Estan entre nosaltres. Poden pujar amb tu a l'ascensor de la feina, fer cua darrere meu al supermercat o, fins i tot, pot ser un conegut del gimnàs o del pàdel o aquell veí tan simpàtic amb el que intercanviem un hola-hola cada matí. Són gent ‘normal’...
Violenta. Crua. Necessària. La plataforma d’‘streaming' Filmin ha estrenat aquest mes ‘Atrapats a la xarxa’ (V síti), el documental txec dels directors Vít Klusák i Barbora Chalupová, premiat a Espanya, Estònia, Canadà i Noruega, que s'ocupa del terrible drama de l'assetjament a menors a les xarxes socials. Podeu veure el tràiler del film AQUí.
“Em permeto recomanar a les escoles andorranes que avaluïn la seva projecció o promoció del documental a l’alumnat adolescent. És molt dura i molt incòmoda, però en un món on el jovent ho busca tot a la xarxa, mirar cap a una altra banda no només no serveix de res sinó que agreuja el problema”
La història és tan simple com valenta i ambiciosa: tres actrius majors d'edat, amb ‘physique du rôle’ de menors de 12 anys, entren a Facebook, Skype, Snapchat i a dues xarxes locals txeques amb perfils i noms falsos creats per la producció, que treballa en equip amb l'assistència de psicòlegs i advocats. L’acció comença a tres habitacions infantils simulades, muntades a un set amb objectes reals de les protagonistes, de quan eren petites. A partir del minut zero podem, com a ‘privilegiats’ espectadors, observar gairebé en primera persona el perill que representen les plataformes socials sense control per als menors i, com una galleda d’aigua gelada, ens posa davant dels ulls no només la quantitat de depredadors que circulen per les plataformes, sinó la facilitat amb les que aquests poden enganyar a víctimes reals. La pel·lícula, absolutament hipnòtica, utilitza recursos dramàtics innovadors, com ara pixelar la cara dels depredadors, però no els ulls ni la boca, fet que provoca per proximitat una tensió extra a les ja, per sé, dramàtiques escenes.
Més enllà del fàstic que ens provoquen les situacions viscudes per les actrius, des dels primers contactes en línia fins a les trobades personals que arriben a tenir amb els pederastes a llocs públics, el documental aconsegueix curtcircuitar la consciència de qualsevol pare, per descomptat, i de qualsevol ciutadà, deixant-nos una pregunta que mai no té una resposta: ¿Parlem tot el que cal amb els nostres fills? ¿Despertem la confiança en ells perquè parlin amb nosaltres? ¿No serà hora de trencar una simbiosi infant-mòbil que, conseqüència del ritme de vida que portem, hem acceptat com a normal? Per altra banda, ens posa a l’abast la veritable naturalesa del perill: els agressors són de totes les edats, de totes les ètnies, de totes les professions, amables i impetuosos, acomplexats i arrogants... invisibles la majoria de les vegades dins de la nostra societat. I la pregunta del milió: ¿Què fan les empreses tecnològiques, tan afins a cancel·lar a tot aquell no alineat amb les seves corrents ideològiques per frenar aquesta bogeria? ¿Hem d'entendre i acceptar que aquestes empreses totpoderoses no poden controlar un espai on la ‘sextorsió’, que arruïna milers d'infants cada any, és moneda corrent? ¿O estem parlant de diners, simples diners?
La pel·lícula és qualificada per a majors de 13 anys, amb la qual cosa em permeto recomanar a les escoles andorranes que avaluïn la seva projecció o promoció del documental a l’alumnat adolescent. És molt dura i molt incòmoda, però en un món on el jovent ho busca tot a la xarxa, mirar cap a una altra banda no només no serveix de res sinó que agreuja el problema.
Aquesta columna no la patrocina Filmin (ja m’agradaria, això!), però puc assegurar als lectors que ‘Atrapats a la xarxa’ val cada cèntim dels 3,95 euros que costa el seu lloguer.