Havia de passar més aviat que tard: alerten que infants de 7, 8 o 10 anys emulen als patis de les escoles els jocs de la sèrie ‘El Juego del Calamar’. A França, Bèlgica, Espanya... i també a Andorra.
Per qui no ho sàpiga, ‘El Juego del Calamar’ és una sèrie de ficció distòpica sud-coreana que actualment es troba a Netflix i en la qual un grup de persones amb deutes han de participar en un seguit de competències infantils, amb la particularitat que en guanyar o perdre els hi va la vida. La sèrie, on abunden les escenes ‘gore’ o almenys de molta violència, és recomanada per majors de setze anys.
Intentar protegir als infants, sobretot als més petits, de ser impactats per continguts inadequats per la seva edat en l'era d'internet és poc menys que una missió impossible: la ubiqüitat, la gratuïtat i el fet que cada cop més menors portin dispositius mòbils connectats a la xarxa, gentilesa de pares irresponsables, fan que aquest grup tingui un accés directe a tota mena de materials gràfics i audiovisuals tremendament nocius per a la seva etapa de formació psicològica i social, ja que un infant no té la capacitat crítica per separar del tot la fantasia de la realitat (estudis a Espanya certifiquen que l'accés a la pornografia dels nens comença als 8 anys, tema que ja tractarem en un altre article). I ni cal veure la sèrie a Netflix: milers de contingut vinculats es troben a YouTube, TikTok o a memes per tota la xarxa.
“Què es pot fer? Fer de pares, no se’ns demana més. Mentrestant, en l’abocador digital que és AliExpress, ja es venen joguines d’'El Juego del Calamar’ i també disfresses, tant per adults com infantils. Com a societat, tenim un problema greu”
Però si aquesta és una situació molt complexa de difícil solució, la gran pregunta és: què passa pel cap d'un pare o mare per veure ‘El Juego del Calamar’ davant del seu fill preadolescent o més petit encara? Podem responsabilitzar a l'algoritme de Netflix o de YouTube el fet que recomani el contingut a les primeres ubicacions, però és que tant a Netflix com a YouTube, com a la majoria de plataformes i portals, existeixen els perfils infantils, si ja acceptem que el control parental serveix de molt poc...
El tema de fons ja ni és el fet de la impressió que pugui provocar a un infant veure segons quin contingut (jo, adult i professional de la comunicació, de vegades quedo impactat amb coses que trobo a Twitter...), sinó els models i valors que estan aprenent per aquestes vies. Les relacions interpersonals, l'amor i el sexe, la resposta davant el fracàs, l'existència de la violència, el significat de la competència i altres temes són adquirits pels infants amb materials que no només no s'han filtrat sinó que no han estat emesos amb cap finalitat educativa. Si la meva generació ha estat "maleducada" per la televisió, els perills de l'exposició que té l'actual amb internet és infinitament més perillosa. La culpa no la té la sèrie, sinó que no són continguts perquè vegin els infants, de cap manera.
Què es pot fer? Fer de pares, no se’ns demana més. Ja ho deia una mestra escandalitzada a Twitter. Mentrestant, en l’abocador digital que és AliExpress, ja es venen joguines d’'El Juego del Calamar’ i també disfresses, tant per adults com infantils. Com a societat, tenim un problema greu.