Aquest dimecres comencen les primeres jornades de microbioma i immunoteràpia de càncer a Andorra.
Són unes jornades d’interacció entre diferents professionals de diferents nivells d’expertesa amb oncologia, amb anatomia patològica, amb immunologia i amb microbiologia. És un fòrum d’interacció, però també de transmissió de coneixement. També hi ha la part pràctica, que pot ser més o menys transcendent dependent del tipus de perfil professional que assisteixi a les jornades que la farem a la Universitat d’Andorra. La idea és que els que ja ho coneixen, intercanviïn coneixements amb la gent que no s’hi dedica habitualment i que siguin conscients de la complexitat dels requisits tant a nivell de col·lecció de mostres com també d’anàlisi informàtica.
“Els últims anys hem tingut una relació estreta amb l’hospital i amb el SAAS per tal de promoure iniciatives per harmonitzar el diagnòstic i la gestió de pacients en càncer”
Com va sorgir aquesta col·laboració entre Andorra i l’Hospital Clínic de Barcelona?
La història d’Andorra amb l’Hospital Clínic és llarga, des de fa molts anys som un hospital de referència per moltes malalties en àrea de metodologia. Sobretot amb els processos de leucèmies es tracten al Clínic, i que en alguns casos requereixen una immunoteràpia més agressiva que es fa a l’Hospital. A més, els últims anys hem tingut una relació estreta amb l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i amb el SAAS per tal de promoure iniciatives per harmonitzar el diagnòstic i la gestió de pacients en càncer. En aquest context és quan vam decidir d’organitzar a Andorra unes jornades bastant innovadores per enfocar un aspecte menys conegut del càncer, que és la relació de la immunoteràpia amb el microbioma. El Principat té una estructura flexible a nivell d’universitat i de molta qualitat, però també té una logística d’acollir esdeveniments com aquest. Crec que aquesta combinació ha fet que Andorra fos l’escenari ideal per desenvolupar aquestes jornades. És una primera prova amb la intenció que funcioni i permeti acollir més edicions o fins i tot de més complexes en el futur.
En aquestes primeres es parlarà del microbioma.
És una cosa que coneixem des de fa temps, però la seva transcendència en la malaltia és menys coneguda, tot i que hi ha evidències que la flora bacteriana que tenim en el tracte gastrointestinal pot tenir influències sobre patologies que van més enllà tant que el còlon o el tracte genital. Entenem per microbioma el conjunt de bacteris que estan colonitzant els nostres teixits humans. De fet, probablement, hi ha més bacteris que cèl·lules humanes en el nostre organisme. I el microbioma seria, el conjunt d’aquests bacteris, més totes les missatgeries que s’envien amb les cèl·lules humanes i especialment les cèl·lules del sistema immunològic. Aleshores, sabem que en el cas del càncer, no només és important el microbioma que es dona dins del tracte gastrointestinal, sinó que també dins dels teixits neoclàssics hi ha un efecte reclutament d’un determinat tipus de bacteris que poden tenir transcendència, fins i tot en la resposta a les teràpies habituals del càncer, com és la quimioteràpia.
I quin paper hi té en la immunoteràpia?
Les cèl·lules tumorals porten “una disfressa” en superfície que són proteïnes molt complexes i molt alienes al que presenten les cèl·lules normals. Això fa que si som capaços d’intuir una resposta contra aquestes “disfresses”, podem induir una mort selectiva de les cèl·lules tumorals i no de les cèl·lules sanes. Aquesta reacció entre el sistema immunològic i les cèl·lules tumorals està també molt condicionada per la missatgeria i la interacció que fan aquests bacteris amb el sistema immunològic. El que podem proporcionar des del punt científic en aquestes primeres jornades és la interacció i la transcendència que pot tenir sobretot en preveure o no la resposta a la immunoteràpia, perquè sabem que pràcticament un de cada dos pacients amb immunoteràpia CAR-T estan molt avançats de la seva malaltia responen i volem entendre per què amb altres tipus d’immunoteràpia no responen el 100% dels pacients. Una part de la resposta d’aquesta pregunta es troba en l’estudi del microbioma dintre del tumor i el tracte gastrointestinal.
