Estat aconfessional

La religió no ha condicionat, però sí que ha marcat la història andorrana segons l'historiador Oliver Vergés. Per història i per tradició la simbologia religiosa està molt present avui dia, com poden ser el jurament dels nous càrrecs, el sant o la verge que fa de patró o patrona als cossos especials, un fet que no incideix en el dia a dia ni sistema polític i social d'Andorra segons politòleg d'Andorra Recerca + Innovació, Ivan Lara.

Davant la qüestió de si Andorra és un estat confessional perquè un dels coprínceps és bisbe d'Urgell el politòleg assegura que no, encara que l'estat té més relació amb el catolicisme a diferència d'altres països. Lara afirma que "el credo catòlic no condiciona la Constitució". L'article 11.3 de la carta magna assenyala que s'ha de donar un "tracte específic a l'Església catòlica, però no tanca la porta a donar-li aquest mateix tracte a altres confessions", per la resta el catolicisme no interfereix en les polítiques. Tanmateix, remarca que cal diferenciar-ho dels valors i idees dels governants que puguin aplicar polítiques que lliguin més amb la confessió catòlica. Per això, recalca que "no és l'estat que ho marca, sinó la voluntat d'aquestes persones que governen".

Per això, Lara conclou que Andorra es comporta com un estat laic. "L'estructura política i legislativa és la d'un estat laic, encara que mantingui símbols religiosos per la tradició i història i tingui governants amb valors cristians".