Aquest dilluns 23 es van fer públiques, com previst, les primeres imatges provinents del nou observatori Vera C. Rubin i que han provocat un gran ressò a tots els mitjans de comunicació arreu del món. No n’hi ha per menys, ja que aquestes imatges, del cúmul de galàxies de Virgo i de la Nebulosa del Trífid i de la Llaguna, obtingudes en poques hores, demostren les inaudites capacitats científiques que tindrà aquesta nova instal·lació situada als Andes xilens, al cim de Cerro Pachón a 2.682 m d’altitud.

L’observatori disposa d’un únic telescopi, el Simonyi Survey Telescope, amb un mirall principal de 8,4 metres de diàmetre i un disseny innovador de 3 miralls anastigmàtics que li permeten obtenir un camp de vista de 9,6 º quadrats, el més gran de qualsevol altre telescopi d’aquesta dimensió. Per aprofitar aquest enorme camp, comparable a unes 45 llunes plenes, s’ha equipat amb la càmera astronòmica més gran mai construïda, amb un detector de 189 CCDs de 16 Megapíxels per un total de més de 3.000 Megapíxels, que pot observar en 6 diferents filtres que van de l’ultraviolat a l’infraroig pròxim.

La construcció de l’observatori es va iniciar el 2011, si bé el projecte va començar a dissenyar-se a principis del mil·lenni, amb la idea d’obtenir un mapa complet del cel de l’hemisferi sud durant 10 anys en un aixecament de dades gegantesc anomenat Legacy Survey of Space and Time (LSST). I justament aquesta idea va derivar en les dues característiques que unides el fan únic i incomparable a qualsevol altre existent avui en dia: D’un costat la seva capacitat a observar els objectes més febles que es poden veure des de la terra gràcies a la dimensió del seu mirall, i de l’altre costat la gran superfície del seu camp de vista. Amb aquesta unió revolucionària, l’observatori podrà observar la totalitat del cel visible des de la seva posició en l’hemisferi sud en només 3 nits.

Per aconseguir aquesta fita ha adoptat una estratègia original, fent exposicions de 30 segons en cada filtre, que van seguint el moviment del cel sense centrar-se en un objectiu concret. Al cap dels 10 anys que s’espera que duri, s’obtindrà una cartografia de 18.000 º quadrats dels 20.250 º quadrats que té tot el cel de l’hemisferi sud, i cada petita porció del cel haurà rebut fins a 825 visites del telescopi. Evidentment, la quantitat de dades a tractar també té proporcions gegantines i ha necessitat el desenvolupament de programari específic, que fa ús de molta IA, ja que serà impossible, per volum i temps, que ulls humans puguin supervisar en continu les dades obtingudes i la seva qualitat, així com elaborar els productes que serviran als astrònoms, com les imatges finals i els catàlegs que hi aniran associats. També ha necessitat el desplegament d’un cable de fibra òptica d’alta capacitat i velocitat, exclusivament dedicat, entre Cerro Pachón i la ubicació ultrasecreta on una sèrie de supercomputadors faran el tractament i l’anàlisi de les imatges, situada als USA. Al cap d’un any, s’espera que s’hauran tractat unes 200.000 imatges, equivalent a uns 1.300 Terabytes de dades.

Les dimensions de l’aixecament de dades són proporcionals a les seves ambicions científiques i certament s’espera que l’impacte sigui enorme, especialment en 3 àmbits que es beneficiaran de les seves característiques úniques:

1- Els esdeveniments transitoris: Aquests són tots els que tenen sigui una variació d’intensitat en el temps, com poden ser els estels variables, les noves, les supernoves o els quàsars, o sigui els que es mouen en l’espai com els planetoides, els cometes o els asteroides. En aquest darrer cas, només en les primeres set nits d’observació es van detectar més de 2.100 nous asteroides, dels quals 7 pròxims a l’òrbita de la Terra. S’estima que al cap dels 10 anys, s’hauran trobat més de 5 milions de nous asteroides, és a dir 5 vegades més que els que s’han trobat en tota la història. També permetrà identificar la contrapartida òptica d’esdeveniments transitoris detectats per altres mitjans com poden ser Ones gravitatòries, explosions de raigs-gamma, explosions d’ones de ràdio. Per totes aquestes oportunitats de transitoris, l’observatori emetrà automàticament unes 10 milions d’alertes cada nit que permetran a d’altres observar-los i seguir-ne l’evolució.

2- L’astrofísica estadística: S’espera que el catàleg final de l’aixecament de dades del Rubin contindrà uns 40.000 milions d’objectes amb totes les seves característiques, per a tot tipus d’estudi estadístic, a diverses profunditats i diverses distàncies. Aquest immens catàleg permetrà estudiar amb molt de detall l’evolució i la distribució d’estels, de la nostra galàxia, de galàxies en general i de les grans estructures del nostre univers. Ens permetrà entendre millor la matèria obscura i l’energia obscura que componen la major part del nostre cosmos.

3- El desconegut: Gràcies a la profunditat i la superfície de camp observat, podem estar segurs de què veurem coses que no sabem encara que existeixen, esdeveniments tan rars o ràpids que mai s’han vist perquè observàvem només un molt petit bocí del cel. Com un gran germà còsmic, el Rubin podrà enxampar in fraganti tot el que se’ns ha escapat fins ara.

Amb l’observatori Vera C. Rubin s’obre una nova era en l’astronomia i l’astrofísica, com ho van fer en el seu moment Messier al segle XVIII, l’observatori de Harvard al segle XIX, el Palomar a mitjans del segle XX i el Sloan Digital Sky Survey a principis dels 2000. El salt endavant és de diversos ordres de magnitud sobre qualsevol cosa que s’hagi fet fins a la data, tant en dimensió com en profunditat. Només en el primer any, la quantitat de dades recollides i tractades haurà superat tot el que mai s’ha observat en la història de l’astronomia. I seguirà així durant 9 anys més almenys. En combinació amb el Telescopi espacial James Webb i la propera generació de telescopis gegants com el ELT, el LSST inicia una veritable revolució que canviarà per sempre la forma de treballar dels astrònoms i astrofísics i serà partícip de la majoria dels nous coneixements sobre l’Univers que emergiran a partir d’ara. Visca la revolució!