Mentre el ciutadà del carrer compta els cèntims per fer front al preu de l’habitatge i l’encariment de la vida a Andorra, hi ha un sector de la societat on els números mai deixen de somriure. No estem parlant dels grans inversors estrangers ni dels youtubers, sinó de l’aparell de l’Estat. Les dades oficials sobre els salaris dels Alts Càrrecs del Govern d’Andorra entre els anys 2017 i 2025 deixen al descobert una realitat incòmoda: l’administració pública s’ha convertit en una fàbrica de crear cadires i de pagar-les a preu d’or.

Anem a pams i amb números clars, dels que tothom entén.

Més cadires, factures més grans

La primera dada que sobta és l’engreixament de l’estructura de comandament. L’any 2017, Andorra funcionava amb 83 alts càrrecs (comptant membres del Govern, ambaixadors, personal de relació especial i directors de l’administració). Set anys després, el 2025, la xifra s’ha enfilat fins als 102 alts càrrecs. Un 23% més de despatxos ocupats.

La despesa per pagar els sous de la cúpula política i de confiança s’ha disparat un 62,55%.

Però el que realment ha patit una mutació espectacular és el cost total d’aquesta llista de nòmines. El 2017, el conjunt d’aquests salaris costava 4,44 milions d’euros a les arques públiques. El 2025, la broma ja costa 7,22 milions d’euros. Això significa que la despesa per pagar els sous de la cúpula política i de confiança s’ha disparat un 62,55%.

Com pot ser que el cost pugi un 62% si el nombre de persones només ha pujat un 23%?

La resposta és senzilla: a banda de ser més, cada vegada cobren molt millor.

On s’ha concentrat aquest festival de despesa?

Especialment en els anomenats Alts Càrrecs de l’Administració. Aquest grup ha passat de costar 1,77 milions a fregar els 3,4 milions d’euros.

Sí, ho han llegit bé: un augment del 91,37% de despesa en aquesta categoria concreta. Gairebé el doble en només set anys.

La bretxa salarial s’eixampla: dues velocitats

La justificació habitual per defensar aquests increments és que "la vida ha pujat per a tothom" i que cal retenir el talent. Però quan girem la vista cap al salari mitjà dels ciutadans d’Andorra, la truita es tomba i apareix el greuge comparatiu.

El salari mitjà dels alts càrrecs de l’executiu ha crescut amb força, passant de 4.460 euros al mes el 2017 a un envejable sou de 5.899 euros mensuals el 2025 (un 32,2% més). Mentrestant, com li ha anat al ciutadà comú? El salari mitjà nacional ha passat de 2.062 euros a 2.560 euros. A primera vista pot semblar una pujada correcta (un 24,1%), però la realitat matemàtica ens diu que els sous dels polítics i alts directius del Govern han crescut un 33% més ràpid que els de la resta de la població.

El 2017, un alt càrrec guanyava poc més del doble (2,16 vegades) que un treballador mitjà andorrà. L’any 2025, aquesta distància s’ha ampliat fins a 2,30 vegades.

Una reflexió necessària

És sostenible i ètic que en un país amb severes tensions econòmiques per a les famílies, l’administració s’autoatorgui unes millores laborals que el mercat de carrer ni olora? Les dades ens demostren que s’ha consolidat una Andorra a dues velocitats: la dels ciutadans que assumeixen el cost de la inflació amb l’aigua al coll, i la dels despatxos de l’edifici administratiu, on l’aigua serveix per regar un oasi de nòmines cada vegada més generoses i immunes a la realitat del país.