En aquests moments en què és més fàcil sortir d'un Ikea que de casa, s'ha d'aplicar allò de 'mens sana in corpore confinato' perquè el que s'està disparant és la corba abdominal. M'està quedant el cos per anar a desfilar a la passarel·la Cigordos o a la Gordí. No cal que el Samsung Health em recordi cada matí el perquè no he sortit a passejar i com és que encara no té registrat cap pas.

Almenys no em cal preocupar-me per l''operació banyador' perquè, o encara estarem tancats o si podem sortir no tindrem diners per anar enlloc. A més a més, durant aquesta quarantena, les fotos d'aliments han substituït les de persones a les xarxes, cosa que em preocupa perquè no hi ha cap imatge d'un turista fent veure que aguanta la torre de Pisa, i a veure si acabarà caient.

Sóc com aquell nen anglès que plora perquè li han tancat el Telepizza i sort que ara, com que no m'entren els texans, vaig amb xandall que és un pijama acceptat socialment sobretot a l'hora de sortir al balcó. La meva única sortida, no com el veí de baix que cada dia va al supermercat amb un carret que es va comprar fa un parell de mesos i que de tant anar amunt i avall aviat li haurà de fer la revisió dels 50.000 km.

El balcó també serà l'única sortida després del confinament, perquè per la porta del pis no passaré. Mentrestant m'estic reconvertint en reprogramador d'esdeveniments i pensant que, si vaig superar el canvi de veu d'Homer Simpson, també podré superar això. Pel moment ja estic al mateix pes que ell.