Eloy Casals / Exjugador de futbol i entrenador de la selecció sub-21 d'Andorra

“No et diré que perdre la lliga després de sis anys ha estat un cop dur”

Llicenciat en educació física i futbolista des que té coneixement, ara penja els guants per dedicar-se exclusivament a la tasca d’entrenador. Eloy Casals ha posat el punt final a la seva trajectòria com a jugador del Vall Banc Santa Coloma després de vuit temporades, més de 200 partits, sis lligues consecutives, una Copa Constitució, dues Supercopes i set trofeus al porter menys golejat. Ara, l’esportista lleidatà centrarà els seus esforços a dirigir la selecció sub-21 d’Andorra, on ja ostenta una victòria contra Turquia només amb dos partits disputats.

Eloy Casals.
Eloy Casals.

És d’aquelles persones incansables. Lluitadores. Des que va acabar la seva etapa de juvenil ha passat per les files de l’FC Alcarràs, el CF Balaguer, el CF Sporting Mahonés i finalment el Vall Banc FC Santa Coloma. Prop de vint anys sota els pals i a la mateixa vegada dirigint a la banqueta, des d’equips de nens fins a les categories inferiors de la selecció andorrana, com són la sub-17 i la sub-21. Es defineix a ell mateix com un porter regular, sense destacar ni molt alt ni molt baix i sense ficar-se en embolics. Ara penja els guants. Com a mínim per defensar la porteria.

Primeres sensacions després de la retirada?

Tristesa per perdre el partit de dijous d’Europa League a la tanda de penals després de donar bastant la cara i saber que serien els últims minuts que jugaria. Sobretot el dijous a la nit i divendres de tristesa.

Amb quin moment de la seva carrera es queda?

Només un no em quedaria. Hi ha l’ascens del Balaguer de Primera Catalana a Tercera i el de l’Esporting Mahonés de Tercera a Segona B i després passar ronda de Champions League a Armènia.

I en l’àmbit personal?

Home, a nivell personal segurament amb el gol que vaig marcar a Armènia al descompte que va suposar passar de ronda. És l’acte més gran que he pogut fer com a jugador. És una mica contradictori perquè al final sóc porter i que el moment sigui marcar un gol…però sí que és cert que és el més important.

“Pels que estem jugant en aquesta lliga, el que més ens motiva, on tenim més de ganes de competir, és quan hem de disputar els partits d’Europa”

La seva millor temporada?

Aquesta és difícil. No sé si em quedaria amb una temporada en concret. Sempre m’he considerat un porter regular. No considero que hagi estat molt espectacular en cap de les temporades ni molt malament en cap de les altres, però sí que és cert que a Andorra m’ho he passat bé tots els anys que he jugat. La primera, d’adaptació, va ser difícil però vaig acabar gaudint i les següents on he jugat molts partits i s’han aconseguit èxits també les recordes. Crec que quedar-me amb una seria complicat.

Quin és el moment amb més nervis que recorda?

Nervis no, però sí que tots els partits que he jugat d’europa amb el Vall Banc Santa Coloma, que potser són més de vint, no et diria nervis però si pessigolles a l’estómac i moltes ganes que arribes el partit, aquella sensació que tens moltes ganes de jugar-lo. Al final, pels que estem jugant en aquesta lliga, el que més ens motiva, on tenim més de ganes de competir, és quan hem de disputar els partits d’Europa.

Eloy Casals durant un partit
Eloy Casals fent una parada.

18 anys i crec que mai ha estat expulsat. M’equivoco?

Una vegada. Una vermella directa a tercera balear, a l’Sporting Mahonés, per tocar-la amb la mà fora de l’àrea…vull dir, tampoc va ser per insultar l’àrbitre, ni protestar o pegar-me amb ningú.

“Com la gran majoria d’esports, el futbol t’inculca uns valors de solidaritat, companyonia, responsabilitat, compromís…que això ja et queda per tu per sempre.”

Mai ha tingut cap baralla?

Bé, picabaralles i alguna picaresca amb algun company o protestar una mica l’àrbitre ho hem fet tots, al final tots volem guanyar i tots volem competir, però bé, no recordo res greu ni res que m’hagi suposat ser expulsat.

Quines lliçons s’emporta del futbol?

El futbol per mi és tota una vida. Sí que són 18 anys potser des que vaig acabar juvenil però jugant porto des dels 6 o 7 anys. Com la gran majoria d’esports, el futbol t’inculca uns valors de solidaritat, companyonia, responsabilitat, compromís…que això ja et queda per tu per sempre. A banda d’això, em quedo amb totes les bones amistats que al llarg dels anys he pogut fer i que moltes de les quals encara continuen.

