Ja tenim una societat dividida i crispada. Andorra no ha pogut escapar de la tendència de la resta de països i, sent petits i tenint totes les possibilitats de fer pinya davant la crisi, hem optat per trencar-nos. Vacunats contra no vacunats, creients i defensors de la història oficial contra crítics i escèptics amb l’estat de les coses, prociència contra ‘negacionistes’... El somni humit de qualsevol polític populista s’ha fet realitat: una població confosa i sobreinformada fins al paroxisme que, radicalitzada en posicions dicotòmiques, manifesta la bretxa als carrers, a les xarxes socials i als comentaris dels articles a la premsa.

Després d’haver acceptat la mentida de l’origen del virus (em pregunto si algú es creu encara la teoria que tot va començar amb una ‘sopa de Batman’ en un mercat paupèrrim de Wuhan) vam patir un veritable arrest domiciliari de mesos a escala global que ha destrossat, o almenys ha compromès, l’economia de gran part de la, aleshores, classe mitjana occidental, des de llavors addicta com a ‘yonkis’ a les ajudes del pare Estat. I ara, després d’onades i contraonades, som espectadors del penós espectacle de veure com ciutadans rasos assenyalen amb el dit a d’altres ciutadans, fent-los responsables de la situació present.

“Probablement ja sigui tard per revertir aquesta situació i tot anirà a pitjor. Només cal revisar els llibres d’història per avançar-nos als resultats en situacions semblants. Com a societat petita, em pregunto si a Andorra no hem perdut una oportunitat”

La guerra de pobres contra pobres de tota la vida, ara dramàticament transversal, s’apuntala també amb disposicions que fan més difícil el dia a dia a qui hagi optat per no vacunar-se. No deixo de compadir-me de com estan convertint en pàries socials als que han optat per aquesta alternativa, sense entrar en els detalls de les disposicions que estan arribant de governs com ara d’Alemanya o Àustria, d'una duresa difícil d'entendre.

Milions de persones atrapades en un joc pervers d’abast mundial, llurs conseqüències immediates seran la implantació d’un poder inèdit de l’Estat sobre una ciutadania atomitzada, la cancel·lació de qualsevol veu crítica a mitjà termini a una internet omnipresent, esclava de les gegants tecnològiques, còmplices també del gran poder polític i un negoci megamillionari de les farmacèutiques que un cop desenvolupada la vacuna, de la que no tinc cap dubte que ha evitat un desastre mundial en vides humanes, ara ens convertiran en clients a perpetuïtat per generacions, seculum seculorum.

Probablement ja sigui tard per revertir aquesta situació i tot anirà a pitjor. Només cal revisar els llibres d’història per avançar-nos als resultats en situacions semblants. Com a societat petita, em pregunto si a Andorra no hem perdut una oportunitat.