Quina és aquesta interacció que hi ha entre la microbiota i el sistema immune?
Explicant-ho en sistemes molt planers, cadascun dels bacteris és susceptible a ser reconegut pel sistema immunològic i, a la vegada, té un paper d’interacció a través de missatgeries amb les cèl·lules i això pot contribuir a un sistema d’immunotolerància que faciliti la destrucció per part del sistema immunològic de les cèl·lules tumorals.
Hi ha algun patró específic de la microbiota que es pugui associar amb certs trastorns immunològics?
Hi ha evidències de què malalties neurodegeneratives tenen molt a veure amb aquest eix, i que pot contribuir a preveure quins pacients es poden desenvolupar-la, però també com podria afectar aquest microbioma a les respostes a les teràpies que tenim avui dia per aquestes malalties. Per tant, evidències n’hi ha, perquè són jugadors habituals en el nostre sistema immunològic i amb bacteris que són capaços de desencadenar una reacció immunològica violenta per tractar de frenar el creixement d’aquests bacteris que potencialment, fins i tot si es deixen créixer, poden ser la causa d’alguna mort per una pneumònia o per un procés infecciós complex. També n’hi ha d’altres que estaran en el nostre organisme perquè els necessitem i ens ajuden a frenar els bacteris dolents, per dir-ho així, i també a estimular les respostes immunològiques beneficioses com a persones sanes com a pacients amb càncer i amb altres malalties.
“Amb molta recerca al darrere, aniran apareixent cada cop més les teràpies cel·lulars avançades més eficients a l’hora de fer morir les cèl·lules tumorals preservant al màxim les cèl·lules normals”
Quins beneficis poden tenir aquestes teràpies alternatives amb una persona que pateix un càncer?
Per malalts que tenen una malaltia molt estesa, i que han provat diverses línies de tractament, un de cada dos pacients respon a la teràpia cel·lular avançada. Des de fa temps sabem que probablement, un de cada dos homes i dos de cada tres dones faran un tumor en algun moment de la seva vida perquè hi ha molts factors a l’ambient, inclús microbiològics, hormonals, hàbits tòxics com l’alcohol, el tabac, que provoquen que patim aquests tumors, però el que es tracta és que no morim de càncer, sinó que morim d’una altra cosa i cronificar la malaltia.
En quin punt es troben?
La teràpia CAR-T és una teràpia avançada que està disponible comercialment, i que està també en fase d’assajos clínics per a algunes noves varietats més eficients i per a algunes noves indicacions amb altres tumors, especialment amb malalts que no estiguin en fase molt avançada. Per tant, són una realitat i segurament -tot i que jo no soc immunòleg-, aquestes teràpies formen part de l’armamentístic actual contra el càncer. Amb molta recerca al darrere, aniran apareixent cada cop més les teràpies cel·lulars avançades més eficients a l’hora de fer morir les cèl·lules tumorals preservant al màxim les cèl·lules normals.
“Com més combinacions de teràpies eficients es facin, més fàcil és eliminar totes les cèl·lules tumorals”
En aquest sentit, la immunoteràpia no ha de ser un tractament únic sinó que es pot combinar amb altres teràpies.
Es pot donar en primera línia sola o en combinació amb altres teràpies convencionals incloent quimioteràpies, teràpies dirigides contra factors de creixement o radioteràpies. Avui dia tenim el que coneixem com a oncologia de precisió que detecta per a cada pacient quines alteracions genètiques trobem amb el seu tumor quina resposta immunològica hi ha i, podem oferir-li la millor opció terapèutica sigui amb un únic tractament o en combinació de diversos. És molt important en oncologia aconseguir que la primera vegada que el pacient es tracta es curi perquè si no un dels problemes que tenim amb algunes formes d’immunoteràpia o de teràpies dirigides contra alteracions genètiques és que durant el tractament es produeix un procés de selecció de manera que les cèl·lules tumorals que són sensibles es van morint i, en primera instància, el tumor desapareix, però queda una petita població de cèl·lules resistents amb aquestes teràpies que després comencen a créixer fent que la malaltia torni, però ara ja no és sensible. Per tant, com més combinacions de teràpies eficients es facin, més fàcil és eliminar totes les cèl·lules tumorals.
