Tinc curiositat per saber com funciona una mica el grup de diàleg interreligiós. Quina és la seva funció? Quins representants hi ha?
L’ONU té diferents organismes, i un d’aquests és la Unesco, que és present a Andorra, i seguint les línies mestres d’apropar a la humanitat en conjunt, ha buscat que les religions que estan presents a Andorra s’apropin. I per aquesta raó, des de fa més o menys 20 anys, ens ha reunit a representants de diferents religions, i ens ha preguntat quines són les nostres preocupacions, neguits i necessitats. I en el curs d’aquestes converses han sorgit necessitats que sobrepassaven les competències d’Unesco a Andorra i de la taula de diàleg interreligiós. Poso un exemple. Des que tenim Constitució a Andorra, l’única religió que es reconeix és la catòlica, per raons històriques.
Un dels coprínceps és el bisbe d’Urgell.
Exacte. Però les religions que estem aquí necessitàvem una presència legal i no alegal, que era fins aleshores. I aquesta necessitat la vam plantejar davant del Govern, es va treballar sobre aquest tema i fa poc, menys d’un any, s’ha aprovat al Consell General una llei de registre de les religions. Això és bo per a tothom.
“Les religions que estem aquí necessitàvem una presència legal i no alegal, que era fins fa menys d’un any, quan s’ha aprovat al Consell General una llei de registre de les religions. Això és bo per a tothom”
Una altra demanda és la del cementiri multiconfessional, que ara hem sabut que s’ha descartat el terreny adjacent al cementiri de la Plana d’Escaldes.
Sí, perquè, per exemple, els jueus i els musulmans, igual que nosaltres els bahà’ís, enterrem els nostres morts, a terra. I això en la situació actual a Andorra no és possible.
Ja fa temps que es reivindica.
Es continua buscant. No n’hem tingut mai de cementiri multiconfessional, no ve de cinc anys. Tenim paciència.
I esperem no morir-nos abans de tenir-lo.
Bé, si ens morim és feina que donem als que es queden.
Bromes a part, no sé si això és una preocupació generalitzada. Per exemple, per als catòlics ortodoxos, això del cementiri és important, però tampoc s’han trobat amb la necessitat, perquè la seva comunitat d’aquí potser és molt jove, i encara tenen que la gent d’aquesta religió, quan es moren, prefereixen ser expatriats cap als seus territoris d’origen. Però em pregunto si potser en el cas de famílies ja molt arrelades al país, potser preferirien poder-se quedar aquí. Penso que és una cosa molt delicada.
La primera preferència és quedar-se aquí. Perquè els descendents, en el moment que necessiten anar a la tomba del seu familiar, no hagin de fer un viatge fins a Tolosa, o en el cas dels musulmans, fins al Marroc. És molt complicat. I en el cas nostre, Baha’i, nosaltres tenim una indicació que diu que el viatge del cadàver no pot durar més d’una hora. Per tant, en una hora de distància, a quina ciutat gran podem arribar?
“Els jueus i els musulmans, igual que els bahà’ís, enterrem els nostres morts a terra. I això en la situació actual a Andorra no és possible”
No, com a molt, a la Seu.
Per tant, efectivament, el que busquem és un enterrament aquí mateix, en un cementeri multiconfessional, a Andorra.
Entenc que això és una preocupació que s’arrossega de fa molt temps.
Però jo crec que això és un serrell, que és important, però és secundari, terciari, fins i tot. Jo el que trobo positiu d’aquest diàleg interreligiós és que des del primer dia hem vist, gent de diferents cultes, diferents creences, el que ens uneix, no allò que ens separa. Per exemple, tots creiem en un creador únic. Això ens uneix. Després, un fa dejuni o no menja porc, o l’altre no beu alcohol, o l’altre no tenia divorci... Aquestes normatives són secundàries i terciàries. Allò que ens uneix és allò que ens ha preocupat, i per això tenim una molt bona relació a nivell personal, perquè el primer no és la religió, és l’ésser humà. I l’ésser humà és el que està oblidat en el món d’avui.
Això anava a dir, que a nivell global sembla que hi hem perdut de vista. Aquí hi ha algun conflicte de base religiosa com hi ha gairebé a tot arreu?
Jo puc parlar de la meva religió, i en aquesta es diu que la humanitat és una realitat que s’ha d’unir. I això és el que ens preocupa. I, òbviament, dins de la comunitat bahà’í andorrana, que és molt petita, ho tenim molt present. I tot allò que olori a dissensió, a desunió, a separació, ho refusem, no ho volem. Per tant, hi ha unitat entre nosaltres.
“El que trobo positiu d’aquest diàleg interreligiós és que des del primer dia hem vist, gent de diferents cultes i creences, el que ens uneix, no allò que ens separa”
Quanta gent forma la comunitat bahà’í aquí a Andorra?
