Els polítics Alfa cansen, Andorra necessita flexibilitat

Eusebi Nomen

Eusebi Nomen Calvet

Doctor en Ciències empresarials, enginyer agrícola i ex-conseller general

Comentaris

Quan la planificació esdevé un exercici teòric, quan no es té el control sobre factors distorsionadors del model, quan la velocitat d’adaptació esdevé cabdal, és l’hora d’abandonar la veneració a una classe política amb pretensions de monopoli sobre la veritat absoluta.

Una característica principal de DA és la seva obsessió per aparentar el monopoli sobre la raó. Mai, mai, els hem vist fer un pas enrere o reconèixer una errada. Sembla que per a DA adaptar-se a realitat sigui una mostra de feblesa. Sembla que la realitat s’ha d’adaptar a la seva consideració.

Podria ser que hagin viscut aquella antiga educació basada en que la seva força està en la possessió de la veritat absoluta.

“Una característica principal de DA és la seva obsessió per aparentar el monopoli sobre la raó. Mai, mai, els hem vist fer un pas enrere o reconèixer una errada. Sembla que per a DA adaptar-se a realitat sigui una mostra de feblesa”

Els qui tenim una formació oberta, sabem que si navegues amb el confort de vents constants, és normal mantenir un rumb fix. Però quan els vents son canviants i violents, el vaixell necessita adaptar ràpidament el rumb per assolir la millor resultant de forces. Fins i tot, per evitar el naufragi.

Veiem que tenim fortes tempestes a sobre nostre. L’entorn està sotmès a brutals forces canviant sobre les que no tenim cap control. Per molt que el nostre ministre pretengui que la seva gestió sobre la vacunació sigui perfecta, fins els màxims responsables de OMS comuniquen abastament  que les vacunes son molt efectives per reduir la mortalitat entre persones infectades però que no son efectives per aturar la propagació de la pandèmia. Els responsables de la OMS deixen clar que sols les mesures de seguretat (mascareta, distanciament, confinaments selectius...) permeten reduir el ritme de contagi. Una realitat que es tradueix en canvis imprevisibles sobre els nivells de mobilitat dels nostres visitants i en constants fractures de les cadenes de subministrament.

Veiem com guanyen força els moviments ‘meta’, de realitats virtuals paral·leles o fins i tot de la complexitat d’una meta-realitat. Davant de la brutalitat dels canvis que comporta aquesta tendència, em pregunto: quina ment pensant por dedicar més de 30 milions a un espai físic per realitzar trobades físiques i sobre un terreny de lloguer? Semblaria que els esforços s’haurien de dedicar al posicionament d’Andorra davant de la flexibilitat i capacitat de canvi que impliquen les ‘meta-forces’ dominants que ens envolten.

Veiem com els recursos del nostre Estat esdevenen cada dia més limitats. Amb dèficits crònics a totes les administracions i amb endeutaments crònics que debiliten la capacitat de sobreviure davant del canvi. En aquest escenari de descapitalització institucional, veiem com les nostres institucions es debiliten més i més degut a una visió autoritària i gens negociadora, incompatible amb una realitat contraria a les seves apostes.

“Ara tenim vents creuats violents i canviants. Em sembla que necessitem un Govern humil, respectuós, flexible, negociador i eixerit davant d’aquesta realitat. Altrament, qualsevol onada creuada ens pot capgirar”

Per exemple, ho veiem amb el ridícul conflicte del parc solar a Pal. No hi ha dret que ens cremem d’aquesta manera per no tenir aclarits ni els llindars del nostre país i per anar a furgar en els punts de conflicte. Ho veiem amb el ridícul nacional d’una fiscalia teledirigida per un Govern que instrumentalitza la Justícia en un absurd intent que la realitat de BPA sembli diferent de la que era.  Una obsessió d’Estat que porta a la fiscalia a furgar en àmbits que acaben rebotant i traient a la llum pública situacions ridícules. Com per exemple que  l’empresa familiar del cap de Govern hauria suposadament incomplert la llei a Espanya d’una manera que sols pot generar més tensions fiscals amb els nostres veïns i que debiliten les nostres institucions en els moments en què menys ho necessitem.

La meva opinió és clara. Prou de polítics Alfa que mosseguen a qui no segueix el seu mandat, com si fóssim una colla de llops afamats. Prou de polítics Alfa que fins  mosseguen a la realitat que els contradiu.

Andorra necessita polítics oberts, flexibles i respectuosos davant de la brutal força del paradigma del canvi en el que hem entrat. Andorra necessita unes administracions flexibles, amb capacitat de pactar, de negociar, de reduir tensions, d’adaptar-se als brutals canvis de paradigmes als que Andorra ha de fer front. Queden lluny aquelles navegacions confortables amb vent constant de popa. Ara tenim vents creuats violents i canviants. Em sembla que necessitem un Govern humil, respectuós, flexible, negociador i eixerit davant d’aquesta realitat. Altrament, qualsevol onada creuada ens pot capgirar.

I sigui dit, amb respecte i humilitat, que em sembla que qui vulgui mirar pot veure com s’acosten unes onades que no fan gràcia.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.