Transcorreguts dos mesos d’aquella acció, el comú no ha donat resposta a les al·legacions i per tant s’entén que fa silenci administratiu, el que ha portat al conseller a prendre una decisió sobre la seva posició al comú: abandona la majoria i passa a formar part del grup mixt. Una decisió avalada pel PS, que alhora manté Maria Carriço a la majoria. Les diferències, però, ja es van fer evident en la darrera sessió de consell, quan en dues ocasions va votar de manera diferent a la majoria, abstenint-se en aquelles decisions per les quals assegura no tenir informació per poder-hi donar el vistiplau.
Han passat dos mesos des que va esclatar la polèmica i se’l va apartar de la majoria. Com està?
Bé, estic bé. Estic amb ganes de fer política, de continuar treballant per la parròquia, segurament des d’un altre lloc de responsabilitat, però estic bé.
Des del PS s’ha informat que passa a formar part del grup mixt. La decisió és seva o del partit?
Jo ho vaig proposar a l’executiva i ells em donen suport en aquesta situació.
No és il·lògic que hi hagi un conseller a la majoria i un altre al grup mixt?
Aquesta pregunta li hauria de traslladar al PS.
Des del partit ens han informat que tot allò que faci referència al seu cas ho tractem amb vostè.
En tot cas, jo li puc parlar de la meva decisió. Jo vaig dir al meus companys del PS si volien que plegués, i em van dir que no.
“Jo estic al comú per fer política, no per fer amics. Tinc les meves conviccions i penso exercir el meu càrrec de conseller fins a l’últim dia”
Se sentirà còmode mantenint-se al partit amb aquesta nova situació?
Sí, sí. De moment no tinc cap problema. A mi se’m va demanar que em quedés al partit, doncs em quedo. Però sí que és veritat que hauran de respectar les meves decisions de vot, perquè si hi ha coses que el comú fa bé hi votaré a favor, i en altres no podré votar-hi a favor.
El fet que des del partit digui que es desvinculen completament de les accions legals que emprengui, com ho valora? Esperava més suport?
No, no esperava cap suport, cap ni un. Juntament amb els meus advocats estem valorant quines accions legals podem emprendre i entenc que són respectuosos del que jo faig.
Des del PS creu que s’hauria d’haver actuat d’alguna altra manera respecte a aquesta situació? No sé si per exemple, decidir de sortir de Consens... i no sé si creu que ha tingut prou suport de la seva formació.
En una roda de premsa, el Pere Baró i la Judith Casal em van defensar i no tinc per què posar-ho en dubte. Penso que van deixar clar quin era el punt de vista, sabien que jo treballava en aquesta empresa des del 2016 i com he dit, que ara hi hagi tot aquest rebombori al voltant de la meva feina, penso que és una revenja claríssima. No té sentit.
S’ha plantejat en algun moment abandonar el seu lloc de conseller?
No, en absolut. Jo estic allà per fer política, no estic allà per fer amics. Jo tinc les meves conviccions i penso exercir el meu càrrec de conseller fins a l’últim dia. La gent que ens va votar ha depositat la confiança en nosaltres i per tant jo no tinc per què plegar perquè no hi ha cap motiu.
“Ha vençut el termini i s’ha fet silenci administratiu, el que vol dir que no han pogut aportar cap prova que jo tingui cap tipus d’incompatibilitat”
En l’última sessió de consell de comú, abans d’anunciar el canvi cap al grup mixt, ja el vam veure votar diferent que la resta de membres de la majoria. És la conseqüència de tot el que ha passat?
Sí, és una conseqüència de tots els fets. El malaurat 25 de maig, pel tema de l’exposició de l’Art Prohibit, doncs jo em vaig haver de posicionar perquè pensava que jo no podia blanquejar una cacicada de tal magnitud, bàsicament, perquè crec fermament en els valors democràtics, i el compromís amb les llibertats es demostra quan es defensen i creus que m’agraden els riscos que hi pugui haver, et signifiques, i jo em vaig significar en aquella concentració.
