Dimecres comença un nou curs escolar. I, com cada setembre, demanarem als nostres alumnes que siguin responsables, que es preparin, que s’organitzin i que facin els deures. És el mínim que podem esperar també de qui té la responsabilitat de gestionar el nostre sistema educatiu.

Però aquest curs començarà amb una assignatura pendent per al Govern: decidir què passa amb els iPads de primera ensenyança, retirats després que el 19 de juny una docent detectés que un alumne havia pogut accedir a contingut adult des d’un dispositiu escolar. La mesura preventiva es va acabar estenent al conjunt dels iPads de primera ensenyança. 

Arribem al setembre i el Govern encara té els deures per fer

Han passat més de dos mesos i tot un estiu. I, a menys d’una setmana de l’inici de les classes, encara no sabem si aquests dispositius podran tornar a les aules amb les garanties necessàries. Dit en llenguatge escolar: arribem al setembre i el Govern encara té els deures per fer.

Arran dels fets vaig formular una bateria de preguntes escrites al Govern. No per qüestionar la digitalització de les nostres escoles, sinó precisament perquè si volem una escola digital, aquesta ha de ser també una escola digital segura.

La resposta ens va permetre saber que l’accés s’havia produït a través de la Google App, que en determinats iPads i cerques no aplicava de manera homogènia les restriccions previstes. També que el parc total d’iPads de la mateixa generació era d’uns 380 dispositius repartits entre els vuit centres de primera ensenyança. 

La retirada preventiva em sembla una decisió prudent. Quan parlem de menors, la seguretat ha de passar sempre per davant de qualsevol calendari. Però retirar els dispositius era només el primer dels deures.

El Govern anunciava la retirada de la Google App, la revisió de les aplicacions autoritzades, millores en el filtratge de la xarxa XENA i una auditoria externa. De fet, afirmava que ja havia identificat tres empreses especialitzades i que els iPads no tornarien fins que l’entitat auditora acredités un nivell satisfactori de seguretat. 

Per tant, els deures estaven identificats. I hi havia tot un estiu per fer-los.

Si els iPads no són segurs, que no tornin

No qüestiono que una auditoria necessiti temps ni defensaré que els dispositius tornin precipitadament per complir una data. Si els iPads no són segurs, que no tornin. El que costa d’entendre és arribar al setembre sense una decisió sobre una situació coneguda des del juny.

Perquè la planificació també és seguretat. Els docents necessiten saber amb quines eines treballaran, els centres s’han d’organitzar i les famílies mereixen saber amb quines garanties els seus fills utilitzaran dispositius connectats a Internet.

Aquesta incidència, a més, ens ha de servir per reflexionar sobre com digitalitzem les nostres escoles. El mateix Govern reconeix que la protecció dels menors no pot dependre exclusivament del comportament d’un proveïdor tecnològic extern. Digitalitzar no és simplement posar dispositius a les aules. És tenir protocols de seguretat, supervisió, auditories, capacitat tècnica i plans de contingència quan alguna cosa falla.

Si dimecres els iPads no poden tornar amb totes les garanties, que no hi tornin. Seria una decisió responsable. Però després de més de dos mesos, hauríem d’arribar a l’inici del curs sabent què farem.

Als nostres alumnes els demanem responsabilitat, previsió i que arribin a classe amb la feina feta. No sembla excessiu demanar el mateix al Govern.

El curs comença. És hora que també el Govern presenti els deures fets.