Molts de vostès quan llegeixin aquest títol segurament creuran que és una pregunta retòrica, sense resposta, i que cap govern s'hauria de negar a defensar la sobirania del país que representa.

Ahir em vaig quedar realment al·lucinat quan vaig escoltar la roda de premsa del ministre de Finances i portaveu del Govern, Enric Jover, quan va donar a entendre que no es defensarà la sobirania andorrana en resposta a preguntes sobre la denominada ‘Operació Catalunya’, que ha portat la Justícia andorrana a investigar a Mariano Rajoy i diversos membres del seu govern.

A la pregunta d’un dels periodistes -“el Govern s'ha plantejat fer alguna acció defensant la sobirania andorrana?”- la resposta del portaveu del Govern va ser categòrica: “No, qui ha de jutjar si hi ha o no indicis és treball de la Justícia”. Permetin-me però, qui pot considerar que això és normal? On està el problema en què un país sobirà com Andorra es personi com a acusació particular si entén que es va poder atacar la nostra sobirania?

“Si us plau, senyor Jover, reflexioni. És hora de començar a fer les coses bé i no justificant fins al final errors del passat. Si cal deixar a la Justícia treballar, estem d'acord, però mentrestant no parli d'aquesta causa. Parli del per què un Govern davant la possibilitat que existeixi un atac cap a la sobirania del seu país prefereix no posicionar-se i quedar-se mirant ‘com a purs espectadors’”

Em van sorprendre tres coses més d'aquesta roda de premsa. La primera és que el senyor Jover digui que no li agrada res que Andorra surti en els mitjans internacionals associada amb assumptes judicials. La meva pregunta és, han pensat i reflexionat en algun moment que tot això es deu a la intervenció d'un banc per part d'un govern del qual ell ja era ministre? Una intervenció que, dit sigui amb tots els respectes a la causa judicial oberta i al pronunciament judicial final que hi hagi en forma de sentència, sembla estar cada dia menys fonamentada.

La segona és que el senyor Jover afirmi que ells assisteixen només com a purs espectadors. Veurem, el Govern intervé un banc i a partir de llavors succeeix tot el que ja coneixem. Pot el Govern mantenir-se com a pur espectador davant alguna cosa que ell va iniciar? Són conscients que si hi ha una sentència mínimament desfavorable a les actuacions governamentals hauran d'assumir responsabilitats?

La tercera i última és que sense haver-li preguntat en cap moment sobre la ‘causa BPA’, el portaveu d'un Govern aprofiti per a arremetre contra un banc, fins a tres ocasions en menys de quatre minuts, amb frases com ara “no ens agraden aquestes notícies, com tampoc ens agraden les notícies dels presumptes casos de blanqueig múltiple que s'havien comès a través de *BPA” o “és necessari prendre mesures contra el blanqueig de capitals que es duia a terme presumptament a través d'un banc”.

Senyor ministre: si vostè és el primer que ha dit que el que ha de fer el Govern és deixar treballar la Justícia, ¿no creu que aquestes afirmacions estaven totalment fora de lloc tenint en compte que no se li havia preguntat sobre aquest tema? No se n'adona que amb aquestes afirmacions l'única cosa que ha aconseguit és desacreditar el seu argument de per què el Govern al qual representa no prendrà accions per a defensar un presumpte atac de la sobirania andorrana?

Si us plau, senyor Jover, reflexioni. És hora de començar a fer les coses bé i no justificant fins al final errors del passat. Si cal deixar a la Justícia treballar, estem d'acord, però mentrestant no parli d'aquesta causa. Parli del per què un Govern davant la possibilitat que existeixi un atac cap a la sobirania del seu país prefereix no posicionar-se i quedar-se mirant “com a purs espectadors”.