Quan parlem d'hormones pensem en els ovaris, en el cicle menstrual o en la menopausa. Poques vegades pensem en l'intestí. I, tanmateix, alguns dels bacteris que hi viuen participen en el recorregut que fan els estrògens pel nostre cos.

El cos no només produeix hormones, també les transforma i les elimina. Quan els estrògens ja han fet la seva funció, arriben al fetge. Allà s'hi uneix una molècula que els marca per ser eliminats, i una part viatja amb la bilis fins a l'intestí. Alguns bacteris intestinals tenen enzims capaços de treure aquesta marca. L'estrogen que queda lliure es pot tornar a absorbir i passar de nou a la sang. Aquest petit circuit de reciclatge explica per què els investigadors miren l'intestí quan estudien les hormones.

D'aquí neix el concepte d'estroboloma: el conjunt de gens de la microbiota intestinal capaços de transformar els estrògens. És un bon exemple que els bacteris no només treballen amb el que mengem. També actuen sobre substàncies que fabrica el nostre propi cos.

Els estudis que comparen dones abans i després de la menopausa han observat diferències en la composició de la microbiota intestinal i en algunes de les seves capacitats funcionals.

Aquesta connexió és especialment interessant durant la menopausa. Els estudis que comparen dones abans i després de la menopausa han observat diferències en la composició de la microbiota intestinal i en algunes de les seves capacitats funcionals. Són, però, estudis observacionals.

Mostren que hi ha canvis, però no ens diuen si en són causa, conseqüència o simple acompanyant de la transició hormonal, ni quin pes tenen en els símptomes. També cal tenir present que la gran caiguda d'estrògens en aquesta etapa ve de l'ovari. L'estroboloma podria modular els nivells que queden, però no compensar aquesta caiguda.

Un plat de llentilles, unes verdures o una peça de fruita ens ajuden a portar aquesta recerca a la vida quotidiana. Aporten fibres que, segons el tipus, serveixen d'aliment als bacteris o acceleren el trànsit intestinal. L'alimentació, doncs, modifica l'entorn on té lloc aquest reciclatge hormonal. La pregunta és fins a quin punt aquests canvis alteren l'activitat de l'estroboloma i si això té conseqüències rellevants per a la salut.

Alguns estudis han relacionat les dietes riques en fibra amb una eliminació més gran d'estrògens per la femta i uns nivells lleugerament més baixos a la sang. Tot i així, els resultats no són uniformes i poques vegades mesuren directament l'activitat dels bacteris. Avui no podem afirmar que menjar més fibra alleugi els símptomes de la menopausa a través de l'estroboloma. És una hipòtesi que val la pena investigar, no una fórmula per “equilibrar les hormones”.

Com a biòleg i bioinformàtic, m'interessa especialment que aquesta recerca ens obligui a mirar més enllà dels òrgans que associem a la salut hormonal. Avui podem llegir els gens de milers de bacteris a partir d'una mostra de femta. Això ens permet preguntar-nos què són capaços de fer, i no només quins bacteris hi ha. És una manera més completa d'entendre la nostra biologia.

L'estroboloma no explica la menopausa, però afegeix una peça al trencaclosques. Entendre-la bé exigirà dades més sòlides que les que tenim avui, i això és precisament el que la fa interessant.