Justícia

La Batllia activa la investigació per coaccions i amenaces dels dos comandaments de circulació d’Escaldes

Fa més d’un any que es va admetre a tràmit la querella criminal presentada per tretze agents i fins ara pràcticament no s’havia dut a terme cap diligència

T. S.

La investigació judicial per intentar aclarir si el comportament de la cap i l’oficial del servei de circulació del comú d’Escaldes va més enllà de les simples males maneres i ha de merèixer un resposta penal està plenament en marxa després de passar-se gairebé un any en somort. La batlle encarregada d’instruir el cas ha estat prenent declaració als denunciants les darreres setmanes, i ha pogut comprovar com els agents afectats es mantenen en el que ja van exposar en la querella criminal presentada: la persecució i el control, més les sortides de to i les maneres de fer dels dos comandaments tindrien components delictius.

De fet, la querella criminal, admesa a tràmit el març de l’any passat, acusa de coaccions i amenaces els dos responsables del servei. Són tretze els agents que van formalitzar l’acció judicial però hi ha altres funcionaris, tant del servei com d’altres departaments del comú, que ja van anunciar al seu dia la voluntat de prestar declaració com a testimonis i exposar sense embuts algunes de les escenes protagonitzades pels dos querellats que, per ara, encara no haurien prestat declaració.

Els querellants sí que han passat tots per davant de la batlle Stephania Garcia, instructora de la causa després de rebre el dossier d’Azahara Cascales, que és qui va posar en marxa el procediment amb l’admissió de la querella. Segons les diverses fonts consultades, tots els denunciants han declarat amb contundència i deixant clar que els controls, les escridassades i les persecucions de què eren víctima anaven molt més enllà d’un moment puntual o d’una ordre laboral esporàdicament mal donada. Que hi ha un component delictiu, vaja.

La batlle que instrueix la causa ha pres declaració recentment a tots els querellants, i es preveu que en breu comenci a escoltar la versió de la cap del servei i l’oficial, tots dos querellats

Quan es va interposar la querella, ja feia molt temps que el clima laboral al servei estava, com a mínim, contaminat. De fet, des que l’actual cap de servei va ser ascendida al lloc que ocupa la situació va derivar en un malestar força permanent que es va agreujar l’octubre del 2017. A partir de llavors va ser quan un grup nombrós d’agents va decidir actuar per la via judicial davant la inacció del comú. Una vegada interposada la querella i després que en transcendís la seva admissió, avançada per l’Altaveu, la corporació va reaccionar.

Per damunt dels dos controvertits comandaments hi va col·locar un coordinador, un càrrec de confiança aliè al funcionariat, que va intentar analitzar la situació i que ha servit, en gran mesura, per temperar les maneres de fer dels dos querellants, les sortides de to dels quals s’han reduït de la manera molt important. Malgrat tot, i per evitar que es puguin reproduir casos similars en el futur, els querellants van decidir tirar endavant la seva acció judicial. Sinó tots, sí que la immensa majoria dels denunciants estan disposats a arribar fins al final.

Més enllà del fet que després d’un any la investigació s’hagi activat plenament, fet que ha satisfet els querellants, que veuen com la Batllia analitza allò que van denunciar al seu dia, hi ha un cert malestar pel fet que la defensa dels dos querellats va a càrrec del comú. Certament, tant la Llei de la funció pública com la dels agents de circulació estableix que quan un funcionari s’ha de sotmetre a un procés judicial producte de la seva feina, l’administració escaient, almenys d’entrada, ha d’assumir el cost de la defensa. L’ha de facilitar.

Fins aquí no hi ha cap dubte. On sorgeix l’interrogant i el cert malestar, segons fonts jurídiques, és quan es pot tenir clar que aquesta defensa que ha de facilitar per mandat legal l’administració s’escau davant d’una denúncia o qualsevol altra acció judicial que provingui de l’exterior. És a dir, un ciutadà que qüestioni el comportament d’un treballador públic. Però aquest no és el cas. Són funcionaris que denuncien el comportament d’altres funcionaris. En aquest escenari, les fonts consultades entenen que el comú d’Escaldes, contra el qual ni subsidiàriament no va la querella criminal interposada contra els dos comandaments del servei, s’hauria d’haver mantingut al marge.

Comentaris

Pere
1.

Fore bé que la Batllia, investigués d'altres causes, arribant fins el final i les últimes conseqüències.
Ens cal una separació de poders i la independència total de la Justícia.

  • 3
  • 0

Comenta aquest article