Més enllà d’aquest àmbit, en una entrevista concedida a Altaveu, Casadevall també aborda molts altres aspectes de l’actualitat present i de la que ha de marcar els pròxims mesos -els darrers de la legislatura-. Entre aquests, la situació del sistema de pensions, on es mostra confiat a poder tancar un acord per fer una primera reforma, tot i que avisa que aquesta, almenys pel que fa a Concòrdia no hauria de suposar la creació de plans complementaris. També apunta que hi haurà un cert consens amb els canvis en l’àmbit penitenciari i, en canvi, “batalla” amb el text de descongelació dels lloguers.
Casadevall, però, accepta el ‘tour de força’ que li queda conscient que serà el darrer. Deixa clar que no preveu repetir a les llistes a les eleccions previstes per a l’any vinent. Un mandat, i prou. A partir d’aquí, això sí, manifesta el seu desig de poder canviar el Govern que, admet, passa segurament per aliances, principalment amb el Partit Socialdemòcrata.
Dijous es va culminar la primera fase del treball de reforma de la Llei del sòl amb la validació del dictamen i es va donar el tret de sortida de la segona, amb la creació de la comissió que ha de preparar el text. Fins ara, quin balanç es pot fer?
La veritat és que estem molt contents de com ha anat, de l’actitud dels membres de la comissió o del que han aportat els assessors, que ha estat molt. Un dels consellers em deia que, fins ara, tenia algunes nocions però que ara havia entès moltes coses. Realment hi ha hagut un valor afegit que podríem definir al primer punt del dictamen i, sobretot, el que s’ha extret, les converses que hem tingut entre nosaltres i les compareixences públiques. Hem aconseguit que tothom puguin expressar-se i, al final, el que hem d'intentar nosaltres és trobar el punt d'equilibri entre les diferents posicions, a vegades antagòniques. I crec que hem arribat a un punt de consens. No preteníem fer cap revolució sinó agafar la Llei com està, que ha generat tota una sèrie de drets adquirits i d’expectatives de dret, i hi havia d’haver una reforma quirúrgica però profunda en alguns aspectes. En podria destacar un que engloba tant aspectes formals com de sostenibilitat, que és que cal més coordinació entre Govern i comuns. La Llei de competències, quan parla de l’urbanisme, et parla d’una política urbanística de l’Estat. Jo no l’he vist encara.
“[L’alarma per l’urbanisme] Com a mínim, es podria situar en un 7 o 8 sobre 10; el desenvolupament que està havent-hi ara ens ha portat a aquesta reflexió i és necessari que introduïm més paràmetres de control de les administracions a l'hora de poder donar autoritzacions, perquè això no se'ns escapi de les mans”
No existeix...
I crec que seria bo. Hi ha instruments, com les directrius d’ordenació, pensats en aquest sentit. I això ens ho han demanat tant el Govern com els comuns. Mirem a veure com podem coordinar-nos millor. Quin sentit té que cada pla d’urbanisme determini un rang de població màxim sense coordinar-se amb els altres sis?
Tant per ara com per fa uns mesos quan es va crear la primera comissió, en una escala de l’1 -lleu- al 10 -molt greu-, quina seria l’alarma a nivell urbanístic que ha d’afrontar el país?
Com a mínim es podria situar sobre el 7 o 8.
Una alarma notable, doncs...
Crec que el desenvolupament que està havent-hi ara ens ha portat a aquesta reflexió i crec que és necessari que introduïm més paràmetres de control de les administracions a l'hora de poder donar autoritzacions, perquè això, d'alguna manera, no se'ns escapi de les mans.
Hi som a temps?
Crec que sí. Em remuntaré a allò que jo li dic el pecat original de la llei, que no és un terme jurídic. Aquest és que tot el que no era sòl urbà o urbanitzable, era urbanitzable. Bàsicament, que tot el sòl privat, excepte el que estigués afectat per riscos naturals, ho era. Com ho han resolt als països veïns? Creant el sòl urbanitzable diferit. Al dictamen descartem de moment la solució perquè no hem sabut trobar el mecanisme per objectivar el procediment de passar de diferit a urbanitzable i això a Espanya ha provocat punts de corrupció quan requalificaves sòl rústic. És a dir: qui decideix que és aquell terreny i no aquest.
