Obrim un informe i hi trobem noms de microorganismes, percentatges, gràfics de colors i, en alguns casos, informació sobre funcions biològiques. Tot plegat ens ofereix una finestra a un ecosistema complex, relacionat amb la digestió, la barrera intestinal, el metabolisme i la resposta immunitària.

Veiem estrelletes, com en les anàlisis clíniques, i alertes de color vermell, i pensem que alguna cosa no va bé. Però per interpretar aquests senyals cal formació i context: una diferència respecte d’una referència no implica necessàriament un problema de salut.

Què ens explica realment aquesta finestra? I fins on podem arribar a partir d’una mostra de femta?

Durant els últims anys, els tests de microbiota s’han fet cada vegada més accessibles. Al mateix temps, les tecnologies de seqüenciació han avançat i ens permeten estudiar aquest ecosistema amb un nivell de detall que fa unes dècades era difícil d’imaginar.

Durant els últims anys, els tests de microbiota s’han fet cada vegada més accessibles. Al mateix temps, les tecnologies de seqüenciació han avançat i ens permeten estudiar aquest ecosistema amb un nivell de detall que fa unes dècades era difícil d’imaginar. Tot i això, no tots els tests analitzen el mateix, ni totes les dades que obtenim tenen el mateix significat.

Una mostra de femta ens proporciona informació sobre una part de la comunitat microbiana intestinal en un moment determinat. És una eina valuosa per conèixer aquest ecosistema, però no representa de la mateixa manera tots els racons de l’intestí ni tota l’activitat que hi té lloc.

Mirar qui hi és o explorar què pot fer

Una de les tècniques més utilitzades per estudiar la microbiota és l’anàlisi del gen 16S. Aquesta tècnica llegeix una regió d’un gen que funciona com un identificador i permet caracteritzar bacteris i arqueus, un altre grup de microorganismes. La precisió amb què els podem distingir depèn de la regió analitzada, de la tecnologia i de les bases de dades utilitzades. Continua sent una eina útil per estudiar la composició de la comunitat, tot i que no sempre permet diferenciar espècies molt properes.

La metagenòmica shotgun, en canvi, examina fragments d’ADN repartits pel material genètic de la mostra. Això permet estudiar la composició de la comunitat amb més detall i identificar gens relacionats amb funcions biològiques. Pot oferir més resolució, però la qualitat de les dades també depèn de com es recull i es processa la mostra, de la seqüenciació i de l’anàlisi bioinformàtica.

Aquesta diferència és important. No només ens podem preguntar quins microorganismes hi ha, sinó també quines capacitats podrien tenir, com ara participar en la transformació de nutrients, produir determinades molècules o intervenir en altres processos metabòlics.

Ara bé, tenir més informació no significa automàticament tenir una resposta més clara. La utilitat de cada anàlisi depèn de la pregunta que volem respondre, de la qualitat de les dades i de com les interpretem.

Tenir un gen no és el mateix que utilitzar-lo

El butirat és un bon exemple. Com ja vam comentar a «Som el que mengem… i el que alimentem», alguns microorganismes intestinals transformen components de la fibra alimentària i produeixen molècules que interactuen amb les nostres cèl·lules. Una d’aquestes molècules és el butirat, que serveix de font d’energia per a les cèl·lules que recobreixen el còlon.

Detectar gens relacionats amb la producció de butirat ens ajuda a explorar una de les capacitats potencials de la comunitat intestinal. Si aquests gens estan menys representats en comparació amb un grup de referència adequat, pot ser una dada d’interès per entendre millor l’ecosistema i plantejar noves preguntes.

Ara bé, la presència d’aquests gens ens informa sobre el potencial de produir-ne, però no ens diu, per si sola, quant butirat s’està produint. També hi intervenen l’activitat dels microorganismes, els nutrients disponibles i les relacions entre ells. Aquesta diferència entre potencial i activitat s’ha observat en estudis que comparen els gens i les proteïnes de la microbiota. En recerca, combinar la metagenòmica amb altres mesures, com les dels metabòlits, pot aportar una visió més completa, tot i que això no implica que aquesta combinació tingui una utilitat clínica establerta.

Què vol dir estar per sota de la mitjana?

Molts informes expressen els resultats en percentatges. Si un bacteri representa una proporció més petita de la mostra, no necessàriament vol dir que n’hi hagi menys en termes absoluts.

Pot ser que un altre grup hagi augmentat i que, en conseqüència, el seu percentatge sigui menor.