Actualment, perquè ha tingut molts vaivens, només som cinc adults. Havia arribat un moment que teníem més de vint, però ara mateix alguns han passat a millor vida molts d’ells, d’altres han marxat, com aquí és normal, que la gent ve i va. Però ara mateix som cinc.
Com ho fan? Cadascú té els seus rituals, però els cristians van cada diumenge a missa, els musulmans també van a la mesquita, però també és molt més individual, que fan les múltiples pregàries durant el dia. Vostès com funcionen? Tenen alguna reunió periòdica?
Nosaltres tenim dos tipus de ritual. Uns que són individuals, i aquests són la pregària que hem de fer cada dia, i és a títol voluntari, personal. No hi ha cap control ni cap obligació envers d’altres. Després tenim un tipus de reunió que és en conjunt de la comunitat. En el nostre cas, ho fem un cop cada mes, però no cada mes gregorià, al que vostès estan acostumats, sinó del calendari nostre, que tenim calendari propi.
Lunar?
No, no és lunar. És un calendari que té els mateixos mesos que dies tenen aquests. Si vostè calcula, arribarà al número 19. Tenim 19 mesos de 19 dies, que fan 361 dies. Després tenim 4 dies que diem intercalars, perquè compleixen l’any. Per tant, cada 19 dies ens reunim. I quan ens reunim, tenim una reunió que consisteix en tres coses principalment. La primera part és devocional. Oferim pregària d’agraïment al Creador. La segona part és consulta. Consultem sobre els nostres assumptes, com ens va, quins neguits tenim, preocupacions. I l’última part és la social. Si hi ha alguna cosa per menjar o beure, i xerrem tranquil·lament.
“El primer no és la religió, és l’ésser humà. I aquest és el que està oblidat en el món d’avui”
Tornem a l’interreligió. Dieu que us fixeu en el que ens uneix i tenen demandes. Una era que es pogués legalitzar les diferents religions, i en penja en un nivell inferior el cementiri multiconfessional. No sé quines altres demandes i preocupacions hi ha a nivell general en aquest diàleg interreligiós.
Quan apareixen, de cop i volta, manifestacions de violència a tot arreu del món, especialment a Europa, on ho hem viscut moltes vegades, doncs ens preocupa que es barregi l’acte violent amb la creença religiosa d’un grup en concret.
Que això, malauradament, passa tot sovint.
Sí, efectivament. Desgraciadament, nosaltres sabem, per exemple, que a l’Afganistan, si no m’equivoco, fa cinc anys que governen una altra vegada els talibans i que la dona té un paper inexistent. És esclau, és una màquina per portar a aquest món nens perquè després siguin soldats per lluitar per aquell règim nefast que hi ha. Doncs ells pretenen ser musulmans i pretenen que el que ells entenen del Coran és correcte i el que entenen els demès de tot el món, 800 milions de persones, és incorrecte. Doncs això ens preocupa, per exemple. Perquè la gent barreja entre el que fa un musulmà talibà i el que fa un musulmà aquí a Andorra, per exemple, que es dedica a la seva vida tranquil·lament. D’una altra banda, creiem que la existència de les identitats religioses a Andorra, les que es puguin registrar, -no és el cas nostre, perquè encara no som 20, que és el mínim que s’exigeix en la llei que s’ha aprovat perquè es registri- fa que el Govern tingui un control més còmode, més fàcil, per si alguna vegada apareix alguna intent, com hi ha hagut en altres països, perquè sàpiguen on acudir, a qui dirigir-se.
“Això ens preocupa, perquè la gent barreja entre el que fa un musulmà talibà i el que fa un musulmà aquí a Andorra, per exemple, que es dedica a la seva vida tranquil·lament”
Tenir un interlocutor més clar i definit.
I saber quines persones descartar i quines persones vigilar.
Amb relació a això li volia demanar si els fa por l’auge d’aquests discursos, que normalment tenen l’etiqueta de populistes i d’extremistes també, i que assenyalen la immigració com a dolenta i l’identifiquen amb delinqüència?
Jo no sóc representant de la taula de diàleg interreligiós, i dono la meva opinió personal. Evidentment, en el món en el què vivim, les desigualtats, no importa per quina raó existeixen, però existeixen, i fan que hi hagi aquest moviment migratori continu de països pobres envers països rics. I la solució no està en mans ni de vostè ni meves. Està en mans d’organismes internacionals que, desgraciadament, no estan proveïts de prou força, i estic parlant de l’ONU, per actuar davant d’aquestes situacions. I ens faci o no por, no canvia res. El que hem de fer és solucionar d’origen aquests problemes. Com es poden solucionar? Hi ha hagut molts intents per part d’organitzacions no governamentals, ONGs, de portar als països pobres fonts de riquesa. Que això faci que allà hi hagi treball, hi hagi higiene, aigua, i, per tant, la gent que viu allà no necessiti emigrar. Però això són moviments minoritaris. Això s’ha de fomentar. I mentre no es faci, aquests brots hi seran. Però no em preocupa, jo ho comprenc. No tinc por perquè, encara que a mi m’afecti, en allò que estigui en les meves mans i dins de les meves possibilitats, jo ajudaré a la part pobra, és evident. No em fa por, soc conscient que existeix.
