Durant segles, els reis es consideraven monarques Dei Gratia, per la gràcia de Déu. És a dir que la persona era rei o reina per voluntat divina, passant a ser un esser superior.

Els polítics andorrans no tenen càrrecs Dei Gratia. Certament respectem la institució que ocupen, però la seva persona és tan mortal com qualsevol de nosaltres.

Estem en una situació catastròfica en la qual les regles de joc existents no serveixen. Està clar que el poder legislatiu ha de definir unes noves lleis que donin una solució temporal a les situacions d’emergència personal, social, que viu la majoria de població.

He estat espectador de les entrevistes que RTVA ha fet als presidents de grups parlamentaris, de moment a DA, PS i Liberals. No estan massa units, però coincideixen en reconèixer els esforços que han de fer les empreses, els esforços que han de fer els assalariats del sector privat, els esforços que han de fer el treballadors públics que estan en primera línia de la pandèmia i els esforços que ha de fer el pressupost de Govern. Un pressupost que es nodreix dels impostos que tots paguem i del nou deute que es pot crear.

Aquests polítics han parlat des del confort de despatxos de luxe o d’habitatges particulars de luxe amb magnífiques vistes. Cap d’ells ha fet cap referència a les contribucions que la classe política hauria de fer. 

Pensi que el Consell General ens costa a tots més de sis milions a l’any. Una gran part d’aquest sis milions son les importantíssimes dotacions als grups parlamentaris per a les seves activitats polítiques. La realitat és que el pressupost del Consell General es podria reduir a la mitat sense posar en risc el seu funcionament. Pensem que els Consellers Generals han reduït, de fet, el salari dels andorrans del privat per sota d’un llindar que han considerat suficient. Els Consellers Generals no tenen legitimació moral per votar aquest límit sense imposar-se a si mateixos el mateix límit. Govern tampoc té dret  moral a presentar un projecte de llei amb aquests límits salarials sense aplicar el mateix límit a tots els ministres i càrrecs polítics de Govern.

L’Estat atorga una subvenció a totes les candidatures que es presenten a les eleccions. Una subvenció que s’atorga en funció dels vots obtinguts. En aquests moments, la sanitat ha de passar per davant dels interessos de partits. I personalment, la nostra candidatura -Andorra Sobirana- ha renunciat a tots els drets que pugui tenir a cobrar qualsevol tipus d’ajuda o subvenció de l’Estat. Fem donació d’aquests drets a cobrar subvencions, sigui l’import que sigui, i els donem per a la compra de mitjans de protecció per als sanitaris que estan en primera línia de la lluita contra del Covid-19. La realitat és que, qui està fent aquesta donació són, de manera indirecta, cadascuna de les 825 persones que ens van votar, atès que la subvenció s’atorga per cada vot rebut. De fet, els votants de les altres candidatures nacionals, parroquials o comunals tenen tot el dret a exigir que les subvencions atorgades en funció del seu vot es dediquin a la sanitat en lloc de dedicar-se als polítics. La nostra visió de la realitat actual és molt clara: els diners de l’Estat s’han de dedicar a la sanitat primer i no a la política.

Davant del que estem fent, podem esperar tres reaccions dels polítics amb poder:

 1/ - Renunciar als importants recursos que l’Estat dedica als polítics i posar la sanitat per davant. 

 2/ - Ignorar l’exemple d’Andorra Sobirana i respondre amb el menysteniment, la supèrbia i el silenci dels mitjans de comunicació que contolen.

 3/ - Destruir personalment a qui molesta i, seguir amb la pràctica més dura que DA ha fet en temps recents, és a dir, tergiversar una conversa, tergiversar uns whats-apps o utilitzar exageracions “d’estómacs agraïts” de l’Administració per posar una querella sense proves objectives per criminalitzar públicament a qui pensa o actua diferentment que ells, a qui els molesta.

El temps dirà, i vostè podrà treure conclusions.