Ha jugat a l’Alcarràs, el Balaguer, l’Sporting Mahonés i el Santa Coloma, on s’ha sentit més a gust?

Jo sempre he marxat només per créixer esportivament, no perquè no estigués a gust o perquè la directiva em fotés fora. A l’Alcarràs vaig estar dos anys i estava molt a gust però bé, vaig marxar al Balaguer que era una categoria superior i no m’ho podia pensar. Allà vaig estar quatre anys i vaig sortir per lesions i les ganes de provar alguna experiència vital fora de casa, de Lleida. A l’Esporting Mahonés vam pujar a segona B i vaig estar quasi sis anys i també estava molt content en aquell club, però el tema econòmic va petar a Espanya. Aquí a Andorra també m’he sentit molt a gust, d’una altra manera no estàs vuit temporades en un club. Quan un jugador aguanta vàries temporades en un mateix club és perquè hi ha bona sintonia amb tots.

“No guanyar la lliga després de sis anys no et diré que ha estat un cop d’ur. Al final, quan portes tants anys guanyant una lliga estàs més a prop de perdre-la que guanyar-la”

Com ha caigut al vestuari perdre la lliga després de guanyar-la sis anys consecutius?

No guanyar la lliga després de sis anys no et diré que ha estat un cop dur. Al final, quan portes tants anys guanyant una lliga estàs més a prop de perdre-la que guanyar-la, perquè hi ha molts equips que porten moltes temporades reforçant-se justament per això, per treurens el que fins ara havia estat nostre. Més que un cop d’ur ha estat un avís pel club i jugadors. Hi ha equips per darrere que van trepitjant fort i potser va bé que en un cert moment on ens vam relaxar entendre que s’ha de tornar a créixer. De fet, aprofito per felicitar a l’Inter d’Escaldes.

L'ultim partit de Eloy a l'Esporting Mahonés
L'ultim partit de Eloy a l'Sporting Mahonés.

Hi ha cada vegada més nivell?

Sí. Cada vegada hi ha més equips fent les coses bé, que estan ben estructurats i són capaços de portar jugadors que han jugat a un cert nivell i, evidentment, això es nota en el general de la lliga i sincerament per mi cada és més atractiva.

Creu que la federació està fent un bon paper davant la crisi sanitària?

Per mi, sí. Sense dubtes s’ha fet una bona feina per poder acabar de jugar la lliga. Que un país com Andorra amb una lliga en teoria amateur o semiprofessional hagi pogut acabar-la sense cap inconvenient és un èxit. També s’ha de felicitar els clubs, que han ficat de la seva part per poder finalitzar-la. Jo crec que fins al moment s’ha fet tot el possible per jugar i en aquest sentit ens hem de treure el barret per felicitar la FAF i els equips.

“Que un país com Andorra amb una lliga en teoria amateur o semiprofessional hagi pogut acabar-la sense cap inconvenient és un èxit”

També és entrenador a les categories inferiors de la selecció, com va l’experiència?

Molt gratificant, molt enriquidora. Hem fet dos partits amb la sub-21 des que vaig arribar i sobretot haver guanyat el segon a Turquia, amb una població de 70 o 80 milions d’habitants, amb la lliga que tenen, que econòmicament és molt potent i pràcticament tots els jugadors estan allà a la Superlliga fa que hagi estat un inici molt bo. Ara queda un final de fase de classificació dur perquè de sis partits, cincs seran fora, però fins al moment la veritat és que no puc queixar-me. Estic content d’haver agafat el que havia començat Justo, que hem de recordar que ell ja portava un punt en aquesta fase. Amb l’experiència de la Sub-17 també estic encantat perquè crec que es van fer coses interessants, es van puntuar en moltes fases, en una vam quedar tercers i per dues targetes no ens vam classificar.

Jugar o entrenar?

M’agraden molt les dues coses. Jo he estat combinant jugar amb entrenar des dels 18 anys. Sóc llicenciat en Educació Física i quan vaig començar la carrera ja vaig començar també a portar benjamins, després cadets, quan era jugador de segona B ajudava un equip juvenil d’aquí de l’illa de Menorca i és una cosa que s’empre m’ha agradat. Ara segurament et diré que m’agrada més entrenar perquè al final el jugador tots sabem que arriba un moment que ho ha de deixar, per físic, per mentalitat, pel que sigui. He gaudit moltíssim jugant, m’ha encantat, sobretot a la lliga andorrana m’ho he passat súper bé, però ara he de fer un pas al costat i intentaré donar més importància a la tasca d’entrenador que també m’apassiona.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.