Programes d’humor, ironia, crítiques i...

jakie removebg preview

Jakie Baudelaire

Professora de llengua i literatura i escriptora

“C'est à celui qui domine sur les esprits par la force de la vérité, non à ceux qui font les esclaves par la violence, que nous devons nos respects.” (Voltaire, Lettres philosophiques, 1733)

No sé si coneixeu el programa La competència. Es tracta d’un programa radiofònic d’humor retransmès per l’emissora catalana RAC1, dirigit i presentat per Òscar Andreu i Òscar Dalmau, que s’emet de dilluns a divendres de 12 a 13 h. El dimecres 16 de setembre d’enguany, els presentadors van parlar sobre la querella que l’Institut dels Drets Humans d’Andorra va interposar contra Rajoy per haver coaccionat el Govern andorrà pel cas Pujol −podeu escoltar el podcast del programa sencer d’aquest dia a través d’aquest enllaç−. A continuació, cito les paraules exactes d’Òscar Dalmau, que em van fer riure i que, alhora, em van fer pensar “ai, que encara acabaran amb una querella a sobre!”:

“Si ho investiga Andorra, Mariano Rajoy està perdut, perquè Andorra una altra cosa no té, però una llarga tradició d’investigadors internacionals la té, Andorra. Andorra és coneguda per les pistes d’esquí i... per la llarga tradició d’investigadors internacionals. Recordeu Hèrcules Porrot! [...]”

“Hèrcules Porrot, investigador andorrà! [...] I tinc una lupa... Per què? Perquè soc investigador privat, andorrà. [...] Buscaré proves amb la meva lupa. [...] I així va ser com, malgrat tots els esforços del millor investigador d’Andorra, Hèrcules Porrot no va trobar cap prova que impliqués Mariano Rajoy en la coacció al Govern andorrà... Fin. The end. To be continued...”

Cal precisar que la querella contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro o l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz per haver dut a terme, presumptament, actuacions irregulars, que tendien a atemptar contra la sobirania andorrana en el marc de l’‘Operació Catalunya', no només ha estat admesa a tràmit, sinó que la investigació dels fets tira endavant. Ens podríem demanar per quina raó aquest fet ha estat motiu de mofa en un programa radiofònic català.

Vaig pensar que estaria bé cercar ‘els fets reals’ que podrien ser l’origen d’aquesta burla; no oblidem que l’humor i la ironia sempre es basen en fets, figures públiques, polítics, problemes de la societat, etc., de l’actualitat. A vegades la mirada humorística pot ajudar a entendre i a interpretar la realitat.

Ara bé, per poder entendre o ‘desxifrar’ la ironia, el lector ha de tenir i compartir un mínim de competències lingüístiques i socioculturals amb l’escriptor o locutor que hagi elaborat el text humorístic, irònic o satíric. I no sempre es tracta d’un atac; per exemple, l’escriptor francès Voltaire, mestre de la ironia, sempre va emprar l’humor per defensar-se dels seus enemics, dels quals de vegades es burlava demostrant en tot moment un finíssim sentit de l’humor. Són conegudes les seves discrepàncies amb Montesquieu.

Qui calumnia a qui? Qui difama a qui? O qui desprestigia a qui? Esteu segurs que són els advocats o ciutadans amb els seus articles d’opinió o les activistes feministes qui calumnien o desprestigien els funcionaris públics o les institucions del país? Probablement, per part del Govern i els seus funcionaris públics, com els policies, secretaris judicials, batlles, fiscals, bombers, etc., haurien de fer un exercici d’autocrítica

Per intentar entendre el que exposo tractarem algunes notícies:

L’advocat Silvestre, en el cas de la Federació  de Futbol, va dir el següent sobre la Policia d’Andorra: “És un informe ple d’imprecisions i afirmacions tendencioses. [...] La Policia potser el que ha de començar a fer és les coses amb una mica de rigor.” (Diari d’Andorra, de 11-9-2019.)

En aquest mateix diari (en data 10-8-2019) es pot llegir: “Espanya entén la justícia andorrana com a amateur i no hi col·labora mai.”

Recentment, es publicava el següent: “La policia no troba proves contra el mestre acusat d’abusos.” (Diari d’Andorra, 5-10-2020; cal no oblidar que en aquest cas de presumptes abusos sexuals i tocaments a infants de tres anys, la Batllia va decretar presó provisional contra el mestre en qüestió.) Malauradament, aquest ciutadà no era amic del cap d’enquestes i, per consegüent, va haver d’anar a la presó i va haver de deixar la seva feina com a mestre, mentre que el bomber d’Andorra acusat d’agressió sexual continua treballant tan ample, i a més com a bomber!

No s’ha d’oblidar que en el cas de la presumpta agressió sexual comesa per un bomber d’Andorra, que continua en instrucció a la Batllia, la policia només va citar el bomber a declarar al cap d’un mes de la denúncia i, a més, quan el cap d’enquestes ja havia suposadament donat tota la informació del contingut de la denúncia -hi ha una querella en curs per aquests fets- al denunciat! (Vegeu els articles a l’Altaveu “El bomber implicat en un cas d’abús sexual admet en seu judicial que un policia el va alertar de la denúncia”, del 9-2-2019, o “Malestar a la policia per com es va gestionar la denúncia a un bomber per suposat abús sexual. Un sector del cos considera que l’instructor del cas s’havia d’haver abstingut en ser amic del denunciat”, del 24-4-2019.) Cal afegir, també, la informació presumptament falsa que els agents de policia van aportar a l’informe de la causa per tal d’evitar que es fes un examen mèdic a l’acusat, tal com exigeix el protocol en aquests casos, a més del fet que era un informe basat en afirmacions tendencioses, una vegada més.

Com es pot qualificar aquesta diferència de tracte entre dos ciutadans acusats del mateix delicte? Corporativisme, amiguisme, prevaricació?

Un altre cas que trobem és la “Querella contra el 'tuiter' de la policia i el director en funcions. Una joieria demana una compensació de 100.000 euros per relacionar-la amb negocis que obren i se salten l’ordre del Govern” (Diari d’Andorra, 1-6-2020). La responsable de la joieria al·lega que el tuit és una “il·legítima intromissió calumniosa i difamatòria per al negoci comercial, i que danya seriosament i greument el seu honor i la seva reputació, i per aquesta raó vol que el Cos de Policia admeti que les afirmacions que figuren en el tuit res tenen a veure amb el negoci”.

I, fa poc, l’informe del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) conclou que els avenços del país sobre la prevenció de la corrupció entre parlamentaris, jutges i fiscals són molt limitats i que el nivell de compliment és “generalment insatisfactori” (Altaveu, 7-10-2020); en realitat, Andorra només ha implementat satisfactòriament tres de les tretze recomanacions incloses a l’informe d’avaluació de la quarta ronda.

La premsa nacional està repleta de notícies relacionades amb negligències, irregularitats, manca de rigor, manca d’ètica, etc., del Cos de Policia i d’altres òrgans judicials del país.

Qui calumnia a qui? Qui difama a qui? O qui desprestigia a qui? Esteu segurs que són els advocats o ciutadans amb els seus articles d’opinió o les activistes feministes qui calumnien o desprestigien els funcionaris públics o les institucions del país? Probablement, per part del Govern i els seus funcionaris públics, com els policies, secretaris judicials, batlles, fiscals, bombers, etc., haurien de fer un exercici d’autocrítica.

Com diria Òscar Dalmau: “Feu bondage!”

Etiquetes

Comentaris (15)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.