Ho deia no fa gaire un mitjà de comunicació del país: “El judici de la causa general del ‘cas BPA’ és poc menys que un circ, una escenificació”. Una farandola que fa ballar als implicats al ritme que li ve de gust i que els porta allà on li ve de gust. De fet, a vegades, entre tanta dansa, els implicats es troben, de cop, fent bugada. A la impensada, la sala es converteix en un espai de dotorejar, on sense cap mena de pudor s’explica per què un advocat no pot estar present durant la pròxima setmana a la vista.

“El judici del ‘cas BPA’ és una farandola que fa ballar als implicats al ritme que li ve de gust i que els porta allà on li ve de gust. De fet, a vegades, entre tanta dansa, els implicats es troben, de cop, fent bugada”

Fins ara s’havia excusat la no presència a sala d’advocats, acusats, fiscal, acusació o membres del tribunal amb un “per temes personals o laborals”. Però ara la cosa ha canviat. El president del tribunal, en un espai públic, vulnera el meu dret a la intimitat i es llença, com si estigués en un bar xerrant amb amics, a dir que se suspèn la causa perquè “l’advocat Silvestre té Covid”. 
¿I per què aquesta manca de privacitat i difusió de dades especialment protegides? Doncs perquè sembla estar ofès amb l’advocat en qüestió. Perquè segons el magistrat, si et fan una TMA un dissabte, no és presentable avisar el positiu per correu electrònic el diumenge! Quin greu pel tribunal! Tan hi fa si no t’informen dels resultats fins l’endemà o fins passades 48 hores de la realització de la prova. Això no sembla ser rellevant davant del disgust de la sala. Pesar, segurament, a l’alçada de l’aflicció que devia causar a la resta de companys que el president del tribunal escampés que ja havien passat tots la Covid. Tranquils, nois, que això de fer safareig, va per a tots! 

Però no només es fa mullader a la causa BPA. Ara hem descobert que som una mena de Netflix del borreu. ¿Que un acusat pateix un accident i no pot estar a la sala durant sis mesos? Doncs que el seu advocat li ensenyi els vídeos de les sessions i llestos! ¿Que això afecta al seu dret a la defensa i a estar present durant el judici on se’l jutja? Però si “pot veure els vídeos al Cloud!”. 
A més, com diu el president de la sala, “hi ha acusats i acusats, uns son més necessaris a la sala que altres, així de clar!” ¿Quina importància tindrà si et jugues un o quinze anys de presó? Que el teu advocat t’ensenyi els vídeos! Perquè total, senyores i senyors, això es redueix al que tan bé cantava Queen... ‘The show must go on’!