Fa poc dies i en aquest mateix mitjà de comunicació, vaig donar la meva modesta opinió respecte al greu problema de l’habitatge. Avui, a tots els mitjans de comunicació, ha sortit la notícia que un grup polític demana al Cap del Govern que se sotmeti a una qüestió de confiança o, bé, “es planteja” promoure una moció de censura, si no “rectifiquen” les propostes efectuades pel Govern respecte a l’habitatge perquè consideren que hi ha un “context d’intervencionisme excessiu”.

“La moció de censura és l’últim recurs que tenen els polítics quan es trenca el diàleg i, estic convençut, que encara hi ha camí per poder recórrer”

Personalment en sento decebut que, davant d’un problema com aquest, la classe política llenci la tovallola sense haver esgotat totalment un diàleg que és degut als ciutadans. Respecto totes les ideològiques dintre del marc democràtic, tal com estableix la Constitució d’Andorra. Però, els polítics tenen el deure i l’obligació de servir a l’Estat social de dret en el qual vivim. I, és la mateixa Constitució la que estableix, en l’article 32, que l’Estat pot intervenir en l’ordenació del sistema econòmic en el marc de l’economia de mercat pel desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. La moció de censura és l’últim recurs que tenen els polítics quan es trenca el diàleg i, estic convençut, que encara hi ha camí per poder recórrer.

El revengisme i la confrontació greu en el camp polític solament perjudica l’interès superior dels ciutadans. A tots els països del nostre entorn, que tenen greus problemes amb relació a l’habitatge, els Governs respectius estan prenent mides per regular i intervenir en el mercat de lloguer d’habitatges i el mercat en general amb millor o pitjor resultat o efectes, però no es pot perdre l’oportunitat de configurar una regulació de l’habitatge en particular i l’urbanisme en general, que sigui prou modulable i perdurable per generacions futures. Que les pedres que posen al camí i les branques dels arbres no impedeixen als polítics veure i resoldre els interessos reals dels ciutadans.