El mateix passa amb els gens relacionats amb funcions biològiques quan se’n presenta l’abundància en proporcions. Una abundància relativa baixa no equival automàticament a una manca. És com mirar el repartiment d’un pressupost sense saber quants diners hi ha en total.

Les poblacions de referència ens ajuden a posar els resultats en context. Però també hem de preguntar-nos qui forma part d’aquests grups i com s’han obtingut les dades. Estar per sota de la mitjana pot assenyalar una diferència que mereix ser estudiada. Per considerar-la un dèficit amb significat clínic, cal demostrar què representa i com es relaciona amb la salut.

Les persones sanes poden tenir comunitats microbianes força diferents. Per tant, avui no disposem d’una única composició ideal que serveixi com a patró universal per a tothom.

La importància de com es fa l’anàlisi

Una anàlisi de microbiota comença molt abans d’obtenir els gràfics. La recollida i la conservació de la mostra, l’extracció de l’ADN, la seqüenciació i el tractament informàtic poden influir en els resultats. Les bases de dades i els criteris d’identificació també condicionen què es detecta i com es descriu.

Per això és important conèixer els controls de qualitat, la reproductibilitat i els límits del mètode. No és el mateix estudiar els microorganismes més abundants que buscar un gen present en una proporció molt petita de la mostra.

Un estudi publicat el 2026 a Communications Biology va enviar material fecal homogeneïtzat a set serveis comercials i va observar diferències importants entre proveïdors i entre algunes repeticions. El treball no permet concloure que tots els tests siguin inútils, però posa de manifest la importància de la transparència i de la consistència en les mesures.

I a la pràctica?

El coneixement avança ràpidament, però encara hi ha preguntes que necessiten resposta. Un consens internacional publicat el 2025 considera que no hi ha prou evidència per recomanar de manera general l’ús rutinari dels perfils de microbioma en la pràctica clínica. Això no vol dir que les dades no tinguin valor: vol dir que cal continuar estudiant quines observacions poden ajudar a prendre decisions i en quines situacions.

Un informe pot descriure la composició d’una mostra i, segons la tècnica, explorar-ne el potencial funcional. Però un resultat aïllat no és suficient per diagnosticar una malaltia, atribuir uns símptomes a un bacteri o determinar quin probiòtic necessita una persona. Cal interpretar-lo en el context de la història clínica, l’alimentació i els símptomes, amb l’acompanyament de professionals sanitaris amb formació en aquest àmbit.

Tampoc hem de confondre aquests perfils generals amb les proves dirigides a detectar patògens concrets. Davant de determinades sospites d’infecció, aquestes darreres tenen indicacions i utilitat clínica establertes.

Els tests de microbiota ens obren una finestra a un ecosistema que fins fa poc coneixíem molt poc. Ja ens permeten descriure’n la composició i explorar algunes de les seves capacitats funcionals. El repte ara és entendre quines d’aquestes dades són més útils per a cada persona i validar com poden ajudar els professionals a prendre millors decisions.

No es tracta de restar valor a la informació, sinó de saber què ens pot explicar avui i què esperem que ens pugui explicar demà.

Recomanacions abans de fer-me un test

Abans de fer-nos un test, convé parlar amb un professional (ja sigui un metge, biòleg o nutricionista) sobre què volem saber i quina utilitat pot tenir el resultat. Si es decideix fer-lo, cal seguir les instruccions del laboratori per recollir, conservar i enviar la mostra.

Cal saber que alguns suplements que prenem, inclosos els minerals, els probiòtics i els prebiòtics tenen un impacte sobre la microbiota. Si prenem medicaments cal saber que també poden alterar la microbiota tal com vaig comentar en l’article “Microbiota i fàrmacs: quan els bacteris de l’intestí també es prenen els teus medicaments”

Alguns medicaments poden modificar la microbiota intestinal i influir en la interpretació dels resultats. Per això, cal comunicar la medicació que prenem i els tractaments recents. No hem de suspendre ni modificar cap tractament pel nostre compte, ni canviar expressament la dieta habitual per preparar el test, sense les indicacions d’un professional.

Referències

• Porcari S, Mullish BH, Asnicar F, et al. International consensus statement on microbiome testing in clinical practice. The Lancet Gastroenterology & Hepatology. 2025;10(2):154–167.

• Servetas SL, Gierz KS, Hoffmann D, Ravel J, Jackson SA. Evaluating the analytical performance of direct-to-consumer gut microbiome testing services. Communications Biology. 2026;9:269.

• Tanca A, Abbondio M, Palomba A, et al. Potential and active functions in the gut microbiota of a healthy human cohort. Microbiome. 2017;5:79.