La història oblidada de Meritxell

[PODCAST][a Fons]Només 4 anys després de l'incendi que va cremar l'antiga església, es va inaugurar el nou santuari obra de l'arquitecte català Ricardo Bofill. Com es va arribar aquí? Darrere d’aquest procés s’hi amaguen curiositats que molts desconeixem i que a l’Altaveu a Fons expliquem.

El recinte principal del santuari de Meritxell.
El recinte principal del santuari de Meritxell. ALTAVEU MÈDIA

El disseny i la construcció del santuari de Meritxell després de l’incendi del 1972 es va fer en un temps rècord, només 4 anys. Com va ser possible? Per començar els terrenys on es va construir ja eren del Consell General fruït d’una casualitat. O no tant, perquè abans de l’incendi ja s’estava planificant l’ampliació del temple. Darrere d’aquest procés s’hi amaguen curiositats que molts desconeixem i que avui a l’Altaveu a Fons expliquem.

Enric Dilme és un arquitecte andorrà que s'ha proposat posar en valor l'arquitectura contemporània del país. Una de les peces importants que investiga és Meritxell i quan comença la recerca de material és quan s'adona que una part de la seva història ha quedat mig oblidada.

Un any abans que el santuari cremés i quedés reduït a cendra i runa, el Consell General ja havia fet un concurs on s'hi havien presentat 13 projectes per ampliar el temple. Més que ampliar, fer-ne un de nou. La proposta guanyadora projectava la construcció d'un llac i un telefèric que anava de punta a punta de la vall. Aquest i la resta de projectes on, per cert, també n'hi havia un de l'andorrà Pere Aixàs, no es van arribar a fer mai. De fet, després de l'incendi no van rescatar cap d'aquests projectes tot i que sí que van posar la documentació a disposició de l'equip que finalment faria front a la construcció del nou temple. Un equip integrat inicialment per Ricardo Bofill, Oriol Bohigas, Pere Aixàs i Albert Pujal.

Meritxell

Relacionat

50 anys de l’incendi de Meritxell. Part 1


Tant el primer concurs abans de l'incendi, com el projecte definitiu després del malaurat incident, van ser possibles gràcies al fet que la màxima autoritat del país en aquells moments, el Consell General, ja tenia en propietat els terrenys de davant l'església vella. Per què? Aquesta qüestió te l'expliquen alguns dels protagonistes de la història al podcast l'Altaveu a Fons, així com altres anècdotes del procés de tria del projecte final.

 

 

Listen on Spotify Listen on Amazon Music Listen on Google Podcasts Listen on Apple Podcasts

Etiquetes

Comentaris

Trending