Aquí, a diferència d’Espanya, no hi ha sòl rústic...
No, no, perquè no es va voler. Veus en alguns punts de la llei que en algun moment es va dubtar i es va optar per la solució més salomònica de no discriminar ningú. Això fa que, en el subconscient de la gent es pensi que a partir que s’és propietari -i puc arribar a entendre el que diuen els d’Ordino- ja està. En canvi, una de les coses que fa la Llei del 2000 és separar entre dret a la propietat i el dret a urbanitzar. Tu continues tenint el terreny, però no hi pots fer el que vols o quan vols. La seva aprovació va ser molt important, perquè fins llavors hi havia molts dubtes i els procediments no estaven reglats. Va ser un gran pas. Ara, que aquell moment hauria estat bé analitzar la figura del sòl rústic o del diferit? Segurament. Ara, nosaltres tampoc hem sabut trobar mecanismes prou objectius per garantir que l’obertura d’aquest urbanitzable diferit es fa amb un procediment realment imparcial i objectiu.
“El pecat original era que tot el que no era sòl urbà o urbanitzable, era urbanitzable. Com ho han resolt als països veïns? Creant l’urbanitzable diferit. Al dictamen descartem de moment la solució perquè no hem sabut trobar el mecanisme per objectivar el procediment de passar de diferit a urbanitzable i això a Espanya ha provocat punts de corrupció”
Amb la nova llei, una dificultat pot ser que es fereixen sensibilitats? Que hi hagi propietaris que se sentin perjudicats?
Nosaltres hem intentat treballar més sobre mecanismes i respectem molt les competències que tenen els comuns a l’hora de determinar l’edificabilitat, l’ocupació de la parcel·la o l’alçada reguladora. Tot això queda circumscrit als seus plans d’urbanisme i pensem que ha de continuar sent així. Cada comú és competent en el seu territori perquè coneix quines necessitats té. Després sí que diem que cal més coordinació entre parròquies i amb Govern per veure una mica amb els percentatges de cessió que es necessita a cada lloc i també hi ha els plans d’infraestructures, l’altre instrument que té l’executiu, sí que caldria una organització a nivell nacional. Per exemple, no sé si té sentit que cada parròquia tingui una zona industrial o si les podem concebre des d’una perspectiva nacional, amb una organització logística potser més intel·ligent, com ara pensar-ne una a la vall d’Orient, una altra a la del Nord i una tercera a la central.
El dictamen s’ha tancat amb consens. Des de Concòrdia, han hagut de renunciar a algun punt que consideraven important en pro d’aquest acord?
Al final ha estat un procés intel·lectual de maduració. A nosaltres, per exemple, ens agradava molt la idea del diferit. No es pot dir que hi hàgim renunciat, perquè una llei es pot canviar d’aquí a dos o tres anys, però sí que crec que la reflexió que hem fet és que no hem estat capaços de trobar arguments prou forts per objectivar el procediment. Llavors, ha estat una renúncia, sí, però acceptada, perquè hem vist que ara mateix no trobàvem els mecanismes perquè el procediment fos realment garantista.
Res que no surti al dictamen hi serà a la llei?
Si hi ha alguna cosa que no està a les conclusions, seran qüestions menors i tècniques. Els comuns sí que ens han fet una sèrie de peticions que no han estat recollides perquè no ens semblaven prou rellevants, però ho tenim anotat. Són realment coses molt de procediment, que han diagnosticat després de 20 anys d’aplicació de la llei. Bàsicament seran aquestes 17 conclusions. La divuitena era que calia fer aquesta nova comissió.
El dictamen es va fer amb consens. La llei es podrà fer amb el mateix consens?