I aquí va començar tot?
Insisteixo, penso que tot el que ha passat, a conseqüència i a posteriori de tot allò, és una revenja pel meu posicionament. N’estic absolutament convençut. I així ha sigut. Se’m va apartar cautelarment de les juntes de govern, vaig presentar les al·legacions en temps i forma i la prova està que ha vençut el termini i s’ha fet silenci administratiu, el que vol dir que no han pogut aportar cap prova que jo tingui cap tipus d’incompatibilitat com la senyora cònsol va dir.
Quina relació ha mantingut amb la majoria durant aquest temps?
No, durant aquests dos mesos no hi ha hagut cap tipus de relació. Cap tipus. Jo me n’he mantingut al marge perquè no volia que ningú es pogués sentir un mica forçat o obligat. No he fet absolutament cap declaració, no he participat a cap acte, no he anat fins i tot a les comissions perquè ningú se sentís obligat de fer quelcom o de dir quelcom... I sí que és veritat que passats els dos mesos que tenien per respondre he decidit fer el pas.
Va justificar les abstencions en les votacions per falta d’informació.
És a dir, si estigués dins de la junta de govern hauria estat informat i hauria pogut votar en conseqüència, però és que tampoc se m’ha passat la informació, quan l’ordinació marca clarament que estan obligats a passar còpia de les actes dels acords de junta de govern. Fins i tot això ha saltat pels aires i des del mes de març que no hi ha cap acta penjada a la web. Per tant, si no tens accés a la informació, no pots votar en conseqüència. Per això em vaig abstenir.
Tota aquesta situació, quina afectació ha tingut tant a nivell personal com laboral?
Afortunadament, estic en una empresa seriosa. Som una empresa que tenim a l’entorn d’uns 2.000 treballadors, tenim uns departaments de ‘compliance’ que són molt exigents, que es miren les coses amb molta cura, i en les al·legacions que va fer la meva empresa queda absolutament demostrat que no hi ha cap tipus d’incompatibilitat. I l’article en què el comú veu una suposada incompatibilitat no és tal.
Per què?
Aquest article el que ve a fer és defensar els interessos del comú si mai un treballador de la concessió vol engegar alguna acció judicial en contra de l’empresa, o bé, finalitzat el període de concessió, el comú no té cap obligació de subrogar el personal que estava treballant en aquesta empresa. Aquesta clàusula, que és molt comuna en tots els plecs de condicions de les concessions, no cal ser un advocat molt brillant amb dret mercantil per veure-ho. Però, vaja, tot i així, nosaltres hem demanat, i jo a títol personal a diversos advocats, fins i tot economistes de prestigi, si veien alguna cosa, i no hi ha res. Aquesta clàusula diu el que diu, però no diu el que vol creure el comú.
Vostè en algun moment ha utilitzat informació que tenia com conseller en benefici de la seva empresa?
No, mai. Mai.
“En cada junta de govern en què es tractava algun tema de la concessió, agafava i sortia de la sala. Jo no he participat mai en cap votació en favor de la concessió”
Pel que fa a la qüestió del canvi de preus a l’aparcament, s’ha pogut aclarir?
Aquí l’empresa també va presentar les seves al·legacions en temps i forma i crec que tampoc tenen resposta, però del que fa referència a l’empresa prefereixo no parlar-ne.
La situació ha acabat esquitxant també la seva dona. Se l’ha suspès de la feina per accedir, suposadament, a documentació que vostè hauria utilitzat per fer les al·legacions. Què n’ha de dir?
Jo el que puc dir és que la meva dona fa 29 anys que treballa al comú i per a mi és una excel·lent professional i no ha fet res que no hagués pogut fer. Entenc que ella ara s’ha de defensar i és un cas que segurament s’acabarà judicialitzant i per tant, no puc dir res més.
Vist tot plegat, pensa que s’ha equivocat entrant vostè sol·licituds al comú en nom de l’empresa?
