És, aquest, un període de contradiccions. De llums i d’ombres. També meteorològiques.  Passem de la xafogor a la pedregada. Tot i que vivim en una època en què predomina la cultura científica sobre els mètodes de l’escola Hogwarts i Harry Potter, en realitat som tan presoners de la natura com a l’Edat Mitjana. Tabac destrossat a Auvinyà, Sispony, Aixirivall i Fontaneda i constatació, en els horts, de la lluita desigual entre les forces naturals i les nostres pobres quatre hortalisses. Les plantes del balcó, una mica arrecerades, van aguantar com el Pequod, el vaixell que empaitava la balena Moby Dick, en doblar el cap d’Hornos.

“La pedregada és, en la saviesa popular, el símbol de fer mal”

La pedregada és, en la saviesa popular, el símbol de fer mal. La humanitat encara veu en les tempestes un poder tenebrós que l’arrossega cap a les supersticions fins i tot ara, en què teòricament, domina la racionalitat i la raó pràctica. Tot i que després de perdre una collita ja et poden explicar que si les bruixes, les malediccions o els dimonis o que si les 'Èglogues' de Virgili parlaven de la felicitat que proporciona el contacte amb el món rural, el primer que dius és que han caigut pedres del cel, com si fos un vers d’un poema de desamor tel·lúric.

I després la mida: ous de gallina, monedes de dos euros, pilotes de tenis de taula o de golf. Arribats a aquest punt és òbvia la pregunta metafísica: què va ser primer l’ou o la gallina? El paleontòleg Michael Benton coautor d’un recent estudi a ‘Nature Ecology & Evolution’ afirma que primer va ser l’ou. Però no era de gallina.