Què és el que li fa ficar-se en política i, sobretot, ser candidat a les comunals?
Fa alguns anys em van proposar provar-ho des de les files de PS. Em va fer gràcia la idea de poder explorar una mica aquest món. A més, la meva família ha patit molt, pel fet de tenir un fill invident. Vam arribar a escoltar des d’institucions públiques que potser era millor que marxéssim a un dels dos països veïns, on rebria uns ajuts i una educació corresponents a les meves necessitats. Vaig veure l’oportunitat, com ara, de començar a aportar el meu gra de sorra perquè el meu país ens atengui i entengui a tots de la mateixa manera. Si avui sóc candidat, i ara conseller, és per la mateixa raó, i perquè potser millor començar a fer feina a escala més petita, a la meva parròquia, i per a la gent més propera a qui pugui aportar el que sigui útil de mi.
"Puc aportar el meu gra de sorra perquè el meu país ens atengui i entengui a tots de la mateixa manera"
Com valora els resultats de les comunals? Va patir molt durant el recompte?
Feia temps que no patia tant! Va ser terrible I això que em va tocar marxar cap a L’Hospitalet, que dilluns tenia classe. Tot el recompte a Escaldes semblava un partit de bàsquet d’aquells entre els equips més bèsties de l’NBA que tota l’estona guanyen o perden per la diferència de 2 o 3 punts. Al final, ho vam acabar guanyant a l’últim segon... Amb tirs lliures!
Què suposa, personalment, ser el primer conseller invident de la història d’Andorra?
Tot un repte! No tant perquè sigui una mena de fita històrica, sinó perquè totes les coses que faig per primera vegada (o no només), me les prenc com una aventura. Al final, és una cosa que podré recordar-me a mi mateix, quan sigui gran, que vaig fer de jove.
Creus que la teva entrada al comú pot permetre que aquest sigui més sensible envers els problemes que afecten en el dia a dia a les persones amb diversitat funcional?
Primer de tot: no és de grat per a mi el concepte ‘diversitat funcional’. Crec que és contraproduent i ho he expressat contínuament a les xarxes socials. Totes les persones funcionen diferent. No serveix de res referir-se a un grup social concret amb un terme que engloba tothom. Tenir una discapacitat no és cap fet despectiu. Estem parlant que una persona no té la capacitat al 100% de realitzar una funció corporal concreta, que es pot trobar agrupada en les discapacitats motrius, cognitives, sensorials... i ja està. Jo no puc veure-hi, igual que algú no pot sentir, o parlar, o moure’s igual que jo. I, malgrat això, som capaços de viure la vida com la gent que respon a totes les funcions del seu cos. En aquesta línia, vull que el meu pas pel comú com a conseller, serveixi, justament, per aquest propòsit de conscienciació. Tots podem fer de tot, adaptant les coses, encara que no tinguem una capacitat per fer-les de la manera més òbvia.
Com afronta la tasca de conseller?
No ho sé, francament. No conec què és ser-ho i fa una mica de coseta. Ara, em fa molta il·lusió aquesta experiència nova.
La feina al comú estarà adaptada?
Segurament no. I segurament tampoc caldrà fer gaire feina, en el sentit que porto molts anys fent coses que no estan adaptades, en aquest cas, per a persones cegues. Allò que haguem de modificar, entre tots ho farem. Per sort, sé que hi ha persones que tenen aquesta voluntat, no de facilitar-me una tasca, sinó de donar un cop de mà perquè pugui acomplir-la pels meus mitjans.
"El més important és que TOTA la parròquia, comú inclós, sigui accessible per a tothom"
Quina mesura urgent creus que hauria d’impulsar el comú en aquest àmbit?
Pel que fa a la secció interna, ho sabré quan sigui a dintre. Ara, el més important, és que TOTA la parròquia, el comú inclòs, sigui accessible per a tothom.
A nivell d’Escaldes, quines entens que són les principals deficiències?
Es troben en l’àmbit més aviat urbanístic i de mobilitat. Seria interessant fer una repassada intensa a les marques terrestres que hi ha a Vivand, per exemple, així com als semàfors sonors. No crec que siguin els més adients que puguin haver-hi al nostre país, i més tenint en compte el volum de gent cega que hi ha. Un disseny que està proper a allò que veig més eficient és un que hi ha a les Bons. Té una caixa de so que s’activa prement un botó, de manera que només sona un cop quan es posa verd. Per altra banda, caldria fer molta conscienciació sobre les barreres arquitectòniques, causa i o conseqüència de les activitats tant del sector públic com del privat.
Què t’agradaria poder dir d’aquí a quatre anys quan estiguis a punt d’acabar el mandat?
Que hem pogut acabar el mandat! Ja és molt, tenint en compte que mai he estat en una feina com aquesta. I si m’arriben veus que les persones que confien en nosaltres se senten satisfetes, en particular amb la tasca que hagi de desenvolupar, ja serà més que suficient.
Tens la sensació que, en un futur, pots aspirar a altres càrrecs polítics?
Prefereixo no mirar al futur. Avui sóc, o seré conseller, mentre estic estudiant. Fem això bé primer, i després ja ho veurem.