En aquest pont constitucional i immaculat, alguns han aprofitat per fer una pausa publicitària “tan curta com el sou del presentador”, que diria Antonio Gasset al programa de TVE ‘Días de cine’, però suficient per sentir-se guiri a Benidorm, anar a la recerca del pas d’uns avantpassats quan marxaven a veremar a un poble al costat de Besiers o per buscar els orígens del segon cognom de la seva mare en una vall gairebé perduda del Pallars. N’hi ha que en aplicació de l’anomenat turisme cultural han visitat el temple de Posidó per buscar la firma de Lord Byron o han viatjat fins a Copenhaguen per empassar-se una marató de pel·lícules daneses a la Cinemateca.

Estem imbuïts per l’esperit dels temps, aquest que t’impulsa a sortir, a conèixer, a veure llocs i a acumular fotos al mòbil, aquell que et diu que cal atresorar viatges i experiències com si fossin punts de descompte a la benzinera, aquell que t’exhorta a portar el teu fill a Port Aventura o a Disneyland Paris abans que compleixi deu anys, no fos el cas que el noi sigui l’únic de la classe que no hi hagi anat i pateixi assetjament escolar, i se li quedi una espineta clavada per no haver abraçat un home vestit de Mickey Mouse.

“Davant d’aquesta febre viatgera, als que ens quedem a casa ens entra una mena de neguit”

Davant d’aquesta febre viatgera, als que ens quedem a casa ens entra una mena de neguit perquè t’asseus al sofà en pijama, llegint un llibre o mirant sèries en lloc d’anar a la caminada nocturna de la guineu a la Torre de Claramunt o al Festival Céret Manga, i sembla que hagis matat a la mare de Bambi.

Perquè si no viatges no ets ningú. I com a mostra la supervivència dels bars de carretera de l’Espanya més profunda, el darrer reducte d’un país que es resisteix a arraconar el pijama (flam amb nata, el gelat, el préssec amb almívar i la galeta), que compra cassets de Máquina Total o Caribe Mix com record i que mira el televisor en comptes del telèfon mòbil. Les coses, però, estan canviant i molt de pressa.  

Així, les portes dels lavabos estan retolades amb frases motivadores com ‘un viatge de mil milles comença amb un primer pas” o ‘la vida és un viatge i, qui viatja, viu dues vegades’. Ja només falta que de postres no tinguin pijama.