Fins als anys 90, la propietat privada a Andorra era considerada «sagrada». Això ha canviat radicalment. Qualsevol intervenció imprudent de les autoritats estatals en la propietat privada redueix la seguretat jurídica i és perjudicial per a l'atractiu del lloc.

La nacionalització sense indemnització del banc privat BPA va ser un dia negre per a l’estat de Dret al nostre país. Especialment, des que l’acusació de blanqueig de diners utilitzada com a excusa va ser retirada pel FinCen. Això, algun dia serà molt car per a Andorra. Les conseqüències són considerables distorsions en l’economia i una fuga de capitals i persones.

La intervenció de l‘Estat en la propietat privada té conseqüències inevitables per a la societat.

Una vegada oberta la porta, no hi ha garantia que demà unes altres propietats físiques com a comptes bancaris, cases i propietat intel·lectual com a marques i patents, i drets adquirits com a les pensions, estaran supeditats als ingressos de l’Estat sense compensació. La possibilitat que la propietat privada a Andorra pugui ser retirada en qualsevol moment destrueix un altre element de l’estat de dret. Aquestes greus intervencions han perjudicat enormement la reputació d’Andorra. Dissortadament, aquesta no va ser l’única intervenció.

La cessió obligatòria de la propietat

Avui en dia, la invenció del terme «Cessió gratuïta» ha originat una expropiació sense compensació. Això és diametralment oposat a la clàusula constitucional del pagament d’una indemnització. La «Cessió gratuïta» està en contradicció directa amb l'apartat 2 de l'article 27 de la Constitució andorrana, que estableix: «Ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment establert per la llei.»

No hi ha interès públic. La prova és fàcil de demostrar. 1.) Perquè l’expropiació es realitza d’una manera global, no pot existir un interès públic justificat. 2.) Les persones afectades poden ser alliberades de l’obligació de transferir els seus béns gratuïtament contra el pagament d’un rescat. Per tant, l’objectiu real és només obtenir ingressos per finançar el pressupost públic. Tot això és pervers i ningú ho nota.

A més a més, la Llei General d'Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) i els Plans d'Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUPs) exigeixen que els propietaris de les parcel·les cedeixin la infraestructura, com les carreteres, al Comú respectiu. Tanmateix, hi ha urbanitzacions en les quals els propietaris de les parcel·les no són al mateix temps els propietaris dels carrers! L’extracció de la propietat de tercers exigida per la llei i la seva cessió al Comú convertiria als propietaris de les parcel·les en lladres i peristes. No es pot cedir propietats que no són de pròpia propietat. Això significaria cometre un delicte.

International Property Rights Index (Índex Internacional de Drets de propietat)

L’Índex Internacional de Drets de propietat (International Property Rights Index - IPRI) és liderat per Finlàndia i Nova Zelanda en 2018, seguits per Suïssa (rang 3). Aquests països ocupen els primers llocs en la protecció de la propietat. Si Andorra aparegués en la llista, trobaríem el país en algun lloc entre Zimbàbue (rang 117) i Veneçuela (rang 123). Aquests són els països que també impulsen l’expropiació de la propietat privada sense indemnització.

Que els drets de propietat són la clau per a la prosperitat i el progrés no és un coneixement nou. Hernando de Soto, president de l’Institut Llibertat i Democràcia (ILD), cita l’economista Ludwig von Mises amb les paraules: «Si la història ens pogués ensenyar una cosa, seria la comprensió del fet que la propietat privada està inextricablement lligada a la civilització.» En altres paraules, no hi ha societat civilitzada sense una protecció efectiva de la propietat.

El govern d’Andorra no ha comprès la importància de protegir la propietat privada per al funcionament i el creixement de l'economia.

Ja no es pot confiar que els fruits del seu treball, temps i diners invertits en una propietat o empresa estiguin protegits contra l’expropiació. La falta de perspectiva de les persones i empreses afectades genera desmotivació i inactivitat. Sense drets de propietat segurs, inclòs el dret a una indemnització justa, la inversió i el creixement econòmic es paralitzaran.

Lex dubia non obligat

Les lleis com a les mencionades són relatives. Després de tot, l’esclavitud estava permesa per llei en molts països. L’Holocaust també va tenir una base legal, de primer la confiscació de la propietat, després la massacre dels jueus (Lleis de Nuremberg de 1935). Avui en dia, es fa referència a aquestes lleis com a les lleis més criminals mai aprovades en la història de la humanitat. Si les lleis o la seva interpretació violen els drets humans, ningú pot esperar que es respecten! En el «Tercer Reich» també hi havia lleis i hi havia gent que les infringia. Avui en dia els carrers han estat batejades amb el nom d’algunes d’elles.

Els governants d’Andorra obliden que cada norma nacional que és contrari a una regla de «ius cogens», el «dret imperatiu», és nul·la.

No es poden aprovar noves lleis sense un vincle i una referència a la Constitució. Si la mare de totes les lleis, com també es denomina la Constitució, no preveu la competència, aleshores el Parlament no està habilitat. En un veritable Estat de dret, el parlament no pot simplement generar lleis de la res, com per casualitat. En cas contrari, les lleis sempre sorgiran en benefici d'uns quants. El decisiu no és l’aplaudiment dels potentats locals, ni la menció en els mitjans de comunicació del sistema, sinó l’efecte només en el destinatari. «Sense legitimitat, la llei manca de l’acceptació dels destinataris i, per tant, de la seva voluntat de complir-la.» (Jürgen Habermas).

Aprendre de la història d’altres països

Cada intent d‘apropiar-se d‘una propietat o parts d‘aquesta per una altra manera que un acord contractual i voluntària, i cada intent de canviar espontàniament la integritat física de la propietat d‘altres persones, és - en analogia als atacs contra els cossos d’altres persones - una agressió ni justificable, ni raonable.

La primera tasca d’un estat és el respecte i la defensa de la propietat i de la vida de les persones dins un territori d’estat. Andorra no compleix amb aquesta tasca.

La Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) és un atac contra molts propietaris de béns immobles al Principat i viola el fonament de drets i la Constitució d’Andorra en el seu nucli interior. La llei sacrifica la base de totes societats occidentals, la garantia i la intangibilitat de la propietat.

Les conseqüències seran molt desfavorables per al país a llarg termini. Quan sigui destruïda la confiança dels inversors nacionals i estrangers, això podria provocar una isolació econòmica i proscripció del país per la comunitat dels valors de la cultura occidental. Només els països, que protegeixen la propietat, quedaran atractius per als inversors, es desenvoluparan cap a economies pròsperes. Els estats que invaliden els drets a la propietat seran menys atractius. Un estat que ja no està capaç de sobreviure tot sol econòmicament, perdrà al final també la seva sobirania. Qui ignora aquests perills previsibles, perilla premeditadament la pau social i amb això l’estabilitat i la independència del país.