Divendres passat vam ser testimonis d’un habitual exercici d’intoxicació informativa d’Atresmedia, mitjançant la ma executant de La Sexta, el més actiu mitjà audiovisual propagandístic de l’actual poder executiu espanyol. Sense parar ni un segon a analitzar la parcialitat de la manera que va presentar-se tot el contingut, voldria fer una reflexió sobre què és el que hem vist en realitat, explicat per a persones que no siguin del sector de la comunicació, basat en la meva experiència de conèixer de primera mà el procés de producció d’un programa d’aquesta mena.

Per crear un producte com ‘Equipo de Investigación’ cal tenir 3 elements claus: l’objectiu a atacar i el seu punt de toc (Andorra i els ‘youtubers’, en aquest cas), les opinions destructives interessades que donen suport a l’argument del programa i els incauts locals. El primer surt del mateix tema central i en aquest cas té una clara intencionalitat política, els segons tenen explícits interessos personals per participar-hi i resulta més o menys fàcil fitxar-los, però voldria enfocar-me en els tercers, els incauts locals, que són qui finalment van regalar una falsa autenticitat i van donar context a tota la cataracta de fal·làcies que, en només 40 minuts, van posar en escacs part del treball de posicionament de la Marca Andorra a Espanya, almenys en el curt termini.

“L’incaut local no sap que la tipologia de tots els personatges que sortiran al programa és triada en una taula de producció molt abans de començar a enregistrar imatges i que res és casual: l’incaut local no és més que un incaut útil”

Cal tenir en compte que aquesta mena de programa està fet en ordre invers a qualsevol investigació. Aquest programa parteix de la conclusió i guionitza els per què i, en aquest cas, surt de la premissa que Andorra és un país immoral i no democràtic, amb la construcció d’un relat d’un país sense matisos, on només poden trobar-se oligarques a Can Diumenge i vassalls desclassats a la resta del país. Andorra és, per La Sexta, una mena de republiqueta bananera que no ofereix més que desigualtat i manca d’oportunitats al mateix temps que ara acull a ‘youtubers’ ximples, que titllats gairebé de delinqüents morals no donen més de sí que per comprar cotxes cars.

I aquí entra la figura de l‘incaut local, un personatge que valida l’argumentació del programa amb la seva participació, ja que sense ell la producció no podria ‘vendre’ l’objectivitat de la narració. L’incaut local creu que el seu rol en el relat és neutre o fins i tot positiu, però no compta amb dos factors claus: la selecció i l’edició del contingut. L’incaut local no sap que la tipologia de tots els personatges que sortiran al programa és triada en una taula de producció molt abans de començar a enregistrar imatges i que res és casual: l’incaut local no és més que un incaut útil.

Ara el mal ja està fet i el relat d’un país despòtic, on només s’acull ‘mans i peus’, i indiscret, on es fa una ostentació hortera pròpia de nou-rics, segurament ha tirat enrere o ha endarrerit algun projecte d’inversió o residència, deixant de banda que al programa van sortir dades i imatges que poden ser útils per l’administració espanyola, situació incòmoda per qualsevol resident que busqui els beneficis fiscals d’Andorra. No resulta difícil posar-se en les sabates del professional independent (o el ‘youtuber’, per què no?) que podia plantejar-se aquest país com a destinació de residència davant de la televisió divendres nit.

Un país com Andorra, que entre els seus valors compta amb el baix perfil de la immensa majoria dels seus habitants i una pràctica habitual de la discreció i la mesura, no es pot permetre ser carn de voltors mediàtics com La Sexta i és per això que ningú, de cap manera, pot tornar a convertir-se en l’incaut local que valida el relat malintencionat que ja comencem a estar acostumats a sentir.