No és la millor setmana per a vostè. Com ha viscut la derrota de l’Argentina a la final del Mundial?
Estic molt content de ser aquí inaugurant aquest projecte, fins i tot 48 hores després de la final. Sempre intento veure la part positiva. Després de guanyar el Mundial del 2022, quan semblava que era l’última oportunitat de Messi, tornar a arribar a una altra final ja és una fita extraordinària. Per a mi, estem vivint la història més bonica de l’esport argentí, que és la carrera de Messi. I quan perds d’una manera clara, com va passar contra Espanya, en l’esport només queda felicitar el rival, abaixar el cap i continuar treballant. La vida també funciona així. Encara que haguéssim guanyat, avui seria aquí igual. Després dels grans èxits esportius, l’única manera que entenc de viure’ls és continuar treballant l’endemà.
Messi ha tingut una trajectòria de domini molt semblant a la seva, que va estar fins a setze anys com a número u del món. Quin és el secret per mantenir-se tants anys al capdamunt?
Crec que la clau és que odiem tant perdre que fem tot el possible per no perdre. Més que fer tot el possible per guanyar, fem tot el possible per evitar la derrota. Aquest inconformisme és, probablement, l’única explicació a una carrera tan llarga.
Després de retirar-se, què el va motivar a impulsar Bela Padel Center i per què ha apostat per Andorra?
Per a mi, Bela Padel Center va molt més enllà d’un projecte de pàdel. Sempre he cregut en educar a través de l’esport. És l’únic món que conec; hi soc des dels deu anys i ara en tinc 47. La idea mai no ha estat només venir a colpejar una pilota. Ja tenim centres a Alacant i Barcelona, franquícies a Egipte i Turquia, i l’any vinent obrirem a Buenos Aires. Andorra sempre havia estat marcada al mapa. Visc a Barcelona, és molt a prop i, sobretot, és un país amb una cultura esportiva extraordinària, tant en esports d’hivern com d’estiu. A més, aquí hi viuen molts esportistes d’elit. Hem trobat un terreny espectacular per desenvolupar un projecte del qual estic convençut que estarem orgullosos tant nosaltres com la gent del país.
Què té aquesta ubicació perquè la considerés tan especial?
Principalment, la proximitat amb el centre d’Andorra i la facilitat d’accés des de totes les parròquies. És un lloc molt ben comunicat, que permet venir a jugar sense invertir massa temps en desplaçaments, una cosa que aquí es valora molt.
El pàdel continua creixent a un ritme espectacular. Creu que encara té molt recorregut?
Sense cap dubte. Si imaginem que el desenvolupament del pàdel és una cursa de cent metres, nosaltres tot just estem aprenent a caminar. Ja hem deixat de ser un nadó, hem après a gatejar i ara comencem a caminar. Encara hem d’aprendre a córrer i, després, a córrer molt de pressa. El marge de creixement que té aquest esport continua sent enorme.
Quin esport es trobaria avui aquell Belasteguín que va començar fa vint anys?
El pàdel no és aliè a l’evolució de la vida. Avui tu em fas aquesta entrevista amb un telèfon on tens les preguntes i la gravadora; fa trenta anys hauries vingut amb un casset i un paper. L’esport evoluciona igual que la societat. Si vols ser professional, t’has d’adaptar a les exigències del moment. El pàdel d’avui demana unes característiques diferents de les de fa vint anys i qui no accepta aquests canvis queda fora molt ràpid.
Sempre ha defensat que l’esport també educa. Com traslladen aquesta filosofia als Bela Padel Center?
Estic convençut que l’esport pot ajudar els pares a educar els seus fills. El meu somni és que d’aquí a deu anys puguis entrar a l’escola de qualsevol Bela Padel Center del món, tancar els ulls i no sàpigues si ets a Andorra, Barcelona o qualsevol altre país. Vull que l’excel·lència en l’ensenyament i en la transmissió de valors sigui exactament la mateixa a tots els centres.
Li agradaria que aquest club ajudés a descobrir futurs talents del pàdel andorrà?
Crec que es poden donar les dues coses. Igual que molts esportistes d’elit d’altres disciplines viuen a Andorra, m’agradaria que el pàdel també atragués jugadors professionals. I estic convençut que això ajudarà a desenvolupar el talent del pàdel andorrà durant els pròxims anys.
Quin consell donaria a un nen o una nena que comença a jugar a pàdel?
Que entreni cada dia donant el màxim, perquè arribi o no a ser professional, aquesta serà la millor manera de mirar-se al mirall amb tranquil·litat, sabent que ha fet tot el possible. També li diria que estudiï, perquè els estudis sempre t’ajuden a ser un esportista més complet, i que escolti sempre la seva família, que és qui de debò es manté al teu costat amb el pas del temps.
El pàdel és un esport que no caduca pel que fa a l’edat. Troba a faltar la competició?
A nivell amateur, el pàdel es pot jugar tota la vida i aquesta és una de les claus del seu èxit. Jo vaig tenir la sort de competir professionalment fins als 45 anys. Van ser trenta anys de carrera i, a més, vaig poder decidir quan retirar-me. Ho vaig fer sent el número 21 del món, jugant a un gran nivell i guanyant a parelles molt importants. Estic molt feliç amb aquella decisió. Durant la meva carrera era tan obsessiu amb millorar que gairebé no gaudia del que aconseguia. Ara fa un any i mig que estic retirat i, per fi, soc conscient i gaudeixo de tot el que vaig viure dins d’aquest esport.
Comentaris