Avui m’agradaria reflexionar sobre les paraules que el papa Lleó va dirigir a un grup d’escriptors i escriptores de tot el món, el 26 de juny, amb motiu del centenari del naixement de la llibreria Editorial Vaticana. En aquesta audiència el sant pare aprofundeix en la importància del llibre i l’escriptura com a forma d’expressió humana.

Lleó XIV repeteix unes paraules del papa Pau VI, el 1964 dirigint-se als artistes: “Els necessitem a vostès, a la seva imaginació, a la seva fantasia narrativa, a la seva vivacitat de pensament”. Defensa la necessitat de crear espais de llibertat i d’autenticitat, on la gràcia divina ens atorgui consol i pau.

El pontífex defineix l’escriptura com un gest d’humanitat: “Res del que és humà ens és aliè”. En llegir un text literari adquirim una “amplitud de perspectiva que eixampla la nostra humanitat”. Els escriptors poden sembrar llavors de reconciliació, trobada i amistat. La diversitat d‟altres punts de vista ens ajuda a ser més tolerants. Activa en nosaltres “el poder empàtic de la imaginació”.

Afirma que escriure té a veure amb Déu perquè: “Res del que és humà és aliè a Crist”. Quan arribem al fons de la nostra humanitat, no som lluny de Déu. És enmig d’històries molt humanes, on Déu es revela.

Escriure ens diu qui som, en què creiem i en què esperem, cap a quin món ens dirigim, quin futur somiem.

Finalment, considera l’escriptura com un acte de veritat i de revelació. Escriure ens diu qui som, en què creiem i en què esperem, cap a quin món ens dirigim, quin futur somiem. Assegura que la veritat no és un territori que cal defensar, sinó un bé que cal compartir. “No som amos de la veritat, és més aviat ella qui ens conquereix”.

Reflexionant sobre les paraules del sant pare destaco el valor terapèutic de l’escriptura: t’ajuda a alliberar tensions, millora l’autoconeixement, fins i tot millora el funcionament del sistema immune...

L’escriptura “Ens ajuda a retenir i comprendre” (Josep Otón). Ajuda a reflexionar, a ordenar les idees i els pensaments. Permet endinsar-te al teu jo intern. Serveix per assentar els nostres pensaments i especialment les nostres vivències i experiències, com a forma d’autoconeixement.

És un acte intuïtiu i alhora reflexiu, de concentració, d’atenció plena…”Escric el que m’envien; si surt bé, el mèrit és de l’obediència, no meu” (Sta. Teresa de Jesús).

A més, escriure és un acte de buidament. T’ajuda a expressar-te, a donar nom a allò que et passa; i en un moment de la vida, aflora en tu una necessitat vital de comunicar, de transmetre...

Principalment, escriure és una forma de comunicació entre les persones. Permet expressar-nos i compartir amb el lector idees, vivències, creences; emocions que de vegades la paraula oral no transmet. A cada escrit deixem una empremta de la nostra ànima.

Els llibres alimenten la ment i l’esperit. Hi ha moltes lectures que ens mostren la vida de persones inspiradores que ens han precedit; històries reals, sovint poc conegudes, que ens serveixen d’aliment espiritual. Moltes vegades un llibre et porta a un altre, i així veus que les coses no succeeixen per atzar. Els llibres i la Veritat ens surten a trobar.

Pablo d’Ors defensa que el propòsit especial de la seva literatura és caminar cap a la plenitud, cap al que Déu vol de nosaltres. Afirma que amb els seus llibres vol inaugurar una literatura de la llum, “que no vol dir que sigui ingènua, sinó que fa justícia narrativa a la realitat, no només en les bufetades, sinó també en les carícies”. Assevera que els escriptors no només s’han de fer càrrec de les turbulències de la vida, també del que és bonic i del que és lluminós, Llibres que després de llegir-los t’infonguin més ganes de viure.

“Senyor Déu, estimat meu... Pren Tu la ploma i escriu el que vulguis al meu cor, i fes que les meves mans només posin per escrit allò que el teu Esperit els dicti, perquè les meves paraules portin sempre la teva llum i el teu consol als qui les llegeixin. Amén” (St. Joan de la Creu).