Economia

Les perles de Xavier Espot i el petó de Judes

Eusebi Nomen Calvet

Doctor, màster i llicenciat en Ciències empresarials per ESADE, enginyer agrícola, postgrau en Microbiologia aplicada i en Dret de la Propietat intel·lectual, àmbit respecte del qual és un veritable expert. Ha exercit de professor a ESADE i ha treballat a diverses multinacionals privades i a la seva pròpia empresa com a assessor financer mundial. Conseller general durant la V legislatura constitucional (2009-2011) tot liderant l’agrupació Andorra pel Canvi (ApC), manté una prolífica activitat en l’anàlisi de l’actualitat i la marxa del Principat. Ara impulsa Candidatura Sobiranista.

És fàcil explicar allò que s'ha fet seguint el que marca la llei. Els nervis apareixen quan no es pot justificar allò fet fora de la llei.

Cinca, Espot i Martí estaven molt crispats a la darrera sessió de Consell per la pregunta de Jordi Gallardo sobre l'intercanvi de dades bancàries fet a l'ambaixada espanyola. Un intercanvi pactat –sense cap comissió rogatòria prèvia- entre la policia espanyola i dos col·laboradors d'un banc intervingut per Govern.

Per posar-nos en context, comencem per una breu selecció de perles de la sessió:

1. Xavier Espot va declarar que l'intercanvi de dades bancàries a l'ambaixada d'Espanya no es va fer segons una llei andorrana, sinó que s'hauria fet seguint les disposicions del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal.
Un intent absurd d'embolcallar el discurs amb solemnitat internacional. La realitat és que, segons aquest conveni (art. 3), qualsevol comissió rogatòria d'intercanvi de dades bancàries d'una causa penal -a Andorra- s'ha d'executar d'acord amb la legislació andorrana.

2. Xavier Espot va afirmar que Govern no té res a veure amb una comissió rogatòria feta per la via d'urgència seguint el Conveni europeu de cooperació judicial. Aquí la pífia seria majúscula, donat que aquest conveni estableix clarament (art. 15.2) que seria precisament el ministeri de Justícia de Xavier Espot qui hauria de retornar al ministeri de Justícia espanyol la comissió rogatòria i els corresponents documents.

3. Per acabar d'amanir-ho, el ministre Jordi Cinca va afirmar que la fiscalia espanyola podia trametre comissions rogatòries de ministeri d'Exteriors a ministeri d'Exteriors. És a dir, seguint una via diferent de la del Conveni europeu que clarament estableix que s'ha d'anar de ministeri de Justícia a ministeri de Justícia. Per tant, Cinca i Espot ni haurien coordinat les que serien unes argumentacions personals fantasioses.

I podria seguir amb més detalls que demostrarien la fantasia de dos ministres.


Però, anem al nucli central del problema. Diguem-ho clar: La Fiscalia General d'Andorra hauria rebut una comissió rogatòria del fiscal espanyol José Grinda el dia 24 de març a les 14:46, quan els col·laboradors del banc intervingut pel Govern andorrà ja portarien des de les 10:04 del matí a l'ambaixada espanyola amb un disc dur farcit de dades bancàries.
El problema central és aclarir sota quina empara legal es va actuar abans de la comissió rogatòria de les 14:46 i si aquesta comissió seria una mera simulació per tapar allò que s'hauria fet anteriorment sense empara legal.
Govern havia intervingut el banc, el controlava. Per tant, ha de ser sota l'autoritat de Govern que, abans del 24 de març, algú hauria donat a la policia espanyola els noms i coordenades dels col·laboradors del banc, per coordinar el lliurament de les dades bancàries.

Qui va autoritzar a aquests dos col·laboradors d'un banc andorrà, sense el mandat previ d'una comissió rogatòria:
- a fer una còpia massiva de dades bancàries?
- a parlar directament amb la policia espanyola?
- a definir les dades bancàries objecte d'intercanvi?
- a pactar el format informàtic de les dades?
- i a personar-se a l'ambaixada espanyola amb un disc dur farcit de dades?
Sols podria ser algú del ministeri de Finances, directament o per intermediació de l'INAF.

Mentre un Cinca crispat etzibava a Gallardo que qui tingués proves portés el cas a la Batllia, Cinca era perfectament conscient que una nova demanda contra les nostres autoritats ja estava presentada en seu judicial. I, als meus ulls, Cinca s'hauria delatat. Sense que vingués al cas, va fer una exagerada, sobreactuada, lloança de la tasca dels tres administradors del banc intervingut nomenats per l'INAF. Però aquesta lloança seria un petó de Judes, per què Cinca va emfatitzant que aquestes tres persones haurien actuat sota la total confiança del ministre. Com Judes, hauria d'assenyalar amb un petó a qui hauria de ser sacrificat. I Espot s'ho mirava.

De veritat? Algú creu que DA ha de seguir al poder?