És lloable que un comú prioritzi els vianants per davant del trànsit rodat en una zona urbana, tot executant obres d’embelliment i modificació dels carrers. No obstant això, quan l’objecte de les obres és una de les principals artèries viàries del país, la iniciativa es pot convertir en un error i un perjudici per a la majoria dels contribuents locals i dels visitants.
M’explico: un canvi urbanístic s’ha de fer preveient les conseqüències i, entre altres qüestions, analitzar si existeix una alternativa o una prioritat. A Canillo ja han començat els treballs d’embelliment de l’avinguda Sant Joan de Caselles, la Carretera General número 2, quan abans impera construir un vial exterior alternatiu al pas de vehicles pel centre de la població.
Durant 2 anys haurem de suportar molèsties de tots colors: complicacions per aparcar els cotxes, dificultats a l’hora de creuar el carrer a causa del desplaçament dels passos de vianants, aïllament dels comerços que queden amagats per les tanques, talls de pas i barratges de tota mena, relliscades quan neva o plou sobre les plataformes matusseres de fusta i metall que tapen els esborrancs d’allò que havien estat les voravies, alteracions del trànsit i girs prohibits, sorolls i brutícia, retencions de trànsit a les hores o dies de màxima afluència de visitants…
“El pitjor de tot és que, en lloc de prioritzar la urgència de desviar el trànsit de la CG2 per fora del nucli urbà, ens gastem diners alterant el paisatge urbà que ja estava bé com a estava”
El projecte d’embelliment contempla oportunament millores necessàries en el clavegueram i en les xarxes de telecomunicacions, però crec que una obra imperativa no ha d’anar acompanyada d’un increment del pressupost i de la seva durada per dur a terme millores estètiques prescindibles. Aquestes millores renovaran l’enllumenat nou de trinca que va ser instal·lat fa quatre o cinc anys, ampliaran les voravies fins a set metres (com si el trànsit de persones a Canillo fos el mateix que a les ciutats més poblades del planeta) i s’eliminaran pràctiques i útils places d’aparcament que seran substituïdes per vegetació (com si al voltant de Canillo no n’hi hagués prou, de vegetació), entre altres absurds.
El pitjor de tot és que, en lloc de prioritzar la urgència de desviar el trànsit de la CG2 per fora del nucli urbà, ens gastem diners alterant el paisatge urbà que ja estava bé com a estava. Altres parròquies han actuat amb més coherència preveient, abans dels canvis, una alternativa viària per desviar els vehicles per un ‘by pass’, ronda o perifèric. Sant Julià de Lòria va traçar primer l’Avinguda Francesc Cairat abans de modificar la cèntrica avinguda Verge de Meritxell; Escaldes i Andorra la Vella disposen de l’avinguda Salou i l’avinguda Tarragona com alternativa a la pacificació de les artèries comercials de Meritxell i Carlemany; Encamp compta amb el nou vial de l’Obaga que ha facilitat la conversió del centre històric en una zona prioritària per a vianants; La Massana sembla que, encertadament, espera a la conclusió del vial alternatiu abans de remenar l’avinguda Sant Antoni.
A Canillo som més ‘guais’ i tirem pel dret sense preveure les conseqüències d’aquesta modificació del nucli urbà. Per què no s’ha prioritzat, per exemple, la construcció d’un túnel des del revolt d’AINA fins a les proximitats de l’edifici Perecaus que permetés la transformació del centre urbà sense perjudicar les comunicacions a la CG2? Si el túnel de Sant Julià es considera fonamental com via d’accés des d’Espanya i s’acabarà el 2027, per què no es contempla un túnel a Canillo com a prioritari si aquesta població és el primer obstacle i coll d’ampolla que cal travessar per aquells que procedeixen de França? Una vegada més, els polítics que ens administren demostren la seva incompetència prenent decisions que responen als seus capricis i no a les necessitats reals del país. I espera, que la següent serà Soldeu…