Partim del postulat que així serà, perquè el tarannà de treball serà el mateix.
Hi haurà temps abans que finalitzi la legislatura?
El calendari, i això és un desig, crec que és factible. Tinc al cap tancar un primer esborrany abans de l’estiu i deixar-nos el mes de setembre per polir el text. A finals de setembre, hauria d’estar a tràmit. I, llavors, tenim octubre, novembre, desembre i fins al gener. Jo calculo que tindrem fins llavors per poder aprovar el pressupost i altres reformes que quedin. Òbviament, cada partit tindrà la llibertat de fer esmenes, però, justament, les qüestions més importants ja les haurem resolt abans.
Quins són els punts que, com a mínim, hauria d’incloure la llei?
Per mi han de ser les disset. Evidentment, algunes són molt de forma, com ara les que parlen de nomenclatura. Hi ha alguna confusió, que no sé si volguda o no, entre classificació i qualificació. Això ho hem de resoldre. Les 17 haurien d’estar incloses per considerar que hem donat compliment al mandat que ens vam donar a la comissió d’estudi.
I d’aquestes conclusions, quines suposarien els canvis més substancials?
Hi ha tres que per a mi són importants. Una seria l’enduriment dels estudis de capacitat de càrrega per als projectes que suposin un cert volum. Introduïm el que una mica seria la solució alternativa al sòl urbanitzable diferit. Ja que no ens veiem capaços d’objectivar aquest procediment, el que fem és ser més exigents a l’hora d’avaluar la capacitat de proporcionar serveis com ara l’aigua. Serem més exigents a l’hora de desenvolupar grans projectes. Sempre poso l’exemple de la gran promoció que es volia fer a Arinsal i es va aturar perquè el comú va argumentar, si no recordo malament, que no hi podia haver grans promocions per sobre de la darrera depuradora.
“L’habitatge no és un producte financer qualsevol sinó que té una funció social. Una altra cosa són els locals comercials o els aparcaments, però estic parlant de pisos, de l’espai on la gent s’ha de sentir a gust i protegida, on ha de construir la seva vida familiar, sigui o no amb fills”
Si algú vol fer en un terreny deu blocs de trenta pisos cadascun...
Hauràs d’aportar molts més informes i també requerirà una planificació més acurada perquè també hem d’intentar suavitzar aquest creixement. No soc partidari de frenar en sec, però cal que aquest creixement sigui molt més suau i digerible.
Paraula que fa servir el ministre Casal...
Exacte, però realment digerible. Ara el que tenim és un empatx: no pots circular, tens grues per tot arreu.... Abans et deia tres punts; seran quatre. També tenim les quotes com a instrument potestatiu dels comuns i el dret a tempteig i retracte de les administracions.
Això últim, com funcionaria?
Hem plasmat la idea. Bàsicament ho voldríem circumscriure. No seria qüestió que qualsevol operació tingui aquesta espasa de Dàmocles sobre el cap en funció del que decideixin Govern o comuns, perquè, això sí, s’obriria totes dues administracions. Al final, cert, pel venedor és igual. En realitat són dos drets diferents. El de tempteig és abans de la compravenda i el de retracte, després. Haurem de veure com ho fem. Potser amb el dret de tempteig és suficient, sobretot si els comuns i Govern estan informats. Cert que potser els notaris ens diran que això suposa més feina per a ells. El que no pots fer és obrir el dret quan encara no s’ha negociat un preu clau. Tu hauràs de fer una foto d’arribada i dir ‘les parts s’han posat d’acord amb aquest preu; Govern, comuns, us interessa?’. També haurem d’acotar molt bé quina és la tipologia o les zones. Ara, cert, estic pensant en veu alta.
Podria posar un exemple pràctic de quan es podria fer servir aquesta possibilitat?