Jo no veig on està el mal en entrar una sol·licitud. Jo soc un assalariat i en cada junta de govern en què es tractava algun tema de la concessió, agafava i sortia de la sala. Jo no he participat mai en cap votació en favor de la concessió.
I si hi havia cert problema amb el fet que vostè entrés les sol·licituds, creu que se l’hauria hagut d’advertir i així buscar una solució alternativa?
És evident, i llavors s’hauria contractat algú perquè fes les gestions. Però mai fins llavors, fins que em significo en contra de la censura, mai havien trobat res. Abans havia entrat coses i mai ningú havia trobat res malament. Però si es considera que estèticament o pel que fos no corresponia, se’m podria haver dit.
Sorprèn que aquesta suposada incompatibilitat es detecti ara, quan vostè ja treballava en aquesta empresa abans d’entrar al comú. De veritat la cònsol no sabia on treballava el seu conseller i algú que s’ha presentat a les eleccions amb ella?
És molt bona pregunta. Escoltant i llegint acuradament el que va dir la cònsol, diu literal que en un informe d’intervenció es va detectar aquesta clàusula. Em sembla d’una altra dimensió el que diu, però jo el que pregunto és, la interventora que tenim treballant està al comú des de fa 6 anys. Jo tinc correus professionals que ens hem anat creuant amb aquesta interventora en els quals ella em diu que s’ha estat mirant el contracte de concessió, demanant-me això, demanant-me una altra cosa. El plec del contracte de concessió no és com la sentència dels ‘cas BPA’ que té 6.000 folis, el contracte no arriba a 25 folis, això t’ho pots llegir en una hora. Que diguin que ho han detectat ara és absolutament fals i és una excusa, no hi ha res. Això no s’ho creu ningú. Jo treballo en aquesta empresa des del 2016.
“Que diguin que ho han detectat ara és absolutament fals i és una excusa, no hi ha res. Això no s’ho creu ningú. Jo treballo en aquesta empresa des del 2016”
Comentava abans que els darrers dos mesos no ha tingut relació amb la majoria. No ha tingut relació amb cap conseller o ha estat una cosa més centrada amb els cònsols?
Amb ningú. Insisteixo, per no forçar ningú jo he intentat no tenir contacte amb ningú. Durant aquests dos mesos no he tingut contacte amb ningú.
El fet de votar diferent en el ple, ha suposat alguna conseqüència a nivell intern? Quina va ser la reacció a nivell de la majoria? Eren conscients que hi hauria aquest canvi?
No ho sé, jo sí que és veritat que vaig demanar abans de la sessió si em podien donar un torn de paraula en el punt de precs i preguntes, la secretària en principi no em va dir que no, però tres minuts després em va dir que no podia perquè no havia presentat la demanda en els terminis que marca l’ordinació de funcionament dels comuns i no vaig poder dir res.
Revisant tot el que ha passat, se’n sap avenir de la situació en què es troba?
La veritat és que costa. Sembla un malson tot plegat. Penso que per un acte de discrepància i que ho manifestis públicament, que tu no estàs d’acord amb que es censuri, insisteixo, una exposició que es va aprovar amb junta de govern, un òrgan col·legiat, i que per sorpresa la senyora cònsol decideixi censurar-la... Jo no sabia que la senyora cònsol també era experta en terrorisme islàmic. Vaja, és absolutament sorprenent. Tot el que ha passat és rocambolesc. Voler barrejar la meva activitat política amb la meva feina em sembla un despropòsit.
El dia que va presentar les al·legacions, en el comunicat deia que s’havia actuat en contra seva per “no obeir els designis autoritaris de la cònsol”. Creu que és víctima de persecució política?