Però em refereixo por a que els discursos, que cada cop agafen més força dins Andorra, acabin provocant un conflicte.
Considero que per analitzar el que passa al món tenim un instrument molt útil, que és la família. Dins de la família cadascú té un paper, un rol. I sabem que quan els fills arriben a l’adolescència es tornen més exigents i algunes vegades s’allunyen dels consells dels pares. I quan passa això, no hi ha res a fer. S’ha d’esperar que aquest nen, aquesta nena, passi aquesta etapa. I estar al seu costat pel que pugui demanar o pugui ser orientat, que normalment no és el cas, perquè tota l’orientació la troben fora, pels discursos que hi ha fora. Exactament això és el que està passant ara. Criden, generen fòbies, extremismes, tant li fa. La família, mentre existeixi, mentre estigui forta, tard o aviat aquest fill, aquesta filla, torna a la llar, a buscar protecció i refugi. Per tant, no em preocupa.
Hi ha alguna altra cosa que es tracti en aquest diàleg interreligiós que considerin prioritari? Alguna necessitat?
Les necessitats apareixen de tant en tant, són graduals. I en aquest cas, ara mateix no recordo. Les dues que van plantejar, la del Cementiri i la del Registre Religions, tothom hi estava d’acord i es van posar en marxa. D’altres n’apareixeran. Per exemple, a mi m’agradaria que els ministeris de Cultura o d’Educació, en els cursos més avançats, utilitzin més la taula del diàleg interreligiós per fer una presentació més real i més propera de les religions. Això m’agradaria moltíssim, però és a nivell personal.
Quantes religions hi ha representades en el diàleg?
En el món, només, al contrari del que la gent pot pensar, només existeixen nou religions. D’aquestes, sis són d’origen abrahàmic, que comencen per part d’Abraham, després Moisès, Jesucrist, Mahoma, i Bahà’u’llà, que és la religió bahà’í, que és la que estem parlant. I després en tenim altres tres: una és l’hinduisme, l’altra el budisme i finalment el zoroastrisme. D’aquestes nou religions que existeixen al món, que jo sàpigui, aquí a Andorra tenim jueus, creients de Moisès; cristians, òbviament, amb diferents denominacions; tenim musulmans, també amb diferents denominacions; i tenim bahà’ís, per tant, tenim només quatre religions. Ara, denominacions, tenim adventistes del 7è dia, que són cristians; tenim evangèlics, que són cristians; etcètera.
“La humanitat està caminant en la foscor i necessita llum que l’orienti, tant a nivell individual com col·lectiu”
Clar, cada religió té múltiples confessions i esglésies.
Això mateix.
I llavors, en aquest diàleg, hi ha representants de religió o hi ha representants de confessions i esglésies?
Les dues coses. En el cas de les religions, tenim jueus, tenim bahà’ís, tenim cristians, però, per exemple, en el cas dels cristians, tenim catòlics, evangelistes, i altres, i no hi ha cap conflicte. No es tracta de dirimir qui és l’autèntic cristià, estem allà per col·laborar entre tots d’una manera civilitzada, basada en la raó, en col·laborar entre tots.
Entenc que un dels objectius és justament evitar que hi pugui haver conflictes interreligiosos.
Segur, aquest és l’objectiu. La definició de taula del diàleg ja ho porta.
Sí, i al final moltes religions parteixen del mateix i no sé per què anem a buscar conflictes i diferències.
Hi ha un principi dins de la fe bahà’í que diu que les religions fonamentalment consisteixen en dues parts. Una part és a nivell individual i l’altra, col·lectiu. La part que és individual és perenne, no canvia amb els anys. Es manifesta molt bé en deu manaments, a les taules de Moisès. No hi ha cap religió, de les que he mencionat, que et digui que matis o que menteixis o que facis mal al teu veí. Tot el contrari, tot són el mateix. Però degut a que el temps, el factor temps, fa que les societats canviïn i l’aparició de les religions també fa que les societats avancin a nivell col·lectiu, les seves necessitats col·lectives canvien. Per això la religió que ve després de Moisès canvia les normes socials, i la que ve després de Crist i de Mahoma. Perquè les necessitats canvien. Per exemple, els bahà’ís diem que la igualtat entre l’home i la dona és essencial. Cap religió ho havia plantejat.
Ni ho practiquen encara.
Perquè no era una necessitat del col·lectiu. Nosaltres també diem que la ciència i la religió han d’anar de la mà. Tampoc ho havia dit cap religió. Creiem que la humanitat està caminant en la foscor i necessita llum que l’orienti, tant a nivell individual com col·lectiu.
Comentaris