Una parcel·la de terreny en sòl urbà consolidat i que el comú realment pensi que val la pena, ni que sigui només la seva preservació. Potser, parlant del Parc Central, que cert que difícilment comú o Govern tindrien els mitjans, però com a idea: és absolutament necessari guardar un pulmó verd al mig d’Andorra la Vella? Podria ser un exemple. I, llavors, és el notari qui ho hauria de posar en coneixement l’operació amb un procediment molt reglat i molt garantista. I com a quarta idea clau, crec que hem de pujar un grau amb el paisatge.
Protegir-lo més...
Sí, perquè Andorra ha contret uns compromisos a nivell internacional importants. La llei del sol és anterior a d’altres, però seria bo que redefiníssim un equilibri entre el text general i aquestes de sectorials.
Els queda feina al davant...
Jo acabaré descansat. Aquests mesos que queden suarem.
Una altra llei que haurà d’abordar és la que reforma diferents normes en l’àmbit penitenciari. Quina valoració en fa?
Nosaltres hem presentat deu esmenes. La majoria de les modificacions em semblen bé. Entenem que van en el bon sentit: semillibertat, anar més cap al model d’arrest, reduir terminis perquè els procediments siguin més àgils... El que sí que hem fet és restablir l’arrest per als delictes de furt, conducció sota efectes de l’alcohol o drogues o refús a sotmetre’s a la prova d’alcoholisme. Pensem que, en alguns casos, és bo que hi hagi aquesta pena menys coercitiva.
“En política i en gestió pública, s’ha de poder discutir sempre de tot sense tancar mai cap porta, però entenc que és un tema que els ha amoïnat més i que els ha desgastat molt. Potser per això aquesta posició tan radical [avançar pocs canvis a la llei de descongelació dels lloguers], que és legítima, però penso que és una matèria que requeriria molta més flexibilitat”
No cal anar tan lluny...
Exacte. I també pel tema del consentiment per al tractament mèdic, pensem que cal respectar el que diu la Llei de drets i deures dels pacients. I, quan no és possible recollir el consentiment o hi ha perill per a terceres persones, llavors sí que potser l'obligatorietat és necessària. Hem fet petits ajustos.
No ha de ser una gran batalla política, no?
No. Per exemple, en el cas dels expedients disciplinaris, hi havia una transitòria que deia que es regularien per la llei anterior i nosaltres pensem que, per analogia, s'hauria d'aplicar la llei més favorable. Llavors, hem proposat suprimir-la. Amb la presó preventiva aquí no hem fet res perquè no hem sabut realment on posar el tall. En comissió, tindrem ocasió de discutir-ho.
La de la descongelació dels lloguers sí que serà més dura de treballar...
Sí. Posant-me a la pell de l’executiu, no deu ser una llei fàcil de fer i d’acontentar tothom. Penso que, per regla general, hi hauria d'haver una mica més de protecció per l'arrendatari que per l’arrendador. Com a opinió de Jordi Casadevall, crec que podrien afinar molt més amb les declaracions de les rendes amb qui pot pagar més i menys.
Que potser l’increment no només depengui dels anys de contracte o del preu per metre quadrat, sinó també de la capacitat econòmica del llogater...
Un dels principis que et diuen a nivell internacional és que, més o menys, el lloguer ha de suposar un 30% de la teva renda. Si ens situem en aquest percentatge i tenim moltes declaracions de renda hauríem de ser capaços de discriminar amb més precisió qui pot pagar més i qui menys.
En canvi, un dels principis de la llei és que tots els lloguers es podran apujar per sobre de l’IPC, com ho valoreu?
Entenc que ho han fet així perquè no són capaços de discriminar més, però això pot generar situacions molt injustes.
Què penseu quan la ministra diu que la llei està tancada i que no hi haurà gaires canvis?
En política i en gestió pública, s’ha de poder discutir sempre de tot sense tancar mai cap porta, però entenc que és un tema que els ha amoïnat més i que els ha desgastat molt. Potser per això aquesta posició tan radical, que és legítima, però penso que és una matèria que requeriria molta més flexibilitat. Ara bé, no sé quins compromisos han agafat.
