En el cor dels Pirineus, Andorra es troba davant una cruïlla econòmica i social que definirà el seu futur. Amb una economia que mostra resiliència i un creixement per sobre del seu potencial, el Principat destaca per la seva fortalesa en el sector serveis i turisme. No obstant això, aquesta fortalesa és també el seu taló d’Aquil·les, revelant una dependència que cal abordar.

La recent declaració de l’FMI posa de relleu la necessitat urgent de diversificar l’economia andorrana. Encara que el turisme, especialment el d’hivern, segueix sent un pilar fonamental, és imperatiu explorar nous horitzons. Sectors com la tecnologia, la biotecnologia i els serveis financers ofereixen un camp fèrtil per a la innovació i el creixement.

A més, l’acord d’associació amb la UE obre un ventall d’oportunitats per integrar-se més plenament en el mercat únic europeu, el que podria ser un catalitzador per a l’expansió econòmica. Un dels problemes més urgents a Andorra és l’accessibilitat a l’habitatge. El ràpid creixement de la població i la recuperació econòmica han disparat els preus immobiliaris, deixant els treballadors poc qualificats i els llars de baixos ingressos en una situació precària. La inversió pública en habitatge assequible, encara que és un pas en la direcció correcta, necessita ser complementada amb polítiques que regulin l’especulació immobiliària i protegeixin els inquilins, cosa que no és el cas...

“Andorra no pot seguir exprimint un model obsolet i a l’hora canviar el paradigma econòmic sense tenir en compte que depenem més que mai del clima, un altre assignatura pendent al nostre estimat país. El futur d’Andorra està ple de possibilitats, però també de responsabilitats. És hora d’actuar amb visió i determinació per assegurar un futur pròsper i equitatiu per a tots els andorrans”

En aquest context, cal destacar que les polítiques del Govern han jugat un paper en fomentar la especulació immobiliària. L’entrada d’inversió estrangera i residents passius sense aportar gaire valor afegit al país, atrets per les polítiques de govern en termes de diversificació, ha tingut un efecte negatiu per a la majoria de la ciutadania. En podem dir diversificació? Aquesta situació ha contribuït a l’escalada dels preus de l’habitatge, dificultant encara més l’accés a l’habitatge assequible per a la població local. L’envelliment de la població andorrana es un punt molt important i poc valorat que planteja un altre desafiament significatiu. La reforma del sistema de pensions és crucial per garantir la seva sostenibilitat a llarg termini, i en aquest camp tampoc ho estem fent bé.

A més, la inversió en serveis de salut i benestar per atendre les necessitats d’una població envellida és essencial per un país amb real benestar. Fomentar la participació laboral dels treballadors majors i facilitar la transferència de coneixements pot ajudar a mitigar els efectes d’una força laboral que envellix, cosa que farà fràgil el traspàs de coneixements i continuïtat de moltes petites empreses. Quasi bé cada dia desapareix un establiment emblemàtic del país. Molts teniu això a la ment... Però mantenir una economia basada el un sector inflacionista com es el turisme i la especulació immobiliària, no és bo. Això no vol dir que estic en contra del turisme ni molt menys, sinó que hem de premiar la qualitat per sobre de la quantitat, desmassificant i sent més exclusius i autèntics com sempre hem estat.

Andorra es troba en un moment decisiu. La diversificació econòmica, la solució a la crisi d’habitatge i la preparació per l’envelliment de la població són desafiaments que requereixen una acció immediata i concertada. Amb polítiques ben pensades i una col·laboració efectiva entre el sector públic i privat, Andorra no només pot superar aquests desafiaments, sinó també emergir com un model de sostenibilitat i resiliència econòmica i social. Andorra no pot seguir exprimint un model obsolet i a l’hora canviar el paradigma econòmic sense tenir en compte que depenem més que mai del clima, un altre assignatura pendent al nostre estimat país. El futur d’Andorra està ple de possibilitats, però també de responsabilitats. És hora d’actuar amb visió i determinació per assegurar un futur pròsper i equitatiu per a tots els andorrans.