Un altre tema que tractaran és l’impacte que tenen les noves regulacions en la detecció de biomarcadors en teràpies dirigides.
Des del 2017 la Comissió Europea va aprovar una normativa de compliment obligatori de tots els estats membres de regulació del diagnòstic de biomarcadors. Aquesta regulació és molt restrictiva i té un procés complex, molt similar al procés que té el desenvolupament d’un tractament farmacològic. Això implica un alentiment en el procés de creació d’eines diagnòstiques per tot, però també per al càncer. Per exemple, durant l’epidèmia de Covid, no teníem ni idea de com detectar-lo i vam començar a fer tècniques moleculars cadascú amb els reactius que podia, i vam ser capaços de diagnosticar els pacients i de desenvolupar una eina diagnòstica amb èxit. Si això ho haguéssim de fer via de la regulació, trigaríem molts anys. El que ens preocupa és que totes aquestes regulacions, que estan fetes amb tota la millor intenció de protegir al màxim la seguretat dels pacients, al final se’ns giri en contra perquè les proves diagnòstiques triguin més a sortir i dificultin aquest procés de detecció què fa diferents un tumor d’un altre.
“Tenir el microbioma a tot un país pot donar una enorme contribució per establir el rol de la microbiota en la salut i la malaltia de la població”
En diverses ocasions, s’ha comentat que Andorra seria un país ideal per analitzar la microbiota de la població.
Andorra és una població força homogènia, és tot un país. Tenir el microbioma a tot un país pot donar una enorme contribució per establir el rol de la microbiota en la salut i la malaltia de la població. Però això és una idea, i per dur-la a terme es necessita compromís, finançament i tecnologia. La capacitat hi és i el coneixement també, però el que es necessiten són els recursos perquè aquestes tècniques de seqüenciació que es fan servir per a un microbioma són molt més cares i més complexes que les que fan servir per al diagnòstic d’alteracions genètiques humanes en càncer. Per tant, es necessitaria recursos per això. També es necessitarien recursos per establir a Andorra un programa nacional d’oncologia de precisió, semblant al que hi ha en algunes comunitats a Espanya, com a Catalunya, en què tots els pacients en càncer tenen accés igualitari a la determinació genètica complexa que pugui determinar si són pacients elegibles per rebre una d’aquestes teràpies avançades o d’aquestes noves teràpies de medicina de precisió que van sortir en els últims anys. Aquestes dues contribucions serien molt importants per a Andorra.
Com veu el futur d’Andorra en l’àmbit de la recerca?
Per Andorra és una gran oportunitat. El que ambicionem és que les jornades siguin com un embrió revolucionari en què: en primer lloc, siguem capaços d’integrar inversió privada i pública per un projecte molt senzill que són aquestes jornades, però que també sigui l’embrió de fer-ho molt més ambiciós. I parlo de més ambiciós en el sentit, fins i tot, de què s’associï Andorra com el país de l’estudi i d’avançament en la recerca càncer. Organitzar esdeveniments científics és un primer pas, en aquest és molt petit, molt dirigit, molt especialitzat, però la nostra idea és que, si aquestes jornades funcionen i totes les parts que han participat estan satisfetes dels resultats, tant de l’agenda científica com de l’agenda social, el proper any anirem amb més embranzida i més empenta per organitzar la segona edició d’aquestes jornades, però també oberts amb altres esdeveniments que puguin ser d’interès de diferents disciplines relacionades amb el càncer.
Comentaris