“Si som capaços d’incrementar els sous podríem solucionar part de la situació del fons de reserva per garantir les jubilacions i, d’altra banda, si tothom o gairebé tothom pot tenir un pis de propietat quan arribi l’hora de deixar de treballar, també descarregaríem el problema”
I com s’afronta el treball parlamentari amb aquest panorama?
Tornarem amb tota la càrrega. No perquè no vulguin acceptar res que no treballarem molts dels punts que ja hem treballat.
Per tant, hi haurà batalla...
Sí, perquè em sembla que és una llei prou important. L’habitatge no és un producte financer qualsevol sinó que té una funció social. Una altra cosa són els locals comercials o els aparcaments, però estic parlant de pisos, de l’espai on la gent s’ha de sentir a gust i protegida, on ha de construir la seva vida familiar, sigui o no amb fills. No és un producte financer qualsevol.
També es negocia per la reforma de les pensions; s’arribarà a presentar alguna cosa o quedarà tot per a la propera legislatura?
Crec que aquesta legislatura farem alguna cosa però a hores d’ara no et puc dir fins a on podrem anar. [Agafa llapis i comença a dibuixar un esquema] Tenim al sistema de pensions al mig, però per un costat l’habitatge i per l’altre, els salaris. Tot aquest sistema té una relació molt propera. És a dir, si som capaços d’incrementar els sous podríem solucionar part de la situació del fons de reserva per garantir les jubilacions i, d’altra banda, si tothom o gairebé tothom pot tenir un pis de propietat quan arribi l’hora de deixar de treballar, també descarregaríem el problema. Si apuges els salaris i aconsegueixis que una part important pugui accedir a un habitatge de compra, sense tocar el propi sistema, ja estàs aportant molta solució. Ara, la pregunta que em fa es focalitza en el sistema i crec que hi ha d’haver una reforma aquesta legislatura. Al final és contraposar tota una sèrie de visions, perquè ningú té la solució perfecta. Per això, és interessant escoltar gent amb sensibilitats diferents perquè t’enfoca el problema de forma diferent. Una cosa que es deia era posar un màxim a les pensions i les cotitzacions. Ara veiem que això és una mesura purament estètica, que no tindrà cap efecte. Tenim la data de jubilació, el factor de conversió, amb quant de temps acabes exhaurint el que has cotitzat... I, per a mi, una cosa que s'ha d'analitzar profundament i em sentiria còmode fent aquest anàlisi, seria introduir la capitalització, però dins del sistema públic. Una part voluntària, no obligatòria. I el pilar 2 que continuï sent privat per qui pugui. Hi ha empreses que ja ho fan, que ja ho ofereixen als seus treballadors, però totes no ho poden fer. I el pilar 3 és el pla d’estalvi privat, que veig molt complicat mentre no toquem els salaris. Hi ha molta gent que amb el seu actual tot just viu. El que jo dic seria el pilar 1 bis, comptes individuals, però gestionats pel fons de reserva de la CASS amb les garanties que això et dona.
Des de Concòrdia, doncs, no s’acaba de veure clar el tema dels pilars 2 i 3...
Per motius objectivables. El 2 hi ha poques empreses que ara el puguin oferir i el 3, pel nivell de salaris.
Així doncs, es pensa més en una reforma de paràmetres?
Sí, però un pilar 1 bis seria estructural. Seria totes paramètriques i una d’estructural. M’agradaria que ho poguéssim estudiar profundament i fer-ho si realment veiem que és factible, sempre que sigui voluntari.
Fins a quin punt, i ja parlo de tots els partits, com poden influir els càlculs que es facin pensant en les eleccions? La proximitat dels comicis ho condicionarà?
Segurament sí, però crec que tots hauríem de fer abstracció. Hauríem d’anar sempre que més o menys el text consensuat et convenci, independentment del desgast que hi hagi.
I amb Andorra Endavant...
