Amb la segona llei Covid-19, el Consell General posa una data límit a l’Andorra que coneixem fins ara. La data és el 30 de setembre. Aquesta data s’explica per què les mesures adoptades pel Consell General comporten una destrucció d’uns 4 punts percentuals de PIB per cada més d’aplicació. De forma que a finals de setembre s’assolirà una destrucció del PIB del 25%. Una destrucció de la creació de riquesa que ens posa al límit per mantenir el model social actual. A partir de final de setembre entrarem en un territori desconegut; no hi ha experiències de destruccions de valor d’aquesta magnitud en societats occidentals de desprès de la guerra.

 

 

Si no surt una “pastilleta”, un tractament senzill i assequible que permeti retornar al flux de turistes consumistes abans del setembre 2020, les mesures del Consell General portaran Andorra a un territori financerament desconegut i socialment insostenible per molt sacrifici i resignació que tots tinguem.

L’error del nostre Govern i del nostre Consell General és evident. Està controlat per grups d’interessos que utilitzen el poder de l’Estat per donar solució a les mesures salarials que els hi sembla que requereix la seva xarxa de botigues, les mesures per salvar el seu paquet de pisos de lloguer o el seu paquet de crèdits o qualsevol altre interès del seu negoci de la família. La sessió de dissabte va ser un aparador d’aquests interessos de grups, d’aquests interessos de família.

 

 

De fet, el principal problema és que el nostre poder executiu i el legislatiu sols estan prenent mesures de limitacions de drets i de repartiment de pèrdues en lloc de prendre mesures de creació d’oportunitats. És evident que s’ha de limitar la interacció social, la distància entre persones. Però això no impedeix que es puguin obrir noves línies de creació de riquesa econòmica i social. ¿O no és veritat que el personal sanitari treballa com campions cada dia? ¿O no és veritat que els cossos de seguretat treballen cada dia com campions? ¿O el personal dels supers? ¿O els investigadors? O tanta i tanta gent que ¡crea valor!

No han pres ni una mesura de dinamització del model econòmic obrint noves línies d’activitat. És evident que la solució d’Andorra passa per una reforma exprés de tota la normativa de “compliance”. És a dir, establir una normativa, una operativa clara precisa, moderna i intel·ligent de les transaccions financeres. Un fet que comporta necessàriament renovar la obsoleta cúpula de les institucions de supervisió i la obsoleta direcció de la fiscalia. Les dues totalment cremades per una obsessiva cacera de bruixes que ha portat a la inviabilitat del sector financer i la paralització de la obertura econòmica. És evident que la solució d’Andorra passa per maximitzar la seguretat jurídica del país. Un fet que comporta posar al front del Consell General persones realment preparades per construir un potent i fiable marc legislatiu i posar al front del poder judicial a juristes de prestigi en lloc de polítics que utilitzen la justícia com eina de càstig per assolir el control dels polítics sobre la societat. És evident que la solució d’Andorra passa per posar-se dins del mapa de la innovació. Un fet que comporta donar la volta a l’obsolet model de societats, a l’obsolet model d’inversió estrangera, a l’obsolet model fiscal, a reforçar les xarxes de la nostra universitat i obrir-nos a les xarxes de talent internacional. És evident que el poder executiu ha de deixar de posar pals a les rodes o penalitzar a aquells que creen nova riquesa fora del control dels clans familiars dominants. És evident que totes aquestes mesures, i d’altres, s’han d’aplicar immediatament i mostrar Andorra com un país capdavanter en el canvi de model econòmic i social que imposa l’actual pandèmia.

 

 

Enlloc d’aquestes accions positives, creadores de riquesa, les nostres autoritats s’han dedicat a crear normes per limitar els sous i les contribucions a la CASS, per eliminar o reduir lloguers, per retardar interessos, per bloquejar la creació de riquesa i per multiplicar les subvencions. És a dir fer exactament totes i cadascuna de les coses que comporten una destrucció del PIB, donat que el PIB es pot calcular com al suma de sous i contribucions a la CASS, més lloguers, més interessos i ingressos dels inversos, més impostos indirectes menys subvencions. I en referència als impostos indirectes, recordem que les mesures preses durant la segona quinzena de març han portat a una reducció dels impostos indirectes a la duana d’un 30% i la corresponent reducció del IGI al comerç. 

Fets els números, les mesures preses pel Govern i el Consell General comporten una destrucció de PIB d’un 4% per cada mes que durin. Son un paquet de mesures que, totes elles, son destructores de PIB i no han pres ni una sola mesura creadora de riquesa com les que he comentat. I que encara es poden posar en marxa!

A aquestes mesures de destrucció d’activitat, Govern hi afegeix el creixement del deute públic. Una combinació que portarà el rati entre deute públic i PIB a nivells de bons brossa, fent inviable el finançament de les famílies i les empreses.

A manca de l’aparició d’una pastilleta miraculosa abans de setembre i davant de la realitat que ni el Govern ni el Consell General son capaços d’obrir una via de solució, tan sols quedaran dos possibles actors per salvar la societat andorrana: la ciutadania sobirana i els Coprínceps. O la ciutadania s’organitza i supera la destrucció imposada per la nombrosa estructura de polítics que ens ofega, o els Coprínceps salven a Andorra amb ajudes de canvis estructurals profunds. 

 

 

Altrament la societat no podrà aguantar a partir d’aquesta tardor.

I tan de bo m’equivoqui.

Comentaris (16)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.