Una nació pot dirigir la seva política econòmica utilitzant dues eines bàsiques: la política monetària i la política fiscal.

Andorra no te política monetària pròpia. La política monetària en torn a l’euro ve fixada per les autoritats europees i a Andorra sols li afecten les mesures relatives al tipus de canvi de la moneda i al tipus d’interès de l’euro. Però Andorra no pot accedir a les polítiques monetàries de recompra de bons de l’estat per part del BCE ni a les línies de tresoreria que el BCE atorga als estats membre... per molt acord monetari que Andorra hagi signat. És a dir que Andorra no pot accedir a les expansives injeccions de tresoreria del BCE.

A Andorra sols li queda la política fiscal com eina de política econòmica. Però en veritat, Andorra no utilitza la política fiscal com eina de política econòmica sinó que Andorra utilitza la política fiscal com mecanisme d’extracció de capital de l’economia productiva per crear estructura d’Estat i gestionar política clientelista.

“Sense política monetària i amb una política fiscal limitada, quines eines li queden a Andorra per reactivar l’economia de forma que la creació de riquesa pugui mantenir un correcte i just nivell social? Sols hi ha un camí: crear un nou paradigma econòmic que vagi per davant de la nova societat covid o post-covid”

Però el Covid-19 ha vingut a capgirar l’estatus-quo imperant. Durant el primer quadrimestre 2021 la Duana ha recaptat un 45,6% menys de tributs que durant el primer quadrimestre 2019. Una dada que il·lustra la magnitud del problema.

Govern declara que el PIB “sols” ha caigut un 12%. Però el PIB dona una imatge esbiaixada de la realitat donat que, per exemple, tot el que Govern dedica a contractar més personal per fer front a una desgracia con la pandèmia, computa com major PIB. EL PIB no és una mesura clara de la riquesa creada. El forat creat a l’economia productiva està per sobre del 20%. La realitat és que la pressió fiscal  (tributs més cotitzacions CASS) sobre l’economia productiva andorrana està al seu límit.

Sense política monetària i amb una política fiscal limitada, quines eines li queden a Andorra per reactivar l’economia de forma que la creació de riquesa pugui mantenir un correcte i just nivell social?

Sols hi ha un camí: crear un nou paradigma econòmic que vagi per davant de la nova societat covid o post-covid.

La veritat és que la creació d’un nou paradigma econòmic basat en una reformulació del teixit turístic, del teixit comercial, del teixit urbanístic, del teixit de les industries culturals, del teixit financer o la creació de nous teixits econòmics requereixen un temps proper a una generació per realment impactar el PIB. De rés serveix dedicar ni un minut al “ja ho vaig dir” ni al ‘dix fois trop tard’.

Ara s’ha d’anar per feina i crec que Andorra podria tenir una finestra d’oportunitat brutal si juguem bé les cartes i fem les coses amb veritables professionals.

En aquests moments les monedes virtuals s’han implantat i els propis bancs centrals estan estudiant la creació del e-euro, del Fed-coin, del e-Yuan i Londres està estudiant la seva Pound virtual. Les ‘gov-coins’ entraran per crear un nou model financer on l’usuari final podrà gaudir de comptes virtuals directament al banc central.

Andorra va cedir la seva capacitat d’emissió de moneda amb l’acord monetari. Andorra va limitar la seva sobirania a l’emissió de monedes de col·lecció... una terrible miopia dels nostres dirigents.

Però Andorra te la capacitat per ser pionera en l’emissió de deute públic en moneda virtual convertible a euro. És una qüestió a estudiar a fons. Però imaginis si l’emissió de 1.200 milions publicada al BOPA recentment, es fes en moneda virtual (diguem-li e-diners o com es vulgui), convertible en euros. I que aquesta emissió es fes de tal manera que aquests e-diners poguessin ser objecte de transmissió entre les persones, de forma que funcionés com moneda virtual. De cop Andorra passaria a tenir capacitat de fer política monetària i obrir un nou eixit de finances virtuals de la mà de tot el teixit financer tradicional andorrà. Les plusvàlues per Govern son evidents.

És un projecte complex que requereix als millors (aquesta vegada, els millors de veritat) per tirar-ho endavant amb èxit.

Pot ser que estigui equivocat i aquest no sigui el camí. Però seran iniciatives d’aquest nivell les que ens poden treure del forat en el que estem enclotats i en el que seguirem enclotats si sols ens dediquen a copiar allò que els altres porten anys fent en àmbits on tot el peix està venut.