La senyora Montaner ens va dir que havia pensat un gran sistema i que ens el presentaria, però, de moment, no hem vist res.
Queden ja mesos de legislatura... Quines prioritats tenen com a grup?
Urbanisme, òbviament. M’agradaria poder votar la modificació de la llei. També tenim pensions, que voldria introduir alguns elements de reforma. I això des de la perspectiva del Consell, que sé que Govern també té coses prou interessants en cartera, però no sé què passarà. Veig interessant la llei del parc natural i la de l’aigua.
Amb l’avortament, realment s’avançarà?
Vull pensar que serem capaços de despenalitzar-ho aquesta legislatura, tot i que soc partidari de legalitzar-ho, però és un pas previ. Per les manifestacions del ministre Baró, a l'última sessió de control, vull pensar que, si es va pronunciar en aquest sentit, és possible que tinguem alguna proposta de text.
“Vull pensar que serem capaços de despenalitzar l’avortament aquesta legislatura, tot i que soc partidari de legalitzar-ho, però és un pas previ. Per les manifestacions del ministre Baró, a l'última sessió de control, vull pensar que, si es va pronunciar en aquest sentit, és possible que tinguem alguna proposta de text”
Convencerà la Santa Seu? Perquè el problema ara rau, justament, en aquelles paraules del Papa Lleó XIV...
És molt estrany, perquè tenies l’anterior que semblava que fos més favorable. Potser llavors hauríem hagut d’accelerar una mica més, però potser no era possible. Especular sobre les reunions que es podrien mantenir és massa fàcil. Potser la cosa no estava prou madura. Tinc l’esperança que aquesta legislatura tinguem una despenalització que, per a mi, seria important. Entenc el respecte al sistema institucional perquè a casa hi parlo sovint amb el meu pare [Enric Casadevall], però la societat ha d’avançar i a mi no m’agrada que siguem l’únic país europeu, juntament amb el Vaticà, on es manté aquesta situació.
Les institucions han d'estar per sobre de les persones?
Crec que no, però tenim un cas tan particular a Andorra. És aquest sistema el que fa que sigui més complicat, perquè, si no, ja ho tindríem.
Ara mateix, veient la felicitació d’Emmanuel Macron pel dia de la Constitució, un Copríncep tira a un costat i l’altre cap al contrari...
De moment, tenim dos missatges contradictoris i el que s’imposa és la visió d’un dels dos.
La visita de Macron a finals d’abril pot ser clau?
No tinc ni idea. No conec prou com és ell i si vindrà a acabar de muntar el show. Crec que és prou prudent. Tenia sentit que ho digués en la felicitació. Si ho verbalitza aquí, tindria un pes diferent.
I durant la reunió amb l’altre Copríncep?
Si hi ha dos països a Europa que tenen un coneixement de la diplomàcia profund, es França i el Vaticà. Els dos ho sabran fer bé i no generaran un conflicte diplomàtic intern, que seria kafkià.
“Seria bo un canvi a Govern, bo en tot. Jo he treballat en banca, molts cops a l’estiu, i recordo que es canviaven de directors i apoderats perquè si hi havia alguna cosa que no estava bé o, fins i tot, il·legal, es pot detectar. Els canvis són bons i necessaris. Ara, que s’aconseguirà? Jo ho espero, però no sé si passarà”
I què pensa quan sent l’antic Copríncep Episcopal dir que no hi hauria d’haver problema perquè es pot aprovar només amb una signatura?
No les vaig entendre.
Per què no ho va dir abans?
És una de les coses que et volia dir. Les hauria pogut dir abans. El que passa és que, potser, la seva situació no li permetia i després ha pres una espècie de llibertat, però dir això amb la lleugeresa amb la qual ho va dir, pot generar unes expectatives en la ciutadania que al final no s'acabaran complint. No sé si algú va entendre les seves declaracions, però jo no.
Recta final de legislatura i, si tot surt com seria normal, eleccions l’any vinent. Té previst continuar a primera línia política?
