La igualtat real entre homes i dones, a l’inici de la segona dècada del segle XXI, està encara lluny de ser assolida en la majoria de països. Seguim tenint una gran escletxa salarial, un desequilibri de genere en la majoria de les professions i dificultats incrementades si s'és dona per a accedir a llocs de responsabilitat. La ciència no s’escapa d’aquesta realitat i, en la seva gran majoria de branques, es pateixen els mateixos problemes de desigualtat que en la resta de la societat amb una dificultat afegida.

La carrera científica és un camí llarg i complicat. La manca evident de cultura i educació científica en les nostres societats fa que la ciència i els científics no tenen el reconeixement que es mereixen. D’anys ençà la ciència ha deixat d’atraure, els recursos que governs i privats hi dediquen han baixat i molts científics s’han hagut de reciclar en altres feines per guanyar-se la vida. Fins i tot, estem assistim a l’aparició i multiplicació de moviments i opinions anti-ciència o de pseudociència que gaudeixen d’un suport popular creixent i de cert suport institucional com s’ha pogut veure als Estats-Units sota Donald Trump o al Brasil amb Jair Bolsonaro..

Així doncs, quan al 2015, les Nacions Unides van instituir l’11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, a fi de promoure el paper de les dones en l’avenç de la ciència i animar les nenes a considerar les carreres científiques, en realitat van plantejar un repte majúscul però indispensable. No ens podem permetre ignorar i deixar perdre al 50% dels cervells que poden aportar les solucions, les respostes, o les preguntes que el nostre món precisa per sobreviure al seu futur. Quantes Einstein, Newton o Galileu ja s’han perdut en el passat per falta d’oportunitats sols per a esser dones? Estem disposats a deixar-les perdre d’ara en endavant també?

La Unió Astronòmica Internacional (IAU) va instaurar al 2019, durant la celebració del seu centenari,  el programa vertebrador «Dones i Nenes en l’Astronomia» per fomentar vocacions cap a la carrera d’astronomia i reconèixer la feina que ja fan i han fet les dones en aquest camp. Així doncs, des d’aleshores, durant tot l’any s’organitzen activitats relacionades amb aquest tema amb un focus especial entre l’11 de febrer i el 8 de març. Aquest 2021, l’Oficina de divulgació astronòmica de la IAU (OAO) amb la xarxa de coordinadors nacionals (NOC) de la qual formo part dona suport a diversos esdeveniments virtuals i presencials. En particular cada setmana es realitza una entrevista entre un dels nostres NOC i una astrònoma membre de la IAU al Youtube de l’OAO.

Més que mai cal donar a conèixer la valuosa feina que fan les astrònomes i la resta de científiques, arreu del món, perquè aquesta assoleixi el reconeixement que es mereix. Els noms de Catherine Cesarsky, Sylvie Vauclair, Priyamvada Natarajan o Jocelyn Bell,  per citar uns quants exemples de grans astrònomes, haurien de ser igual de coneguts que els d’actrius o folklòriques però també igual de familiars que Messi o Ronaldo. Tenen la capacitat d’esdevenir models a imitar i d’inspirar vocacions tant a les nenes com als nens.

Hem de revertir aquestes tendències perilloses que s’han instaurat en la societat i que només ens portaran cap a èpoques fosques. Revaloritzar la ciència, reforçar el seu ensenyament i augmentar la seva difusió als mitjans i en la cultura en general. Si volem avançar com a societat, si volem resoldre els problemes que plaguen al món com la pandèmia o el canvi climàtic, necessitem més ciència, necessitem més científiques i que l’11 de febrer no sigui només un dia.