Dues persones prenen la mateixa pastilla, a la mateixa dosi i a la mateixa hora. A una li fa l’efecte esperat. A l’altra li fa poc, o massa. Hi ha moltes raons possibles entre les quals l’edat, els ronyons, el fetge, els gens o altres tractaments. Però també hi poden intervenir els bacteris que viuen al nostre intestí.

Solem imaginar el viatge d’un medicament com un trajecte directe. Ens l’empassem, fa la feina i l’eliminem. En realitat, durant el recorregut pot experimentar transformacions. El fetge en fa moltes, però alguns bacteris també disposen d’enzims, petites eines químiques capaces de modificar fàrmacs. I quan una molècula canvia, el seu efecte també pot canviar.

Quan una part de la dosi queda inactivada

La digoxina, utilitzada en determinades malalties cardíaques, n’és un exemple. Té un marge terapèutic estret. Una concentració insuficient pot no fer l’efecte esperat, mentre que una d’excessiva pot ser tòxica.
En un petit estudi amb voluntaris, els investigadors van observar que els bacteris intestinals d’algunes persones transformaven part de la digoxina en substàncies inactives. Quan van administrar antibiòtics, aquesta transformació disminuïa i la concentració del medicament a la sang augmentava, en alguns casos fins al doble. [1]

La dosi de digoxina no havia canviat. El que havia canviat era què li passava dins del cos.

El paquet que s’obre al còlon

Amb la sulfasalazina, emprada en la colitis ulcerosa, els bacteris tenen un paper favorable. Al còlon trenquen un enllaç de la molècula i alliberen el 5-ASA, el component antiinflamatori.
És com obrir un paquet al lloc on cal fer-lo servir. Un assaig en pacients va comparar la molècula sencera i els seus components administrats per via rectal, i va identificar el 5-ASA com el responsable principal de l’efecte terapèutic. [2]

Aquí, la transformació bacteriana ajuda a alliberar la part que ens interessa.

Quan els bacteris són dins del tumor

La relació entre bacteris i medicaments també s’estudia en el càncer. En pacients operats de càncer de pàncrees que rebien gemcitabina, una major presència de bacteris dins del tumor es va associar amb una supervivència més curta. [3]
És una pista que els microorganismes podrien influir en el resultat del tractament. Però aquesta associació no demostra, per si sola, que els bacteris en siguin els responsables ni que eliminar-los millori la resposta. Aquí parlem dels bacteris del tumor, no directament dels de l’intestí.

També passa amb medicaments quotidians

Els bacteris poden influir en un fàrmac sense transformar-lo directament. En un estudi amb 99 voluntaris, un compost relacionat amb l’activitat bacteriana es va associar amb diferències en la manera de metabolitzar el paracetamol. Els resultats apuntaven a una competència per una de les vies de processament del fetge; no demostraven més toxicitat ni menys alleujament del dolor. [4]

La relació també funciona a l’inrevés. Els medicaments que redueixen l’acidesa de l’estómac, com l’omeprazol, poden modificar la microbiota. En voluntaris s’ha observat que aquest tipus de tractament afavoreix la presència de determinats bacteris d’origen oral a l’intestí. [5]

Una mirada des de la farmacomicrobiòmica

Com a biòleg i bioinformàtic, treballo en l’estudi de la microbiota i el seu impacte en la salut. Una de les línies que segueixo personalment és la farmacomicrobiòmica, que estudia com els microorganismes amb què convivim interactuen amb els medicaments: com els transformen, com poden influir en els seus efectes i com els fàrmacs també modifiquen aquestes comunitats.

Aquesta mirada afegeix una peça a la medicina personalitzada: a més de conèixer la persona que rep el tractament, entendre què fan els seus microorganismes. Encara queda camí per convertir aquest coneixement en decisions clíniques, però ens ajuda a explicar per què la mateixa dosi no sempre produeix la mateixa resposta.

Referències bibliogràfiques

[1] Lindenbaum J, et al. Inactivation of digoxin by the gut flora: reversal by antibiotic therapy. New England Journal of Medicine. 1981;305:789–794.
doi:10.1056/NEJM198110013051403.

[2] Azad Khan AK, Piris J, Truelove SC. An experiment to determine the active therapeutic moiety of sulphasalazine. The Lancet. 1977;2(8044):892–895.
doi:10.1016/S0140-6736(77)90831-5.

[3] Guenther M, et al. Intratumoral bacterial abundance confers poor response to adjuvant gemcitabine in resected pancreatic cancer patients which is mitigated by postoperative antibiotics. British Journal of Cancer. 2025;133:574–581.
doi:10.1038/s41416-025-03078-2.

[4] Clayton TA, et al. Pharmacometabonomic identification of a significant hostmicrobiome metabolic interaction affecting human drug metabolism. PNAS. 2009;106:14728–14733.
doi:10.1073/pnas.0904489106.

[5] Xiao X, et al. Proton pump inhibitors alter gut microbiota by promoting oral microbiota translocation: a prospective interventional study. Gut. 2024;73:1098–1109.
doi:10.1136/gutjnl-2023-330883.