No. Sota cap concepte. Potser la gent pensa que ara dic que no i després serà que sí, però no serà així. Quan el 2019, vaig dir que no tornava a Govern, no ho vaig fer. Ho vaig fer quatre anys després.
I no a Govern ni amb Demòcrates...
Jo mai he estat militant de Demòcrates, però òbviament he treballat indirectament pel partit, per les idees que reivindicava, però sobretot, pel ciutadà. A partir del moment que era secretari general, per a mi ja no hi havia aquesta dimensió política. Ara no, ara amb aquesta ja hauré fet la quota.
Veurà les eleccions des de la barrera?
Sí, que no vol dir que no els pugui ajudar en algun aspecte del programa o treballant en alguna cosa, però el pas enrere serà ferm.
És factible aconseguir un canvi de Govern?
A mi m'agradaria, però no serà evident. En aquest país les eleccions es guanyen a les parròquies. Tens les tres centrals i les quatre més de la perifèria i és probable que tot es jugui més en aquestes, partint de la base que Concòrdia pugui mantenir les tres centrals. Seria bo un canvi, bo en tot. Jo he treballat en banca, molts cops a l’estiu, i recordo que es canviaven de directors i apoderats perquè si hi havia alguna cosa que no estava bé o, fins i tot, il·legal, es pot detectar. Els canvis són bons i necessaris. Ara, que s’aconseguirà? Jo ho espero, però no sé si passarà.
Concòrdia té prou força en aquestes quatre parròquies (Canillo, Encamp, Ordino i la Massana)?
Hem incrementat la nostra presència i hem millorat la imatge que hi podíem tenir. Ara, jo no he estat als comitès parroquials ni en les reunions no sé en què es pot concretar.
Tocarà pactar?
És probable
El PS és la parella principal?
Tenim exemples concrets a Escaldes i a Andorra la Vella i no tinc la sensació que hagi estat un desastre. Al contrari, s’ha treballat bé. Aquest hauria de ser l'escenari més factible i, a més, des d’una perspectiva de proximitat de les idees. En algunes, tenim pensaments diferents, però hi ha coses, des d’un de vista de societat, que són importants i que tenim una posició més propera. Per sentit comú...
L’acord d’associació és un problema?
Pots considerar que ho és o que no ho és tant perquè és una qüestió exterior, que no deixa de ser important. Quan la gent que estigui per decidir si hi ha acord o no entre Concòrdia i PS és el que de valorar. S’haurà de posar a la balança si totes les qüestions internes, amb la proximitat de punts de vista, són més importants. Després també serà clau veure com queda l’acord d’associació en el moment de convocar eleccions. Hi haurà referèndum? El Govern l’haurà signat o no? Són tot d’incògnites que fan que sigui difícil dir si tirarà per un costat o cap a un altre. En aquell moment, les persones que hagin de decidir hauran de posar la balança a tot això. On està l'acord d'associació i què pesa versus tota la problemàtica interna que tenim al país.
Què seria millor: que el referèndum s’hagi fet o que encara estigui pendent?
Ja no per nosaltres sinó de cara a la imatge de país que puguem enviar. Nosaltres no som euroescèptics. També és cert que Europa es troba en un moment convuls. Ha de canviar molt si realment vol ser alguna cosa en el món geopolític que s’està dibuixant. S’han de posar molt les piles en molts aspectes. Penso que, en una tessitura en què hi pugui haver un pes més important del no, potser ara com a opinió molt personal, hi ha qui diu que no es podrà tornar a negociar i crec que no és cert perquè les institucions i les persones canvien. Potser no es podrà fer en un any però sí en cinc. Per això, penso que seria millor obviar el referèndum i potser tornar a negociar d’aquí a un temps. Si podem evitar un no rotund, per què no? L’altre dia tornava a posar-se a la taula la idea d’una UE a diverses velocitats. Aquestes coses s’han de veure des d’una perspectiva. Mentre no hi hagi acord d’associació, jo estic convençut que no denunciaran el duaner perquè tampoc els hi fem tant mal.