I tant que ho soc! Absolutament. Soc víctima d’una persecució política i campanya de difamació pel meu posicionament sobre el tema de censurar l’exposició de l’Art Prohibit. Tot és una clara revenja perquè no vaig acceptar, insisteixo, blanquejar una cacicada. Fins i tot recordo perfectament aquell dia, que el tindré marcat a foc durant uns quants anys. Els consellers que estàvem allà presents no sabíem res del que anava a succeir. I quan la cònsol fa el seu ‘speech’ i després el curador de l’exposició ens diu que s’acaba de censurar una obra, ens tanquen a tots en un quartet de l’Espai Caldes, crec que era un quartet de la neteja, i se’ns comença a voler explicar. I fins i tot hi va haver una persona amb responsabilitats que va dir que s’havia de construir un relat i jo m’hi vaig negar i vaig dir que si algú em preguntava diria la veritat. I tot seguit les trucades a la premsa, als directors dels diaris... que fins i tot crec que l’Associació de Periodistes ho va denunciar. Ja li dic, per a mi és absolutament un malson perquè si una cosa entec de la política és que la possibilitat de discrepar ha d’estar sempre present en qualsevol diàleg.
Més enllà d’aquest episodi, hi havia hagut divergències, alguna altra situació que pugui explicar que s’hagi arribat fins aquí?
Sí, evidentment hi ha hagut alguna divergència, en alguna compra d’algun terreny que jo no estava d’acord i ho vaig manifestar. Sí, hi ha hagut divergències però penso que forma part del que és l’acció política d’un grup com Consens, que no deixa de ser la suma del PS, Concòrdia i independents.
Quan es va fer pública la situació es va dir que apartar-lo era una mesura cautelar i que hi havia voluntat d’intentar resoldre la qüestió amb la màxima celeritat. El sorprèn que no s’hagi actuat per resoldre-ho abans?
Jo ja m’ho esperava, d’alguna manera, perquè és veritat que la situació es va anar tensant arran del meu posicionament amb el tema de la censura. Ja m’esperava que no voldrien resoldre-ho, però és veritat que sí que m’esperava alguna resposta. Però, insisteixo, a dia d’avui no han pogut aportar cap tipus de prova que jo tingui una incompatibilitat manifesta com asseguraven. Jo soc víctima d’una persecució i durant aquests mesos, des del maig fins que se’m comunica al juliol, l’apartament cautelar, al grup de Whatsapp que teníem de la majoria m’he trobat constants provocacions, fent referència al Tatxo Benet, o gent dient que era gravíssim que jo m’hagués manifestat i m’hagués significat en contra de la decisió de la cònsol.
“Estic al comú per fer política, no per fer amics, tinc les meves conviccions i penso exercir el meu càrrec de conseller fins a l’últim dia”
Creu que s’hauria pogut gestionar d’alguna altra manera la situació, intentat parlar i no haver d’arribar a l’expedient i a apartar-lo de la majoria?
Sí. A més, recordo que l’endemà del tema de la censura era un divendres i jo tenia un acte a Andoflora, a la Massana. A través del Whatsapp de la majoria se m’informa que hi haurà una roda de premsa de la cònsol al cap d’una estona. Jo vaig deixar Andoflora i vaig intentar parlar amb la cònsol per demanar-li de què anava la roda de premsa. Recordo perfectament que em va fer fora del seu despatx. Hi havia altra gent a davant i em va dir: ‘Marxa d’aquí que no et vull ni veure’. Per tant, és impossible parlar amb algú que no vol parlar amb tu. Per tant, sí que em sap greu no haver-ho solucionat diferent, des del meu punt de vista els conflictes es resolen parlant, no a cop de porta.
Tenint en compte el silenci administratiu, quins passos preveuen a partir d’ara? Es judicialitza el cas?
No li sé dir, suposo que els meus advocats em concretaran com cal actuar.
Es veu aguantant el que queda de mandat com a conseller del grup mixt?
Sí, evidentment em canviaré d’algunes comissions, però cap problema. Era capità de deseners i entenc que haurà de ser alguna altra persona, però no sé com va. El que tinc clar és que treballaré per la parròquia i el que la majoria faci bé hi donaré un vot favorable i el que no em sembli bé, doncs està clar que fiscalitzaré l’acció de govern del comú.
Comentaris (39)