Andorra des de sempre ha comptat amb una immunitat natural que li ha permès de traspassar els segles sense agressions.

De sobte apareix un virus, el ‘virus del blanqueig’, fent cas omís d’indicis i avisos, ja que un país veí cercava el taló d’Aquil·les de l’independentisme català sense mirar si el motiu del ‘virus’ provenia d’aquesta única corrupció o per tapar la pràctica tan habitual que es venia fent tant per polítics veïns com per països mes llunyans. Es va determinar que el ‘virus’, segurament manipulat, sortia d’un laboratori, la BPA. Cap altre banc estava infectat per aquest terrible mal. Es va tancar, es van confinar directors, imposar sancions i muntar un enrenou (que encara dura) sense trobar-hi fins al moment veritables responsables. Això sí,  creant un forat de despesa i deute que pesa i pesarà sobre el cap de cada andorrà i ciutadà resident. Vull recordar que el millor és rentar la roba bruta a casa abans d’escampar el problema públicament, cosa que no va fer un Govern precedent.

“Estem en un moment on la geoeconomia i la geopolítica ens faran canviar el món que hem conegut. Ens hem de preparar per a una crisis econòmica profunda amb encariment de tots els productes. I hi ha perspectives que aquesta crisi sigui duradora”

Quan aquest ‘virus’ ja no era de actualitat, apareix un nou  ‘virus’, aquest molt més mortal i que inexplicablement havia sortit d’un altre laboratori en un país llunyà. Es va escampar a una velocitat vertiginosa i aquesta vegada per evitar el contagi, tots confinats i amb mesures d’un altre mon, amb solució d’un producte que encara no es podia considerar vacuna i que està creant efectes secundaris molt seriosos. Tampoc es van escoltar altres veus i mesures que donaven solucions de feia molt temps amb el consell d’eminències. L’ enrenou causat ha provocat males praxis arreu amb la mort de molta gent gran qualificant totes les defuncions de o amb aquest virus, aplicant una norma de que només podia ser aquesta la causa. Pel que semblaria, aquests darrers dos anys ningú ha mort d’una altra patologia, per això es pagaven els certificats de defunció a qui receptava. El resultat és que amb les estadístiques oficials dels diferents països europeus, no apareixen més defuncions totals durant els darrers dos anys que en anys anteriors per grip o altres. Pocs ‘Occigarques’ fan bellugar el món a traves dels seus interessos en armament, petroli i farmacèutiques.

Ara ja tenim un altre ‘virus’ sense acabar l’anterior: el responsable del país més gran del món es vol fer seu un país sobirà veí per acabar amb les repetides provocacions: UE, OTAN, sancions. Tampoc s’ha volgut escoltar els avisos repetits i valorant el perill que podia representar la persona i la força que representa, ningú actualment té la capacitat de plantar cara i amb discursos no es restablirà res, amb amenaces el ‘virus’ seguirà escampant-se i serà mes letal amb conseqüències que patirem tots anunciant el proper virus que serà el virus econòmic per el endeutament i encariment dels productes bàsics fent que el patiment dels més febles sigui els que paguen sempre. Les sancions que es puguin adoptar contra la persona, el país i/o els oligarques afins repercutiran sobre el preu la dependència que tenim de gas i productes agrícoles.

Altres diferents ‘virus’ apunten a l’horitzó, la immigració d’altres cultures ha envaït Europa induïda per interessos mafiosos polítics. I alguns països que no han volgut afrontar els fets comencen a prendre tímides mesures -Hongria, Polònia per exemple- per no patir desequilibris econòmics i de seguretat general. Suècia o Holanda també en poden ser exemple. 

Xina fa temps que avisa que vol recuperar el territori de Taiwan, els EUA volen imposar la seva presència i provoquen amb maniobres constants en la zona. El resultat ja és de rarefacció dels aprovisionaments i amb Taiwan perdrem l’equilibri del subministrament i preu dels productes bàsics del nostre món digital.

“Som petits, molt petits, insignificants. Recuperem la immunitat d’abans. No són paraules en va o buides de contingut, sinó la veu del seny que molts callen però reconeixen que va ser una bona manera de traspassar els segles”

Turquia també es pot despertar ambicionant territoris con Geòrgia i Armènia davant de l’enrenou general, ja que darrerament han jugat brut en diferents conflictes. Síria, kurds, Líbia… I això tot i sent membre important de l’OTAN.

Marroc, que per males polítiques amb Estats Units ha fet fugir part de les bases americanes, les ha recuperat amb ajudes de tots tipus i té la pretensió immediata de recuperar Ceuta i Melilla. Ja veurem després que passa amb Canàries.

Estem en un moment on la geoeconomia i la geopolítica ens faran canviar el món que hem conegut. Ha de seguir la majoria la voluntat de una minsa minoria. Ens hem de preparar per a una crisis econòmica profunda amb encariment de tots els productes. I hi ha perspectives que aquesta crisi sigui duradora.

Andorra, amb l’experiència de ‘fer l’andorrà’ com a política d’èxit en el passat, ha de mirar molt bé abans de posicionar-se sense tenir totes les dades de la partida d’escacs que es juga a altes esferes. No és bo acusar els uns o els altres en aquest moment que tot i no sent pessimista la situació és preocupant. Som petits, molt petits, insignificants. I els nostres Coprínceps padrins tenen els seus propis problemes a resoldre. Recuperem la immunitat d’abans. No són paraules en va o buides de contingut, sinó la veu del seny que molts callen però reconeixen que va ser una bona manera de traspassar els segles.