“Vull creure que [el processament del seu pare] no té res a veure, que la intervenció del fiscal es va veure motivada perquè va considerar, mirant l'informe del Tribunal de Comptes, que allò era un procediment que s'havia fet d'una manera irregular i que tot se circumscriu a això; de la mateixa manera, també et dic que s’hauria d’aplicar sempre el mateix criteri i agafar cada any l’informe i obrir diligències en tot i cadascun dels punts on hi hagi irregularitats”
Ha comentat abans que parla sovint amb el seu pare de política. Ell va ser conseller general, ministre, cònsol i president del Consell Superior de la Justícia. Quants cops us heu barallat políticament a casa?
Moltes, però sempre des d'una perspectiva més intel·lectual. I he de reconèixer que molt sovint tenia més raó ell que jo, només per l’experiència. Hi ha posicions que jo defensava en els debats que podíem tenir els diumenges dinant a casa i, ara, puc dir que s’han suavitzat, crec justament que per l’experiència.
Alguna vegada es van tirar la sal al cap?
Mai. Amb el meu pare tinc una relació fantàstica. Hi ha massa respecte per part meva.
Fins a quin punt la seva figura va influir per presentar-se a unes eleccions?
Per mi era important. A mi la política m’ha agradat des de sempre i segurament perquè des de petit l’he vist, primer cop a conseller de comú i després amb tota la seva trajectòria. La meva primera carrera ja va ser gestió pública. De fet, m’ha fet més gràcia aquesta segona etapa que no la primera. A més tinc la seva capa i el seu tricorni i al brodat de dins primer hi ha el seu nom amb la legislatura i a sota el meu. Jo no tinc ni tindré fills, però el meu germà sí, té una filla de la qual soc padrí i ella, si vol fer política, també els podrà portar.
Quan li va dir al seu pare que es presentava per Concòrdia, que no pas per Demòcrates, com s’ho va agafar?
Molt bé. Al final, em va dir que era decisió meva. Pel poc que em coneix, ja sap quines són més o menys les meves idees.
I què canvia entre 2019 i 2023 perquè vostè passi de donar suport al Govern demòcrata a ser part de Concòrdia?
Però per mi, és el descontrol en el creixement. Jo no soc liberal; entenc la importància que té el mercat però no és una eina perfecta i necessita ajustos. Per això la intervenció de l’habitatge o el que estem fent amb l’urbanisme. A més, tinc un problema amb la gent que reivindica el liberalisme. No volen intervencions, però quan es produeixen externalitats negatives, que diuen els economistes, com una Covid o l’esllavissada a Mérens, llavors sí que hi hem d’intervenir. Doncs les intervencions s’han de fer quan algun element de la societat ho requereix. Jo no estic en contra de les ajudes de la Covid, que potser es van fer amb màniga massa ampla, però quan hi ha un problema amb l’habitatge, també intervenim.
Aquest canvi de partit, pot haver influït en el que ha viscut el seu pare a nivell judicial?
Hi ha persones que pensen això.
I Jordi Casadevall ho pensa?
Jo no ho penso. Després potser em diràs il·lús o que acabo de baixar de la figuera. Vull creure que això no té res a veure, que la intervenció del fiscal es va veure motivada perquè va considerar, mirant l'informe del Tribunal de Comptes, que allò era un procediment que s'havia fet d'una manera irregular i que tot se circumscriu a això. De la mateixa manera que et dic això, també et dic que s’hauria d’aplicar sempre el mateix criteri i agafar cada any l’informe i obrir diligències en tot i cadascun dels punts on hi hagi irregularitats.
I s’ha fet?
És un criteri de la fiscalia que no sé si aplica. De la mateixa manera que dic que aquest procediment no és una ‘vendetta’ contra el meu pare, també dic que el criteri que se li aplica a ell hauria de ser per a tothom.
Comentaris (1)