Com han estat els primers dies de feina a la gossera?
Doncs hem sigut continuistes perquè per nosaltres els primers dies són només els dies. Des de ja uns quants anys enrere el que hem fet és col·laborar intensament amb el ministeri d’Agricultura i teníem ja dos treballadors treballant vuit hores cada dia a la gossera gràcies a un conveni que vam signar.
Què guanya la gossera amb Gos-SOS?
És una bona pregunta. La gossera amb nosaltres el que pot intentar trobar és millorar la possibilitat que hi hagi cada cop menys gossos. Les instal·lacions estan molt lluny del centre urbà i de vegades no permet que hi hagi tanta gent com ens agradaria per passejar els animals. Des de l’associació intentem apropar al màxim la gent als quissos i a la seva protecció i seguirem lluitant per la seva defensa i perquè tinguin una millor vida.
Respecta el Principat la tinença de mascotes?
Bé, legislativament nosaltres no tenim queixa, ens sentim confortables. Sí que és veritat que després es parlen d’altres coses. Potser s’hauria de castigar més el tema dels abusos, la normativa sempre s’ha de millorar però això és en general, els plantejaments van canviant però en el cas dels gossos creiem que es recull tot allò que és necessari.
“Cal fer moltes modificacions, sobretot reparar instal·lacions. S’ha afegit una marquesina, però encara queden més per posar i intentarem que això sigui una realitat”
Projectes a curt termini?
Quan ens vam presentar vam exposar tot un seguit de punts de millora. Cal fer moltes modificacions, sobretot reparar instal·lacions. Els manteniments que fins ara s’han estat fent han sigut mínims i darrerament el departament d’agricultura sí que ha fet alguna acció, com ara afegir una marquesina, però encara queden més per posar i intentarem que això sigui una realitat. Hem de millorar tot lo possible la confortabilitat dels cans.
I de cara al futur?
De moment volem millorar les instal·lacions d’una manera progressiva. S’ha de tindre en compte que nosaltres estem condicionats al mateix establiment, no podem construir i tot ha de passar abans per l’autorització del departament d’agricultura. Quan nosaltres plantegem nous projectes i tinguem l’autorització llavors podrem concretar una mica més.
Gos-SOS té la intenció d’implicar-se en la creació de noves zones d’esbarjo per als quissos?
Un dels punts importants de l’associació és fer demandes a les administracions públiques, tant al ministeri com als comuns, per millorar la situació dels gossos a tot arreu. Una de les coses que hem de fer i que ja hem comentat a totes les entitats és dur a terme campanyes de tinença responsable d’animals. Abans de començar per dotar les parròquies de noves instal·lacions hem d’ajudar a la gent a millorar aquest aspecte i que no hi hagi cap mena de problema entre la població que no té gossos i la que sí. Abans de pensar en zones d’esbarjo, hauríem de pensar a millorar la relació entre tots els ciutadans.
“Avui en dia hi ha uns 15.000 gossos censats amb una població d’uns 75.000 habitants, és una mitja molt alta. Tenir la dificultat de poder viure allà on vol per tenir un animal de companyia és una problemàtica que volem resoldre”
Hi ha una solució per millorar la situació d’accessibilitat a un lloguer quan l’arrendatari té un gos?
Evidentment és un problema greu. Avui en dia hi ha uns 15.000 gossos censats amb una població d’uns 75.000 habitants, és una mitja molt alta. Tenir la dificultat de poder viure allà on vols per tenir un animal de companyia és una problemàtica que volem resoldre. Com? Doncs parlant amb immobiliàries, companyies d’assegurances i altres empreses per veure de quina manera arriba a bon terme tot això.
Com valora que als edificis del jovent, que són obra pública, no es permeti tindre cans?
Hauria de tindre més informació per fer una valoració. En general, els edificis públics, tret que no siguin llocs especialment sensibles, haurien de permetre la tinença. A l’hospital, per exemple, hem arribat a parlar per si hi hauria la possibilitat que si un pacient vol veure la seva mascota, pugui fer-ho. Això queda lluny, però el que sí que hem aconseguit a la presó és portar un gos perquè el seu propietari, que complia condemna, el pogués veure. Hem de valorar-ho tot en el seu context.
Sembla que la decisió es va prendre fa un parell d’anys després d’un incident, una mossegada, probablement.
Ho desconec, però en aquest sentit, es tracta del que ja he comentat abans: fer campanyes de tinença responsable.
Pel que fa a les jornades d’adopcions, tenen intenció d’incentivarles?
Actualment, a la gossera hi ha una població de 20 gossos. D’aquests, hi ha 12 que podrien ser adoptats. Quan fem jornades d’adopcions, intentem, i hem demanat sempre autorització al ministeri, que puguin ser adoptats en qualsevol mena d’esdeveniment, com ara les fires. Hi ha altres quissos en llars d’acollida i també són adoptables perquè, encara que és millor això que estar a la gossera, és una situació de transició.
“Des de l’obertura de Gos-SOS tenim un bon nombre d’inscrits, però estem bastant lluny de la fita que volem assolir, és a dir, busquem associats que parteixi d’una quota mínima de 5 euros al mes, que és una quantitat simbòlica”
Hi ha implicació ciutadana amb els donatius a l’associació?
Des de l’obertura de Gos-SOS tenim un bon nombre d’inscrits, però estem bastant lluny de la fita que volem assolir, és a dir, busquem associats que parteixi d’una quota mínima de 5 euros al mes, que és una quantitat simbòlica. A per ara no podem fer fires, que era un lloc on nosaltres veníem una meca de merxandatge per poder recollir diners i ajudar als cans. Nosaltres tenim banc d’aliments, les mateixes cases d’acollida també necessiten suport econòmic de vegades, hi ha gent que necessita fer una intervenció al seu gos i, sovint, tenen un preu elevat…amb la qual cosa és important seguir recollint diners. És veritat que acabem de començar i la gent s’està associant, però fan falta més aportacions.
Tenen dades dels ajuts que proporcioneu?
Dades concretes, ara mateix no. Sí que és veritat que sobretot als ajuts veterinaris s’estan aportant molts recursos i seguirem aplicant cada cop més. Cada final d’any farem una assemblea amb tots ela associats on explicarem detalladament totes aquestes dades, però tot això ha de ser evolutiu, hem d’ajudar cada vegada més.
Arriben a cobrir les necessitats de la gent que ho sol·licita?
Al banc d’aliments no sempre, però intentem arribar-hi. Cada cop hi ha més gent, amb la pandèmia de Covid-19 el tema s’ha complicat bastant, perquè hi ha gent amb ERTO que ha vist reduït el seu nivell salarial. Aquesta situació ens ha forçat a recollir més aliments, molta gent i molts establiments dedicats al món de gos que també són generosos i des d’aquí dono les gràcies, però mai és suficient, hi ha molts gossos.
Última, en què consisteix el trasllat de gossos a Holanda i Alemanya?
Va haver-hi un temps que hi teníem massa cans a la gossera. Als països nòrdics hi ha pocs quissos en relació amb els que pots trobar-te a Andorra, Espanya o França. Hi ha gent que vol adoptar gossos però al seu àmbit territorial no tenen. Davant d’aquesta situació, vam fer diverses campanyes buscant adoptants en aquests països i des del Principat agafàvem els animals i els portàvem cap allà. Si no poden tenir una família al país, que puguin tindre una a un altre lloc.
Comentaris (2)