A vegades creiem que amb el simple desig s'obté el que anhelem de manera immediata. Si escrivim en un paper i li posem un títol altisonant com a Declaració Universal podem fabricar la realitat des de la nostra bona voluntat. Així doncs, el súmmum dels desitjos escrits en un paper és: “Els drets humans”

Volem que tota persona tingui dret a un nivell de vida que li asseguri la seva família, la salut i el benestar, i especialment, l'alimentació, la vestimenta i l'habitatge. Volem que tota persona tingui dret a l'educació, dret al descans i a gaudi de temps lliure. Això i més ho escrivim en un paper i li posem com a títol “Declaració Universal de drets humans.”

Escriure els nostres desitjos, no ho converteix en realitat. Diguem-ho clar; ni la salut, ni l'educació, ni l'habitatge, ni l'alimentació, poden ser drets. Seran sempre el que són; béns econòmics amb un cost de producció que algú ha de cobrir. Qui paga al metge, qui paga al paleta, qui paga al professor? Pretendre que aquests serveis siguin drets, és immoral perquè obliga a algú més a pagar-los, i aquesta imposició redueix l'interès per produir-los i fer-los disponibles en el mercat. El capitalisme, el lliure mercat o la lliure empresa, farà que els nostres desitjos es facin realitat.

“És l’economia i no la política, la que defineix el benestar de l’ésser humà perquè l’esquerra denominada populista està causant estralls, conflictes, mort i pobresa allà on governa, avui en molts països de l’Amèrica Llatina”

El capitalisme és el sistema (menys dolent) que més persones ha tret de la pobresa al llarg de la història de la humanitat. Per contra, escriure anhels en un paper i fer-los “drets” només comportarà restringir la seva producció.

Tots volem viure millor, però l'única manera de moure'ns és reconèixer que tot això costa, que res és gratis i això s'aconsegueix amb més capitalisme, més llibertat econòmica i menys intromissió de l'estat com està ocorrent a Nicaragua, Cuba, Veneçuela, Bolívia, l'Argentina i tants altres règims populistes que no porten més que pobresa i on la democràcia agonitza o ha deixat d'existir.

En general, la intuïció bàsica és que l'esquerra afavoreix el col·lectiu i la dreta, l'individu. L'esquerra afavoreix la redistribució social de la riquesa, la dreta afavoreix la generació de riquesa individual. L'esquerra afavoreix la propietat col·lectiva o pública i la dreta, la propietat privada.

El populisme consisteix a fer política identificant-la amb un enemic; les elits, els polítics, els empresaris, etc. Identifica al poble com a la classe obrera, els pagesos o els sindicats, i contraposa amb els empresaris, els rics o les empreses transnacionals.

És l'economia i no la política, la que defineix el benestar de l'ésser humà perquè l'esquerra denominada populista està causant estralls, conflictes, mort i pobresa allà on governa, avui en molts països de l’Amèrica Llatina.