És el crepuscle dels déus, l’ocàs del samurai i la caiguda de l’imperi romà, tot junt. Que et senti l’alcohol com un tret, que et repeteixi el ‘cassoulet’ amb el seu exèrcit de mongetes tota la tarda, que comencis a sopar un iogurt desnatat, que et faci mal l’esquena, que deixis anar un “ai!” cada cop que t’aixeques del sofà, o que et trobis als bars de copes amb els fills dels teus amics. Són senyals de l’apocalipsi de la tercera edat.

Res se’ns posa bé com abans. Ni les cerveses amb alcohol i sense, ni els vins, ni els menjars, ni la vida. Per fora podem apuntalar-nos la façana i fer xapa i pintura, però per dins no: el nostre estómac és el retrat de Dorian Gray. I a més, ens volen espantar, al tram final de la nostra existència, amb un altre apocalipsi i que no és precisament el de la vellesa. L’ONU ha activat per primera vegada el Protocol de Seguretat Planetària degut que un asteroide podria caure a la Terra. Es diu 2024 YR4 com si fos un fill d’Elon Musk ja que un d’ells porta el nom de X AE A-XII. És un Felipe Juan Froilán de Todos los Santos alfanumèric i robotitzat, la cimera de l’onomàstica 2.0, l’herald d'un nou món cibernètic.

“Les profecies fan que cada dia ens aixequem a banda d'un problema domèstic o mèdic per resoldre amb una hecatombe a l’horitzó”

Sortosament per a nosaltres, els experts afirmen que la possibilitat que es produeixi l’impacte es redueix a un 1,6 %. Les notícies, però especialment les profecies sobre meteorits, fan que cada dia ens aixequem a banda d'un problema domèstic o mèdic per resoldre (coses de l’edat) amb una hecatombe a l’horitzó i amb el risc que les desgràcies quotidianes se’ns quedin petites. L’escriptor J.J. Benítez anuncia que el 2027 caurà una pedra de gran volum. Al final, a aquests avisos els fem el mateix cas que els fèiem de nens: si et banyes després de menjar tindràs un tall de digestió, si corres ràpid cauràs, si vas al llit amb el cabell mullat et constiparàs. Els pares sempre pronosticant desastres. Ocells de mal averany, com J. J. Benítez.

Aquest home de tant mirar el cel encara no ha entès que hi ha més perill aquí que a l’espai exterior.