sorprenia els altres.

Per als altres, era brillant. Per a tu, no semblava gran cosa. No t’havia costat. I el teu cervell, confós, va treure la conclusió equivocada: si no m’ha costat, no pot ser tan bo. Com que pensem que sense esforç autopercebut no hi ha mèrit.

Però hi ha una altra explicació, molt més precisa: no t’ha costat perquè ja ets algú amb experiència en aquest àmbit. T’has convertit en un expert. Perquè anys de pràctica han convertit allò que abans era difícil en quelcom fluid. Això no és mediocritat. És ’expertisa’, domini.

La propera vegada que algú et feliciti i el teu primer impuls sigui desqualificar-te, para. Pregunta’t: ¿m’ha costat poc perquè soc un frau, o perquè és un àmbit que he après a dominar?

Ets un conductor expert que ha oblidat el que era no saber conduir.

El problema no és la teva competència. És que el teu cervell fa temps que va deixar de mesurar-la.

Recalibra’l. Reconeix el propi mèrit.