Uns 800 metres!!!

Tal dia farà un any i ningú recordarà tres dies difícils a la parròquia. Un de tants canvis que es van fer per tal què els habitants tinguessin ple protagonisme el dia de la Festa del Poble…que sempre havia estat els dies 15 i 16 d’agost. Un consell de comú a Encamp va decidir traslladar i fer unes celebracions a finals de juny veient que encarra no haurien marxat de vacances els parroquians. Es va instaurar la ‘Festa del Poble’ al juny. La finalitat era gaudir.....

Dic ‘Festa del Poble’, i ho poso entre cometes. Benvolguts lectors, enguany és la Festa de l’insomni. Dit altrament i més fort: festa de la tortura acústica.

Per alguna raó que desconec a hores d’ara, enguany les celebracions nocturnes amb DJ de música tecno es fan en ple centre urbà, en un aparcament davant la petita església de Sant Miquel. Fins aquí tot correcte.

“Voldria comprendre quin és el benefici que busquen els representants del poble en maltractar una part dels seus habitants que se senten agredits fins a les 6 del matí durant tres dies consecutius per l’agressivitat de la música escollida. Puc entendre que sigui tendència escoltar aquesta tipus de soroll que penetra al cervell i comporta una càrrega profunda inconscient en el sistema nerviós. Amb mesura…potser?”

El desesper es produeix en experimentar que fins les 4h30 de les matinades de fa tres dies el volum de la tortura acústica és tant insuportable que arriba a accelerar les vísceres més profundes en no poder descansar. No només això. També cal haver-se de veure agredit profundament en escoltar una mena de sorolls repetitius i fortament desestructurants pel cervell que, inclús amb portes i finestres tancades com en ple hivern, es van apoderant sordinament fins a disparar angoixes gratuïtes. Algú em podrà dir: ‘Noooo! Si és molt guai!’. Una estoneta curta? Respecto i accepto les altres opinions sempre i quan siguin argumentades.

No puc entendre que ningú pugui dir o fer alguna cosa per parar aquest malson. Al meu parer és francament un desgavell. No vull pensar ja en persones febles, malaltes o que han de llevar-se aviat per anar al treball.

Voldria comprendre quin és el benefici que busquen els representants del poble en maltractar una part dels seus habitants que se senten agredits fins a les 6 del matí durant tres dies consecutius per l’agressivitat de la música escollida. Puc entendre que sigui tendència escoltar aquesta tipus de soroll que penetra al cervell i comporta una càrrega profunda inconscient en el sistema nerviós. Amb mesura…potser ? I són uns 800 metres els que em separen del ‘tinglado’. No vull ni saber com es deuen sentir les persones que viuen davant i al costat.

No li serà difícil imaginar al lector, l’estat i el comportament dels assistents en acabar les sessions de tortura. Completament ‘rauxats’ i privats de serenor, criden pels carrers, embruten, proliferen crits de tot tipus i fins i tot actes vandàlics. Alcohol i altres corren per les seves cèl·lules i sí… Tot això en tota una Festa del Poble! No sé quina pedagogia representa de cara a les futures generacions.

La meva pregunta : els governants són polítics, és a dir busquen el benestar de la ‘polis’ o urbe… o com ho fan? No caldria endreçar les accions que directament impacten en el poble i sota la fórmula del poder atorgat fer el bé, és a dir, que el que es faci sigui una adequada gestió? No seria posar en valor els nostres valors?

Sento una profunda impotència. De veritat!

Etiquetes: